Sant Esteve de Palautordera - Castell de Fluvià - Castell de Montclús - Ermita de Santa Magdalena

Ruta pels voltants de Sant Esteve de Palautordera que ens permetrà conèixer la plana de la Tordera i ens portarà per indrets emblemàtics de Sant Esteve: el castell de Fluvià, el castell de Montclús i l’ermita de Santa Magdalena, passarem per antigues masies com Can Mainou i can Record i podrem veure les fonts de Sant Antoni i dels Cinc Raig, aquesta última en molt malt estat.

La ruta surt de Sant Esteve de Palautordera pel camí dels cementiri, anirem fins a can Vinyes i aquí en lloc d’anar directament al castell de Fluvià, pujarem cap a Mas Forts i el serrat Roig, baixarem fins a la bassa de Valmanya i arribarem al castell de Fluvià. Creuarem la carretera BV-5301 que va cap a Collformic, i anirem a creuar el riu Tordera per un gual on caldrà descalçar-nos. Continuarem pel camí fins el castell de Montclús, continuarem pujant fins a l’ermita de santa Magdalena i tornarem a baixar e direcció al Tordera, fent una parada abans per veure les restes d’un forn ibèric. Continuarem seguin els senyals del SL C-83 fins a creuar el riu Tordera per un pont nou a prop de la capella de santa Margarida i ja continuarem pel camí fins a tornar a sant Esteve de Palautordera.

El castell de Fluvià està documentat des del 1154. Al segle XIV, es va fortificar i es van construir la torre de guaita i els murs amb espitlleres. Després, al segle XVII, el castell va passar a ser una casa senyorial i a finals del segle XIX, es va restaurar i s'hi van construir galeries i magatzems. Actualment, és una casa de colònies i de turisme familiar de l'entitat Rosa dels Vents. A l'interior del castell trobem l'església de Sant Cebrià i Santa Justina, una construcció d'origen romànic, amb una sola nau lleugerament apuntada. L'església ha sofert moltes reformes, entre les quals destaca la transformació de l'absis en torre de defensa al segle XIV. El conjunt del castell de Fluvià està relacionat amb la Guerra dels Segadors: l'actuació violenta de les tropes castellanes sobre la població catalana també es va viure en el castell, on es van assassinar diverses persones, entre les quals destaca el senyor del castell, Anton de Fluvià-Torrelles. Aquests fets, a més, es recullen en l'himne de Catalunya, els Segadors: "Mataren un cavaller / a la porta de l'església / don Anton de Fluvià / i els àngels li fan gran festa".

Els orígens del castell de Montclús podrien situar-se al segle XI, si bé és cert que la primera referència documental correspon al segle XIII. El castell va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, tot i que adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. Al segle XV, el castell es trobava en procés de transformació per esdevenir un palau, tal com mostren els seus grans finestrals (a l'oest). No obstant això, sembla que el terratrèmol de 1448 ho va impedir. Els resultats de la recerca arqueològica permeten afirmar que va continuar essent ocupat fins pràcticament a la segona meitat del segle XVII.

El Monestir de Santa Magdalena de Mosqueroles, Ermita de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix és una església romànica amb tres naus i tres absis que es va construir entre els segles XI i XII pels monjos de Sant Marçal del Montseny, que hi traslladaren per poc temps el seu monestir, fins que el 1104 foren obligats a retornar al Montseny. El 1642 es va adaptar la nau central com a capella dedicada a Santa Magdalena i les laterals -dedicades abans a Sant Miquel i Sant Gil- es destinaren a usos agrícoles.[2] A mitjan segle XIX fou adquirida pel propietari del veí mas Ferrer, i el 1980 pel senyor Joaquim Cordomí que n'emprengué la restauració amb l'assessorament de la Generalitat de Catalunya.