Sant Feliu de Llobregat - Camí del Llobregat - Sant Andreu de la Barca

Sant Feliu de Llobregat - Camí del Llobregat - Sant Andreu de la Barca


El municipi de Sant Andreu de la Barca
El primer nom històric de Sant Andreu de la Barca es Aigüestoses o Aigüestoses de Llobregat. Les primeres mencions al lloc parlen de Aquis Tonsis o Aquae Tonsae. L'actual denominació té el seu origen en l'existència en aquest punt de la conca del Llobregat d'una embarcació que servia per travessar el riu.

Cal tenir present que durant anys no hi hagué el pont de Martorell i que fins finals del segle XVIII, durant el regnat de Carles III, no es va construir el pont de Molins de Rei.

Sant Andreu de la Barca és un municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), entre Pallejà i Martorell. El poble és a l'esquerra del Llobregat.

Formà part de la baronia de Castellvell. Dins el terme hi ha, a més, el casal anomenat el Palau Vell.

Té una extensió de 5,2 km2, i una altura mitjana sobre el nivell del mar de 42 m alt.

Els seus habitants son denominats andreuencs o santandreuencs.

En part muntanyós, accidentat pels contraforts del massís d'Ordal, amb les cotes màximes del turó del Pi Tallat (256 m alt) i del serrat del cap de Sabat (221 m alt), i boscat amb predomini del pi blanc (107 ha), que ha anat substituint la típica alzina.

La part plana (sector oriental) té riques terres de regadiu a la vora del Llobregat, de la riera del Palau i del torrent de Can Canals, que hi desemboquen. Havia estat travessat, també, per un canal, descobert, de la companyia d'aigües de Barcelona.

L'agricultura és en regressió (el 1970 ocupava només el 3,4% de la població activa): la superfície conreable s'ha anat reduint els darrers quinze anys a favor de la urbanització del municipi (indústria i habitatges); els principals conreus eren els arbres fruiters (predominen els presseguers en les terres de secà i les pomeres a les de regadiu), les hortalisses, la vinya, els ametllers, les oliveres.

La població activa industrial és ocupada en part al mateix municipi i en part als sectors industrials veïns, a l'Hospitalet i a Barcelona. La indústria, localitzada preferentment entre les vies de les línies dels ferrocarrils i el Llobregat, els polígons industrials de Can Pelegrí i de Can Celleres, Can Sunyer de Palau i la Torre Bovera. Els principals sectors són el metal·lúrgic (acers, laminats, transformats metàllics, maquinària, accessoris per a automòbils), l'electrònic, el químic (plàstics i productes farmacèutics) i del paper i les arts gràfiques. Hi ha també indústries alimentàries (farines i pinsos), de la construcció, de construcció d'embarcacions esportives, tallers i magatzems.

La població, en regressió a l'últim terç del s XIX (sofrí l'impacte de la fil·loxera), es mantingué estacionària (fora d'un petit increment entre el 1920 i el 1930) fins al decenni dels cinquanta, que inicià una corba ascendent (augmentà en un 172% entre el 1950 i el 1960 i en un 319% entre el 1960 i el 1970), motivada principalment per la continuada onada immigratòria cap a la regió de Barcelona. Entre 1995 i 2007 la població, de nou, va tenir una notable augment a partir d'un fluxe migratori intern de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En els dos periódes de fort creixement es varen generar dèficits en equipaments urbans.

El nucli antic és al voltant de la carretera i la via del ferrocarril i, en els darrers anys, més enllà de la via del ferrocarril, vers l'antiga colònia del Palau, que de zona d'estiueig de Barcelona s'ha anat transformant en zona residencial de la població del municipi.


Font:
http://www.sabarca.cat/Plantilla3/_2HSVHDbaqr6-icThshRiMCkhSm6PYXK7