Sant Feliu de Llobregat - Castell d'Olorda - Castellciuró - Molins de Rei

Sant Feliu de Llobregat - Castell d'Olorda - Castell Ciuró - Molins de Rei

Ruta per anar de Sant Feliu de Llobregat al Castell d'Olorda i desprès baixar a Castellciuró i Molins de Rei. Sortim de l'estació de ffcc de Sant Feliu de Llobregat i ens dirigim al Passeig del Compte de Vilardaga i la Rambla de la Marquesa de Castellvell, seguidament anem a buscar el camí de la Riera de la Salut, seguirem tota l'estona a munt fins trobar el camí del Torrent de Cal Furriol. Passarem per la masia de Can Furriol i seguirem pujant per la banda del Torrent d'en Serra fins trobar unes escales que ens porten a un camí que va directament a l'area de pic-nic de la Creu d'Olorda i al Castell d'Olorda. Seguidament anem a visitar el Parc dels Ocells, un lloc on hi havia una antiga cantera i ara està reconvertit en un petit parc. Seguirem per la pista de baixada de la Serra de Collserola direcció el Portell, Can Ribes, Can Vilagut, arribarem al Turó de Castellciuró on hi han les ruïnes del castell de Castellciuró, seguirem baixant per un sender que ens portarà a la ciutat de Molins de Rei, donant per acabat aquest recorregut variat.


Santa Creu d’Olorda

Entitat de població
Barcelonès
Caseria del municipi de Barcelona (Barcelonès), que forma un enclavament entre els municipis de Molins de Rei (Baix Llobregat) i de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu (dita, a la capçalera, torrent de Santa Creu).
Població:
28 h [1991]
Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda. El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066. El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès. Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc deValldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona (les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608). El castell d’Olorda comprenia al s XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera; de la de Santa Creu depenia, al s XVI, la deSant Bartomeu de la Quadra. El terme d’Olorda pertanyia a la fi del s XIV als Relat i, al segle següent, als Requesens (formà part de la baronia de Molins de Rei). No formà part mai del territori de Barcelona. Al s XIX formà un municipi, que fou dissolt el 1916 i repartit entre els de Sarrià (el sector que inclou l’església parroquial, el qual el 1921, juntament amb la resta del territori sarrianenc, fou agregat a Barcelona), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (a aquest darrer, la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra).


Font:
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0058974.xml