Sant Feliu de Pallerols-Sant Pere Sacosta-Roques Encantades-La Salut

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Sortida feta amb els companys dels hh.
Sant Feliu de Pallerols està envoltat de muntanyes, verdes, molt verdes, també de volcans. No li falta aigua, el riu Brugent travessa la població i del seu sòl hi brollen un gran nombre de fonts. La varietat paisatgística el fa ideal per practicar l’excursionisme.
Poble de músics importants i artistes destacats. De tradició mil·lenària amb una faràndula espectacular: cal veure el Ball dels Cavallets, els Gegants i la Mulassa que junt amb la Festa Major ha estat declarat pel govern de la Generalitat de Catalunya festa patrimonial d’interès nacional. Amb una llegenda que li dóna identitat, els santfeliuencs són coneguts arreu com els Pescallunes...

Comencem la ruta a l'aparcament que hi ha al costat de la carretera principal i a tocar del restaurant Ca la Matilde, (acabada la ruta dinarem en aquest restaurant), agafem carrer avall travessant la via Verda del Carrilet i seguint carrer avall fins arribar al pont que travessa el Brugent i on està ubicat el “Pescallunes”.
(Es conta, que una nit de cel transparent i de lluna plena, anava un santfeliuenc vorejant el riu Brugent quan es va aturar atret per l’encant - mai vist per ell fins aleshores- que li oferia la lluna reflectint-se en les aigües encalmades de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa d’aquella lluna, que brillava en la foscor de l’aigua, que il·lusionat, se li acudí pensar que la podia tenir i decidí pescar-la amb un cove. Però per més que posés el cove dins l’aigua i l’enlairés ben de pressa no aconseguia pescar-la mai.
Algú va veure l’espectacle i en to burleta li digué: què voleu fer? Pescar la lluna?.
D’aleshores ençà als de Sant Feliu de Pallerols els diuen “PESCALLUNES”, ells li han donat la volta al qualificatiu, i és defineixen com gent que s’il·lusiona i té somnis, romàntica, amb ambició i molts projectes, gent que no s’atura, que mira sempre endavant.
Passem per la plaça i l’església de Sant Feliu i la Plaça del Firal admirant la impressionant font del Firal, seguim per el carrer del Soler per sortir al carrer Terrablanca on comença i finalitza aquesta ruta, amb pals informatius de diferents itineraris a seguir.
Deixem l’asfalt per caminar per terra, ens acostem fins la casa Pujolràs on agafem un caminet a l'esquerra que es va enfilant suaument fins arribar al volcà de Sant Marc.
El volcà de Sant Marc també és conegut com d'Artigues Roges (artigues vermelles) pel color vermellós de la seva terra i perquè antigament en el seu con volcànic de bancals es conreava vinya, fruiters, horta .... En l'actualitat un espès alzinar amb roures cobreix les seves vessants i les del proper volcà de Puig Roig. Té un cràter amb forma de ferradura i en els paratge del volcà es troba un petit oratori amb la imatge del sant...
Desfem un trosset de camí i continuem pujant passant per la casa del Grèvol, (deserta) i situada en una explanada molt assolellada.
El camí segueix pujant. Arribem a una cruïlla amb un pal informatiu amb la llegenda: Sant Pere Sacosta i Santuari del Far...a la dreta. No fem cas de aquest anunci i seguim a l’esquerra, arribant al rec de la Font Fresca (amb aigua que baixava), passat el rec pugem al camp de conreu que tenim sobre nostre i que ens permet albirar l’església de Sant Pere Sacosta al fons, just al final del camp.
Sant Pere Sacosta, església actualment en ruïnes. Aquest temple és conegut també com a Sant Pere dels Camps. A dins s’hi conservava encara una pica baptismal. El document més antic que ens parla d’aquesta parròquia és de l’any 1207, on es deia que era la parròquia de la zona de la Costa, on tots els masos eren remences.
A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor. La redempció o remença era la taxa que havien de pagar i que també afectava als fills dels remences perquè aquesta era una condició hereditària.
Aquest és un bon lloc per esmorzar, fotografies de rigor i continuem.
El camí ens dirigeix fins una línia elèctrica, sota la qual passa el camí que ens a de portar al Coll de Conlleu...un cop superat el desnivell!!
Som al Coll de Conlleu, a la carretera C-153 que comença a Vic i finalitza a Sant Esteve d’en Bas. Travessem la carretera per continuar per un corriol que puja decididament fins el mirador i la gran masia d’Armadans.
Aquest corriol ens del·laïta amb uns cartells informatius amb llegendes de la zona, que ens fa més entretinguda la pujada. Després de travessar la casa d’Armadans entrem dins una fantàstica i ombrívola fageda, que fa, si s’escau, més agradable la arribada a les Roques Encantades.
Les Roques Encantades es un altre dels llocs màgics que trobem per Catalunya...diu la llegenda que:
"El Dimoni, que vivia per aquelles contrades quan estava de mala lluna passava l'estona fent rodar algun dels grans rocs muntanya avall per veure com s'espaterraven sobre les cases de Sant Feliu de Pallerols (que es el poble que es troba a sota mateix del lloc), la gent esporuguida i tipa dels afers del Dimoni prega a Deu que els hi dones un cop de ma. Llavors un bon dia va baixar un àngel del cel i va lligar les roques amb unes cadenes tant fortes que el Dimoni no va poder bellugar-les mai mes. Fastiguejat el Dimoni va anar a buscar raons cap a un altre lloc, deixant així en pau als habitants del poble."
Actualment tenim unes versions mes realistes: la dels geòlegs, que per el moment afirmen que aquestes roques que tenen entre 33 i 65 milions d'anys es van originar al mar, vora la costa i estan constituïdes per sorres cimentades transportades i dipositades en un mar d'aigües molt tranquil·les que formaven dunes subaquàtiques amb laminació encreuada. En aquest lloc excepcionalment s'hi poden trobar dents de tauró i d'altres peixos. L'aigua que ha circulat posteriorment per les esquerdes (dins del paleosistema Càrstic) n'hauria individualitzat els blocs, que haurien caigut cingle avall per la vesant. Curiosament els terratrèmols dels segles XIV i XV, alguns de força intensitat (anys 1373, 1427, 1428 i 1448), coincideixen amb l'època de la llegenda.
Un cop ven passejat per les Roques Encantades, continuem per un camí que surt de la fageda i passa pel mig del pla d'Armadans fins arribar al Collet de l’Aire amb una porta de ferro que hem de passar i fer camí fins a una cruïlla amb un pal indicatiu de la direcció a seguir fins la Salut (dreta). Nosaltres no fem cas i seguim a l’esquerra fins les basses de la Jaçeta, un indret força encisador.
Retornem fins la cruïlla avants esmentada i seguim camí avall fins arribar al Collet de l’Arç, amb un altra cruïlla amb pal indicador...seguim avall i en un tres i no res arribem al Santuari de la Salut.
A 1028 metres d'altitud, el santuari gaudeix d'un balcó esplèndid amb vistes a la Vall d'Hostoles, la Vall d'en Bas, el Canigó, el Golf de Roses i l'Alta Garrotxa. El conjunt es troba a la cruïlla de l’antic camí d'Amer a Rupit i a Vic.
Conegut des de principis del segle XVII amb el nom de la Font de la Salut, a causa de la presència d'aigües miraculoses, Joan Carbonés, un pagès de Sant Pere Sacosta, va col·locar una imatge de la Verge del Rosari a la balma anomenada de "Roc de Claperols" perquè protegís els habitants de la zona de tempestes i d'aiguats, que els deixaven perdre les collites.
Un cop admirat el paisatge i fetes les fotos de rigor, agafem el camí de baixada, un camí amb força pendent que ens fa anar amb molta cura per no prendre mal. Avants de travessar la carretera C-153 (un únic cop), ens aturem davant la font del Vern i les seves fresques aigües. El camí no deixa de baixar en cap moment...(pobres genolls!!).
Després de una baixada de 1 hora, arribem a Sant Feliu de Pallerols i al restaurant Ca La Matilde, on tenim el cotxes i on ens espera un bon dinar per cloenda de aquesta interesant sortida...
Salut i bones caminades!!