Sant Feliu de Riu, Sadernes (Alta Garrotxa)

L'entorn de Sadernes és una meravella i dóna per fer-hi moltes rutes: Sant Aniol d'Aguja, el Salt de la Núvia, la Riera de Sant Aniol i el Salt del Brull, Talaixà, el Ferran, diverses Coves, etc. Avui hi hem anat per a visitar una molt bonica ermita romànica: Sant Feliu de Riu.

Cal avisar que la pista que va de Sadernes cap al Pont d'en Valentí té cinc aparcaments amb poca capacitat, i només està oberta el 16 de desembre al 28 de febrer. Si hi aneu entre l'u de marc i el 15 de desembre us obligaran a deixar el cotxe a Sadernes, el que vol dir fer uns 4 km més de recorregut, entre anar i tornar. Nosaltres hi hem anat avui, 29 de febrer, precisament per poder deixar el cotxe en un d'aquests petits aparcaments, ja que, a partir de demà ja no serà possible.

Dit això comencem. Un cop ben aparcats hem començat a caminar per una pista planera que ens ha conduït fins al Pont d'en Valentí i a Ca la Bruta.
El Pont d'en Valentí és un pont medieval amb dos arcs que es va construir per permetre l’accés a les masses forestals de l’interior de l’Alta Garrotxa.
Un cop vist reculem de nou fins a la pista i continuem amunt. Poc abans d'una bifurcació d'aquesta pista, trobem un pal indicador, a la dreta, que ens assenyala cap al Bassegoda. Deixem la pista i ens enfilem per aquest corriol.
La pujada és constant i ens enfilem aproximadament uns 300 metres, pel bell mig d'un esplèndid alzinar. El corriol val la pena.
Quan acabem de pujar anem planejant una estona i comencem a baixar una mica, sempre en mig d'alzines, fins a arribar a l'ermita de Sant Feliu de Riu.
Aquesta és una preciosa església romànica del segle XII, molt ben conservada. No apareix documentada fins al final del segle XIII. A les "Rationes Decimarum Hispaniae" dels anys 1279 i 1280 hi figura "l'ecclesia de Rivo". Se cita també en els nomenclàtors del segle XIV amb la denominació ·…ecclesia parrochialis sancti Felicis de Rivo…"
Ens hem menjat l'entrepà, contemplant per escletxes entremig dels arbres, el Bassegoda i també l'església de Talaixà, dues caminades que també hem fet i que recomanem sincerament.
La baixada l'hem feta tota per una còmoda, però avorrida, pista encimentada, que ens ha portat en poca estona fins al cotxe.
Si algú segueix aquesta ruta recomanem fer-la en el mateix sentit que l'hem fet nosaltres. És molt pesat fer la pujada seguint la pista encimentada.
La qualifico de fàcil, però algunes persones poden trobar-la moderada pel corriol que ens puja un desnivell de 300 metres sense parar.
I això és tot per avui.