Sant Genís de Rocafort, castells de Sant Jaume i de Rosanes i mines de Plom des de Martorell (Serra de l'Ataix)

Itinerari d’interès paisatgístic i històric, ja que recorre cinc de les ruïnes d’antigues fortificacions de la zona de les Serres de l’Ataix i de les Torretes, partint de la localitat de Martorell (Baix Llobregat).

Situades al nord del massís de l’Ordal, les fortificacions que recorrerem formaven part del conjunt de fortaleses que defensaven la línia del Llobregat, clau per l’accés a Barcelona, amb restes d’origen romà i medieval. Per tant, durant el recorregut gaudirem de privilegiades panoràmiques de la zona estratègica de confluència de l’Anoia i el Llobregat i hi albirarem territoris de diverses comarques (Anoia, Alt Penedès, Bages i Baix Llobregat) i de les serralades que les delimiten (Montserrat, Collserola, Muntanyes de l’Ordal...). També hi trobarem, a més, algunes mostres de l’activitat humana en el territori al llarg del temps com ara masos, fonts (totes eixutes) i les ruïnes de les mines de plom de ‘La Martorellense’.

Pel que fa la vegetació, típicament mediterrània (alzinars, pinedes, vegetació arbustiva i plantes aromàtiques...), també hi trobarem alguns indrets obacs, més humits i ombrívols, d’exuberant vegetació de ribera.

Durant el recorregut cal estar atents finalment a les diferents pistes, camins i corriols que haurem de seguir, atès que no sempre són indicats i fàcilment ens podríem despistar...

La ruta comença a la sortida de Martorell, a l’inici de la carretera C-243b en direcció a Castellví de Rosanes i Gelida, just a sota de la monstruosa AP-7. Des d’allà anirem a buscar un corriol que remunta en paral•lel al torrent de Rocafort, tot passant pel bell indret de la font de Gilet, fins arribar a les ruïnes del castell de Rocafort (resten alguns trams de mur) i de l’església de Sant Genís de Rocafort (1).

Des de Sant Genís progressarem en sentit sud, remuntant cap a la Serra de l’Ataix per un corriol entre densa vegetació. Abans, però, haurem de superar un pas curt però força inclinat en què alguns precaris esglaonets construïts sobre la roca ens ajudaran a superar-lo (és l’únic punt de la ruta amb certa dificultat).

El corriol desemboca finalment a l’àmplia carena de la Serra de l’Ataix on val la pena desviar-se des la cruïlla on hem sortit cap a una petita i humida cova propera.

De retorn a la ruta principal seguirem progressant per la Serra de l’Ataix fins a deixar la pista principal i desviar-nos cap al sud, en direcció al turó del Castell de Sant Jaume que comença a ésser visible. En aquesta part de la ruta podem baixar fins a la fondalada del torrent on, entre la vegetació, encara es conserven les restes d’una antiga font i d’una bassa. Poc després arribarem a l'imponent Mas de Sant Jaume, passat el qual haurem de desviar-nos de la pista per un corriol que remunta entre densa vegetació cap a la part alta del turó del castell de Sant Jaume.

El castell de Sant Jaume, tot i estar envaït per la vegetació, es força interessant, ja que fou la principal fortificació de la zona i a l'indret encara hi podem trobar restes dels antics murs i torres, d’una sala gòtica, d’una cisterna i de la base d’una massissa torre central d’origen romà (2).

Per sortir del recinte fortificat la millor opció es retornar sobre els nostres propis passos per desviar-nos després per un corriol que desemboca en una pista a la zona sud-oriental del turó, des d’on obtindrem una panoràmica bastant àmplia de la fortificació i de l’hàbil aprofitament de l’abrupte relleu com a emmurallament natural.

Davallant per la pista principal arribarem a la cruïlla de pistes del torrent de Sant Jaume per on havíem pujat, on ens desviarem a la dreta per una altra pista que voreja la Serra de l’Ataix.

Quan portem 1’5 km per aquesta pista cal deixar-la per prendre un corriol no gaire visible a la dreta que davalla fins al llit d’un torrent on trobarem, enreixada, l’entrada d’una de galeries de les mines de plom de “La Martorellense”, al costat d’una petita bassa. Després haurem de remuntar tot dret per un corriol poc definit i entre densa vegetació per arribar a les instal•lacions de les antigues mines de plom de la ‘Martorellense’. Del conjunt de ruïnes de les mines destaca el bon estat de conservació de la xemeneia de la màquina de vapor que s’utilitzava per extreure l’aigua de les galeries (3).

Reprenent la marxa cap al nord sortirem a una nova cruïlla en què girarem a la dreta per acabar de voltar la Serra de l’Ataix pel seu vessant oriental fins arribar a una altra cruïlla de pistes, a pocs metres de la qual ens desviarem per un corriol (caldrà estar atents) que penetra a les estribacions més septentrionals de la Serra de l'Ataix i ens permetrà assolir l’estratègic indret de les ruïnes del castell de Rosanes.

El castell de Rosanes està situat en una fortificació natural gairebé inexpugnable, voltat de cingleres de gres vermellós i amb unes amplíssimes vistes del Penedès i el Baix Llobregat (4). Com abans s'ha dit, el castell formava part del conjunt de fortificacions de la zona, juntament amb els castells de Rocafort i de Sant Jaume i de les torres de del Clos i de la Gramenella.

Des del castell de Rosanes davallarem en sentit oest per un corriol emboscat fins a retrobar-nos amb la pista que havíem deixat abans i arribar aíxí a una cruïlla indicada, on girarem a l'esquerra per una pista paral·lela al torrent de Rosanes en què haurem d'estar atents a un corriol a la dreta que davalla cap al llit del torrent i el travessa per un estret dic enlairat (si es vol evitar aquest pas des de la cruïlla anterior es poden seguir les indicacions cap a les torretes).

Després de travessar la riera remuntarem pel costat contrari per anar a trobar la pista que recorre la petita Serra de les Torretes, que ens portarà primer a l’estratègica torreta del Clos, d’origen romà i mirador avançat i privilegiat de la vall on conflueixen l’Anoia i el Llobregat (5).

Des de la Torreta del Clos tot seguit tornarem uns metres enrere per prendre la pista que puja per la Serra de les Torretes cap a la cruïlla del turó de la Correiola, on girarem a l’esquerra per acostar-nos a les ruïnes de la Torreta Gramenella (sembla mentida que en aquest indret històric es construís una torre elèctrica!), que ofereix vastíssimes panoràmiques de les serres properes (Montserrat, Collserola...) i del curs del Llobregat. El camí carener desemboca poc després en una pista on girarem a l’esquerra per descendir cap a la vall.

Després de retrobar-nos novament amb la demencial construcció enlairada de l’AP-7 haurem de caminar uns 200 metres per sota d'ella per assolir finalment el punt de partida.

En acabar, tot plegat haurem completat els poc més de 14 km i 500 metres de desnivell positiu d’una molt interessant i recomanable ruta per alguns indrets històrics del Baix Llobregat.


------------


(1) Informació al següent enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_de_Rocafort

(2) Trobareu més informació a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_Vell_de_Rosanes


(3) Un interessant reportatge sobre les mines de plom de Martorell el podeu veure al següent enllaç: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/temps-aventura/submarinisme-en-una-mina-de-martorell/video/5621097/
També trobareu informació a: https://www.castellviderosanes.cat/municipi/historia-i-llocs-dinteres/patrimoni-historic/les-mines-de-plom/

(4) Si voleu més informació podeu consultar-la al següent enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rosanes

(5) Més informació a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torreta_del_Clos

(6) Més informació a: https://naturalocal.net/es/rutas-senderismo-catalunya/rutas-senderismo-barcelona/rutas-senderismo-martorell/el-riu-anoia-i-la-serra-de-lataix/torreta-gramenella#ficha