SANT GENÍS DEL TERRER, PUIG D'ESQUERS, SANT MARTÍ DE VALLMALA I SANT SILVESTRE DE LA VALLETA, des de La Valleta.

Sortim de La Valleta i comencem a caminar riera avall intentant seguir les marques grogues que ens porten per un camí que s'ha embrutit molt i que finalment deixa la riera i gira a l'esquerra amb una pujada forta fins al Coll de Madres on girem a l'esquerra per la pista carenera fins que trobem les ruïnes de l'ermita de Sant Genís del Terrer amb molt bones vistes sobre Llançà i Garbet.
Continuem pista amunt fins el Coll de les Portes, travessem la pista i iniciem la pujada en direcció al Puig Tifell pel corriol que surt entre les sureres que hi ha a la nostra esquerra. El camí puja dret fins situar-nos a sota del Puig Tifell i llavors gira cap a l'esquerra anant a travessar un petit caire que baixa del cim i continuant fins arribar a un collet (rètols malmesos), des d'on baixem a trobar la pista i arribar al Coll del Llop on al costat d'unes alzines hi ha un rètol del Dolmen del Coll del Llop però realment semblen un piló de pedres i prou. Des d'el coll pugem pel cami que tenim de cares i voregem el Puig del Llop per l'esquerra per anar a sortir a l'altre costat i passant pel mig del Mas Patiràs, sortir a la pista que ve de Vilamaniscle. Al davant nostre, el camí de pujada fins el Puig d'Esquers que en ocasions es fa molt dret però que ens permet arribar al cim pràcticament en línia recta. Des del cim, molt bones vistes.
Baixem pel caire deixant a l'esquerra el camí de pujada en direcció a les ruïnes de Sant Martí de Vallmala que hem pogut veure des de dalt del cim. El caire és dret però menys que la pujada i el camí, que de vegades no es veu massa bé, manté les marques grogues que ens acompanyen en tot el recorregut, arribant a un collet on un rètol a la dreta ens indica el corriol de baixada fins a Sant Martí. Un cop davant les restes, podem observar com alguna "llumenera" ha tingut l'acudit de fer-hi una porta de ferro amb una arcada que no lliga amb res ni protegeix absolutament res de les restes. Dins, una carretilla i sacs de ciment que fan pinta de ser-hi fa temps.
Continuem pel camí i sortim a la pista de Vilamaniscle. Davant nostre, la Riera de la Balmeta i el camí que ens porta fins a Sant Silvestre de la Valleta, també amb marques grogues i que en algun petit tram comença a embrutir-se força.
Des de Sant Silvestre, prenem la pista cap a La Valleta, passem per la Font del Xai i l'àrea de picnic i després deixem la pista caminant cap a l'esquerra per un camí amb marques grogues (cal entrar-hi per trobar les primeres marques), i que va travessant la Riera de la Valmeta la qual cosa deixa ben evident que ens cas de portar aigua la Riera, tindrem que passar per la pista (de fet ja ens ha passat alguna vegada, fa un temps). El camí acaba sortint a la pista i la resta del recorregut fins a La Valleta la fem per l'itinerari que també segueixen els cotxes amb el que això implica de pols (hem tingut sort i no n'ha passat cap).
Temps efectiu: 4h.