Sant Grau, Turó de Corones o Serrat dels Llamps, St Julià de Saltor, colònia Pernau

Sant Grau, Turó de Corones o Serrat dels Llamps, St Julià de Saltor, colònia Pernau.
Cal dir q recomano fer la ruta en el mateix sentit en què l'hem feta, ja q veurem vistes matinals cap als cims de la Collada de Toses, cap Puigmal i Olla de Núria, Taga i St Amand, Campdevànol... Al matí les apreciarem millor i aprofitarem millor la visibilitat q, a la tarda pot minvar.
Comencem la ruta a la colònia Pernau, on hi ha un bon aparcament. Girem de seguida cap a la dreta per un camí ample i en pocs minuts arribem a l'ermita de St Martí d'Armàncies, situada en un indret ombrívol, al costat d'uns avets, just a sobre la carretera que va a Ribes.
Seguim camí per sobre l'ermita i travessem uns camps directes cap a l'ermita de St Grau, que divisem a sobre un pujol proper. Travessem el filat del bestiar per un lloc on hi ha maneta per passar. Tirem un tros avall a la dreta per trobar-la.
Busquem el camí per entre els arbres i prats fins trobar-lo, molt bonic i ben definit que, fent ziga-zagues, ens conduirà fins a dalt l'ermita de St Grau, datada del 1914. Vistes esplèndides davant nostre vers la Covil, Costa Pubilla a darrera, puig de la Berruga, el Baell a la dreta, colònia Molinou i part de Campdevànol a baix a l'esquerra.
Davallem de St Grau fins arribar a una antiga pedrera. Des de la pedrera pugem per l'ample camí de l'esquerra, passem pel costat d'una cabana metàl·lica groga, i anem pujant per bonics corriols fent ziga-zagues entre els aurons, blades, roures de totes les tonalitats de grocs, taronges, rojos i ocres, fins que arribem a l'anomenat Pas del Cargol, que és un grau entre enormes parets de roca. Hi trobem plaques commemoratives del Club Exta de Campdevànol i del centenari de l'Excursionisme. Superat el pas, les vistes ens impacten pels colors i pel relleu que descobrim.
Continuem cap a la nostra esquerra per antigues feixes de conreu, ara plenes de rosers de pastor, romegueres, cards, mates i arços que ens duran a l'abandonada i força espatllada casa de Corones. Seguim camí deixant la pista i continuant per un sender que ressegueix la part lateral de la casa, al costat d'un abeurador, que s'endinsa al bosc i que surt un tros amunt tot travessant la pista i continuant pujant pels prats. Aquí cal anar alerta de trobar el camí, ja que els boixos i les romegueres ens el poden fer perdre. Cal tirar amunt tot seguint uns senyals triangulars grocs que, en un moment donat, ens fan deixar un camí embardissat per agafar un dret corriol que s'enfila per entre els boixos i el rocam. Un cop a la carena, cal anar seguint el caire rocallós que ens durà a dalt del cim del Turó de Corones o Serrat dels Llamps.
Des d'allà les vistes són esplèndides en totes direccions, amb la serra de St Amand presidint el nostre davant. Si ens fixem bé, veurem la creu immensa del seu caire. A sota nostre, el turó de Vidabona, ben acolorit de totes les tonalitats. Lluny, el verd i piramidal Puig de l'Aliga, ben bé a sota el Turó, el veïnat de Saltor, format per 2 edificis en avançat estat d'abandonament, un dels quals integra l'ermita de St Julià de Saltor, ben empotrada a una casa annexa.
A contracor, reculem un tros i ens endinsem a la fageda, per un corriol direcció nord que, en franca baixada, ens conduirà cap al coll de Saltor, on trobem pals indicadors. Les cases són a pocs minuts avall a la nostra dreta. Hi ha un gran pollancre a sota, al costat d'una bassa, que és on ens hem de dirigir i buscar un camí fressat que surt d'allà mateix, tot i que hem de travessar el filat per sota, ja que no hi ha tanca.
Aquest camí aviat tomba a la dreta per un decidit baixant, a tota vora de rec. Passem pel costat d'unes grans pedres. La segona, molt més alta, anomenada Pedra Dreta. El camí discorre ara per entre faigs, majoritàriament, però encara hi ha blades, moixeres i aurons presents que donen més color i alegren la baixada. Les vistes entre el bosc són escasses, però el bosc és una delícia.
Al cap d'una estona passem pel rocallós baixant del pas dels Graus, veiem un cartell informatiu. Al cap de poc, arribem a un coll amb cartell indicador des del qual veiem de cantó una gran veta rocallosa un tros lluny, a sota el Turó de Vidabona.
Llavors, tirem bosc avall per camins que van travessant la pista vàries vegades. Cal estar atents. Arribem a la font de St Martí, sortim a la pista i l'anem seguint fins trobar les ruïnes quasi imperceptibles de St Martí de Baix i anem seguint la pista que ens durà de nou a la colònia Pernau.