Sant Gregori: El Veïnat de l'Església-Font de Can Verdaguer-Sant Grau-Castell de Tudela.

Anem cap a Sant Gregori i aparquem al costat del cementiri.
Visitem el veïnat de l'església. Tot i que es coneix des de l'any 882, l'edifici actual té l'origen en una construcció romànica del segle XI. L'edifici actual és d'una nau, amb un creuer de grans dimensions i capçalera amb tres absis, dels quals se'n conserven dos. Al segle XVII s'hi van afegir les capelles del Roser i del Sant Crist, a més del campanar, sobre el creuer, de torre de planta quadrada de dos nivells i coronament piramidal.
Deixem Sant Gregori i anem cap a la Font de Can Verdaguer, d'aigüa picant.
L'aigua té una elevada concentració de sals, de ferro i la presència de bicarbonats i CO2. Es pot considerar doncs l’aigua de la font del tipus bicarbonatada sòdica. La concentració de ferro, provoca aquest color vermellós en entrar en contacte amb l’atmosfera.
Agafem pista que puja pel costat de Can Verdaguer i anem seguint la pista fins pocs centenars de metres abans d'arribar a Sant Grau, a on enfilem per un corriol que fa drecera cap el cim, més costerut però més curt.
Arribem al cim de Sant Grau, nom que prové de la capella que encara resta dreta en aquest lloc, entre pinedes i alzines sureres, probablement la capella del castell que hi ha al seu costat. Està documentada des del 1548. Abandonada i enrunada des del 1936, les seves restes s'han consolidat recentment i s'ha condicionat el seu entorn.
Del castell, denominat castell de Tudela, (que després la guerra del 36-39, es va canviar el nom per Tudela de Ter) se'n tenen referències ja al segle XI. En resten, sobretot, vestigis de la gruixuda torre de l'homenatge i d'algunes parets properes.
En el mateix indret s'hi ha trobat també ceràmica ibèrica dels segles IV-II aC
Al costat del castell hi han taules i bancs per fer un entrepà còmodament asseguts.
Un cop tot visitat fem la baixada pel mateix camí amb algunes petites variacions.
Ruta feta el 19/05/16