Sant Gregori - Els Racons - los Portells - La Torre de Fontaubella - Pradell de la Teixeta - Les Torres d'Altafalla

Pàrquing públic gratuït

Sant Antoni (s.XIX)

L’ermita de Sant Antoni de Falset és una construcció inacabada situada a Falset, al Priorat1. Aquest edifici de planta rectangular es troba als peus de l’ermita de Sant Gregori, a les afores de Falset. La construcció es va bastir fins a l’alçada del pis amb paredat i maons de reforç en pilastres interiors, contraforts exteriors i cantonades1. El portal d’accés, a la façana frontal, és un arc apuntat també bastit amb maons. Tot i que no es disposa d’informació específica sobre la història de l’ermita de Sant Antoni de Falset, es pot inferir que, com moltes altres ermites, probablement té les seves arrels en el segle XIX.

Sant Gregori (s. XVI)

L'ermita de Sant Gregori de Falset és una construcció troglodítica situada a Falset, al Priorat. Està formada per la casa de l'ermità, amb dues portes, i per la mateixa ermita, bastida de maçoneria de gres vermell i reforç de carreus als angles¹. Majoritàriament és coberta per la roca i un fragment de rajola. Interiorment és disposada en una nau¹. Aquest és un indret ocupat des del paleolític. Les primeres notícies sobre l'existència d'una ermita sembla que són de finals del segle XVI o inicis del XVII¹. Al segle XVIII s'hi feren reformes, tal com queda reflectit en una inscripció d'un mur lateral, 1721. El 1897 una roca que caigués aixafà una part de la volta i es tancà al culte¹. Fou completament restaurada el 1928..

Els Racons

Els Racons de Sant Gregori són un espai natural situat a prop de l’ermita de Sant Gregori a Falset. Aquesta zona és coneguda per les seves formacions rocoses d’arenisca amb formes curioses que han adoptat noms populars com el Gegant o el Caragol. Es tracta d’un lloc màgic, un laberint entre formacions rocalloses que formen columnes, roques foradades i coves. En alguns punts hi ha una cadena i uns esglaons a la roca que no representen cap perill o dificultat. Aquí es pot passar molt de temps visitant els diferents racons, entrant a cavitats, passant per forats, en definitiva, tot molt entretingut.

Cadena d'ajut

Cova dels Pasos

Corriol a la esquerra

Forn de Calç

Trinxeres

Barraca de pedra seca

Trinxera de les Soleies

Punta de les Soleies (550m.)

Ruines

Coll d'Eudald

Coll de les Trampetes

Refugi Militar (Batalla de l'Ebre)

Per carretera (300 m)

Pista a la dreta

Mas de Magrinyà

La Mare de Déu de les Malalties és una capella situada al Mas de Magrinyà, a Colldejou. Colldejou és un municipi de la comarca del Baix Camp, que es troba al límit del Baix Camp amb el Priorat, i al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou. Aquesta capella és un dels llocs d’interès del municipi.

Corriol a la esquerra

Cova de les Femades

La Torre de Fontaubella

El municipi té una població de 120 habitants (INE 2023). La seva geografia és molt accidentada, amb límits de més relleu que abracen ponent, migdia i llevant: es tracta de les vessants de la Mola de Colldejou, de 859 m d’altura. L’origen del nom prové de la Torre i “d’Albella”, forma etimològica que significa corrent subterrani, nom apropiat perquè la geologia confirma l’existència d’un riu subterrani sota la localitat. Per a més informació, et recomanaria que visitessis el lloc web oficial de l’Ajuntament de la Torre de Fontaubella.

Santa Maria

Caseta de Joan Torrell

Agafar corrriol superior

Corriol a la esquerra

Pista a la dreta

Ruines

Corriol a la esquerra

Rastre poc marcat.

El camí comença uns metres riera avall.

Roques de Ràfols

Pladell de la Teixeta

L’origen del nom prové d’un pradell (prat petit), a prop del Coll de la Teixeta. L’afegit de «la Teixeta» és a causa del coll proper, però el mot teixeta (teixeda) designa un bosc de teixos, que són arbres sobretot centreeuropeus que es donen aquí gràcies a l’alçada del lloc. El municipi té una població de 171 habitants (INE 2023).

Santa Maria Magdalena (s.XVIII)

La nova església substituí la romànica anterior, sobre la ubicació de la qual hi ha dubtes. Fou iniciada el 1771, encarregant-se de la construcció Josep Munté i Joan Bages, mestre de cases de Montbrió. Fou sufragada pels veïns amb donacions amb prestacions i fou oberta al culte el 22 de juliol de 1779. Fou dotada progressivament d'altars de gran vàlua cremats el juliol de 1936. Entre els altars construïts n'hi havia un de major dedicat a Santa Maria Magdalena, un altre a la Mare de Déu del Roser, al Sant Crist, a Sant Joan Baptista, a la Puríssima Concepció de Maria i a la Mare de Déu del Carme. L'edifici és de planta rectangular, bastit de maçoneria arrebossada amb reforç de carreu als angles i cobert per teulada a dues vessants³. Interiorment es resol en una nau principal i dues laterals separades per àmplies pilastres³. El creuer presenta una atípica planta octogonal, coberta per una cúpula en mal estat de conservació. La façana presenta un ull de bou i una portalada en arc de mig punt emmarcada per dues falses columnes i rematada per un frontó amb una fornícula que conté una imatge moderna de santa Maria Magdalena. El campanar, als peus, és de planta quadrada i resolució octogonal, amb coberta piramidal. Per a més informació, et recomanaria que visitessis el lloc web oficial de l'Ajuntament de Pradell de la Teixeta o que contactessis amb un historiador local o amb l'ajuntament de Pradell de la Teixeta. També podries visitar la biblioteca local o un arxiu històric per a més recursos.

els Rentadors

Els rentadors de Pradell de la Teixeta són un lloc d'interès en aquest municipi. L'any 2017, els rentadors i la font van ser reconstruïts. Sembla que es van construir alhora, a la sortida del poble, aprofitant el cabal d'una mina situada barranc amunt: el Barranc del Puig de la Font, d'aquí el nom. Fa pocs anys, la gent del poble venia a buscar l’aigua de la font amb els cantis. La roba es rentava en els rentadors i encara avui, al bon temps, es pot sorprendre. Per a més informació, et recomanaria que visitessis el lloc web oficial de l'Ajuntament de Pradell de la Teixeta o que contactessis amb un historiador local o amb l'ajuntament de Pradell de la Teixeta. També podries visitar la biblioteca local o un arxiu històric per a més recursos.

Creuar N-420

Coll dels Rosegalls

Coll del Guix

les Torres d'Altafalla

L'opció de baixar per aquí s'ha desestimat. Potser de pujada seria mes factible, però de baixada amb vent es complicat. Aquest castell és conegut per la llegenda que hi amaga: la llegenda d’Altafalla. La llegenda fa referència al gran amor foll d’un valerós cabdill andalusí, dit Al Tafalla, per una cristiana formosa i d’aires fascinants. Després de moltes batalles, aquest cabdill va ser encerclat al castell i, veient-se perdut, es va tirar des de dalt de la torre, per no lliurar-se als cristians. Però no es va tirar sol, sinó que ho va fer abraçat a la seva estimada, qui l’havia acompanyat en moltes de les seves batalles, i també el va seguir en aquesta decisió. La llegenda diu que des de llavors aquest lloc altiu rep el nom d’ Altafalla.

Corriol avall

Corriol a la esquerra