Sant Hilari les Roques del Rei- La Colla dels Divendres

Avui hem encetat una nova etapa de excursions amb la Colla dels divendres, la llista dels cims a assolir en el Repte dels 100 cims s'ha ampliat amb nous objectius, teniem totes les comarques més properes ja acabades, i ara en tornem a tenir molts cims per assolir, un dels objectius nous es el de les Roques del Rei a la Selva, malgrat la calor intensa d'aquests dies, que sembla que no s'acaba mai, anirem a fer-lo. Es una ruta en principi molt ombrívola enmig de boscos d'alzina, fageda i castanyer.

L'excursió fins les Roques del Rei a Sant Hilari Sacalm és un recorregut que segueix la ruta circular de les 10 ermites. Es pot fer durant tot l'any, fins i tot amb les calorades d'aquests dies. A la tardor es fa inevitable compaginar l'excursió amb la collita de castanyes. L'itinerari és circular i va des del camí d'accés a l'ermita de la Mare de Déu del Pedró fins al cim de les Roques del Rei, segueix per diversos paratges singulars, com la Pedra dels Evangelis, l'ermita de santa Margarida de Vallors, el Muntalt, la casa de Collserrador i tornar al lloc d'inici. A dalt del cim de les Roques del Rei, hi ha la creu de ferro dedicada al bisbe Salvi Huix, plantada l'any 1901. Un cop al cim les vistes sobre les Guillaries són impressionants. La ruta no presenta dificultats afegides, tret de l'últim tram que es fa més costeruda.

Cal dir que durant gran part d’aquest itinerari trobem indicacions dels Amics dels Camins i Corriols Colomencs que són de gran ajuda per a poder seguir el camí adequat, donat que tota aquesta zona està farcida de camins i pistes forestals.

Aquest territori de les Guilleries, és un enorme massís de muntanyes velles i gastades i està cobert d'una diversificada massa forestal que presenta tonalitats úniques en qualsevol estació. Castanyers, alzines, roures, faigs, pollancres i tot tipus de coníferes sembla que es disputin el terreny. Això configura un paisatge atapeït, tranquil i feréstec a la vegada, que, en alguns llocs, es fa intransitable.

No es pot pas dir que les Guilleries hagin estat una zona molt poblada, sinó al contrari. Des de fa algunes dècades la gent de les rodalies s'ha anat concentrant al nucli més important que hi ha a la zona, Sant Hilari Sacalm, símbol i capital de les Guilleries.

La solitud, la grandesa i les boscúries inacabables d’aquests indrets transporten el visitant a un estat de serena tranquil•litat.

El camí passa sempre per dins el bosc i es fa com una passejada. Aviat apareixeran, retallades, al davant les Roques del Rei.
Cal seguir fins les runes de Can Cigala. A partir d'aquí es deixa el tram més planer i ample per començar a pujar fins el cim, un corriol que s'enfila sense cap problema, tram que farem de pujada i per baixar de nou a can Cigala per seguir el recorregut.
Seguirem les marques vermelles i començarem a pujar. hi ha trams on el terreny es mes erosionat, altres són amb roques i arrels dels arbres. Tot xino-xano es pot anar seguint.
Després de la pujada i arribats a dalt del bosc el camí costerut es converteix en un agradable pla que ens apropa fins la creu.

El cim de les Roques del Rei és un dels pocs cim rocosos de les Guilleries. Està a 852m. Cal vigilar amb l'estimball del costat oest, ja que té una forta caiguda. un cop aquí les vistes són espectaculars. un bonic miradors de les Guilleries i de la serrelada del Montseny.

Seguim en forta baixada cap el Sot del Solà i BEN AVIAT arribem a la la Pedra dels Evangelis, i després tornarem enrere per seguir el mateix camí per on anàvem.
La Pedra dels Evangelis és una fita de pedra, d'1'5 metres alt per 0'5 d'ample, amb les inicials ML+MA inscrites a la seva cara plana. Marcava els termes de les parròquies de St. Miquel de Cladells (ara Sta. Coloma de Farners) i de Sta. Margarida de Vallors (ara St. Hilari Sacalm) i, alhora, els límits entre els bisats de Vic i de Girona. La seva cronologia és desconeguda. Situada al costat d’un corriol, en un petit coll.


Seguim la ruta i ben aviat trobem la font d’en Nandu. Al costat mateix a 50 m, hi ha un salt d’aigua en el torrent de Santa Margarida en un racó molt humit i ombrívol. Estem en el punt més baix del recorregut, es un racó fresc i ombrívol, que dona gust de quedar-s'hi una estona. Però cal continuar, ara en pujada, la vegetació canvia contínuament, hi ha trams amb pins i castanyers, castanyers sols, i desprès alzines sureres, segons sigui la vessant, mes obaga o més soleia.

Arribem a la capella de Santa Margarida de Vallors. Santa Margarida de Vallors és una església del municipi de Sant Hilari Sacalm (La Selva) situada a l'extrem est del terme. El temple ja existia el 886, es va consagrar el 1183 i es va refer al segle xviii. Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró. La demarcació de l'antiga parròquia incloïa diverses cases que actualment estan despoblades. Està dedicada a Santa Margarida d'Antioquia, verge i màrtir, i té uns Goigs dedicats.

Descripció
Església situada als afores del nuci urbà de Sant Hilari Sacalm, passat El Montalt.
L'edifici, de nau rectangular, està cobert per una teulada a doble vessant, amb els vessants desiguals. A la façana principal, hi ha la porta d'entrada en arc de llinda, d'estil barroc, emmarcada per una estructura els brancals de la qual són pilastres i coronada per unes motllures. Sobre la porta d'entrada hi ha un ull de bou. A dreta i esquerra de la porta, dues finestres, la de la dreta espitllera en arc de mig punt i la de l'esquerra quadrangular. Corona la façana una torre-campanar, amb la teulada vidriada a quatre vessants. A la façana lateral dreta, hi ha una porta en arc de mig punt tapada.

Davant per davant de l'església hi ha el cementiri, al que s'hi arriba, igual que a l'església, després de baixar unes escales.
Al costat de l'església hi ha l'Hostal.

Història
L'església apareix esmentada el 922. L'edifici fou renovat i consagrat el 1193. Hi havia tres absis i tres altars dedicats a Santa Margarida, a Santa Maria i Santa Magdalena.
Entre el 1680 i el 1743 es va fer diverses reformes, la construcció de la façana actual, la sagristia, un nou presbiteri, un campanar i s'ampliaren les capelles laterals.
Fou església parroquial fins que el culte va ser traslladat a la Mare de Déu del Pedró.
L'església fou restaurada el 1992.

Seguim la pujada, en aquest tram la pista es va enfilant en diverses llaçades, passem per el Muntalt, El Muntalt és una masia de Sant Hilari Sacalm (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici aïllat, situat als afores de Sant Hilari Sacalm, molt a prop de Santa Margarida de Vallors.

Descripció
L'edifici principal, consta de planta baixa, pis i golfes, i està cobert per una teulada a doble vessant desaiguada als laterals. A la façana principal, a la planta baixa, hi ha la porta d'entrada en arc de llinda i al costat dret una finestra també en arc de llinda, totes dues amb llinda, brancals i ampit (la finestra) de pedra. Al costat de la porta, hi ha una font amb una pica de pedra.

Al pis, hi ha dues finestres, situades sobre les obertures de la planta baixa, amb llinda monolítica i brancals i ampit de pedra. A les golfes, hi ha dues finestres rectangulars verticals, força recents. A la part posterior de la casa destaca una petita galeria amb dues obertures a la planta baixa i a les golfes, en arc rebaixat. Entorn a l'edifici, adossats i excepts, hi ha altres cossos.

Història
Les primeres notícies sobre el mas són de l'any 1183. En els documents es parla de l'existència de dos masos, el Muntalt de Jussà i el superior del Muntalt que el 1368 s'uniren en un de sol que també consta en un fogatge de l'any 1553.
L'edifici actual seria bàsicament fruit d'una reforma del segle xvii amb modificacions dels segles XIX i XX.

Continua la pujada, que per la forta calor esdevé ben fatigosa. Passem per la casa de Collserrador, no s'indica ni el nom de la masia, veiem un petit ramat de cabres que com nosaltres pateix la calorada. Seguim la ruta BTT. (nº 12) Casa de Collserrador que passem pel costat mateix i continuant el camí de pujada ens portarà de nou als cotxes, i al final de l'excursió.

Informació extreta de la Viquipedia, https://totnens.cat/que-fem/roques-del-rei-a-sant-hilari-sacalm/ http://fermuntanya.blogspot.com/2009/03/roques-del-rei-sant-hilari-sacalm.html