Sant Hilari Sacalm - Osor

Aquesta es una ruta lineal que va començar a Cal Sastre, un nucli situat a les afores de Sant Hilari Sacalm i qu va acabar al perit però molt bonic poble d’Osor. L’objectiu principal de la caminada era pujar al cim de Sant Miquel de Somterra, també conegut com Sant Miquel de les Formigues , que es un dels que hi ha inclosos a la llista dels 100 Cims de la FEEC.




Al principi vam anar seguint el GR-83 per deixar-lo al cap de poc mès de 2 km de caminada en que vam començar a seguir un camí molt ben senyalitzat pel costat del Torrent de la Font del Gavatx. En aquest tram, que es fa sense desnivell anirem trobant un seguit de fonts, la del Vern, la del Gavatx i la de la Formiga, totes tres quasi bé seques, sense que hi rajés aigua. Les fonts no tenen res d’especial però just en el punt en el que hi ha la e la Formiga hi ha un petit però realment bonic salt d’aigua, el Salt de Sant Martí. El racò en el que està aquest salt, pel que si que hi baixava aigua es molt bonic, com es pot veure a les fotos i al vídeo que adjunto. A partir d’aquí comença a haver-hi una mica de desnivell positiu, que no s’accentúa fins que s’arriba a les runes de el Borrell. Des d’aquest punt fins al cim de Sant Miquel de Somterra tindrem una pujada bastant forta. El cim ofereix una esplèndida visiò a 360o i té la curiositat de les formigues que hi ha forjades en ferro al peu de la creu que corona el cim.




La caminada fins a Sant Miquel de les Formigues ha estat bastant suau, tret de l’últim km de pujada, però el descens fins a Osor ja serà totalment diferent.
Per començar vam haver de caminar per sobre de la roca que configura la petita cresta que hi ha només deixar el cim de Sant Miquel. No té cap dificultat tècnica però no hi ha cap mena de senyal pel que a vegades no saps si has de caminar per dalt de la cresteta, o per la seva dreta o per la seva esquerra. En tot el tram de baixada es fonamental seguir el track perquè un cop acabada aquesta cresta comences a caminar, sense gaire desnivell per dins del bosc, sense que vegis cap camí, només de tant en tant alguna marca blava o vermella en els arbres, i amb un bon gruix de fulles al terra, en el qual t’ensorres. Es fa dificil de caminar en aquest entorn perquè no saps que hi ha a sota de les fulles, perquè no veus el camí i perquè qualsevol petit desnivell poc significar una relliscada i una caiguda ( al menys no caus sobre de roca sino sobre un mantell de fulles que amortigua el cop). Hi ha algún tram en que la situació millora i pots caminar sobre un sender que es clar i sense que les fulles et dificultin el pas, però l’alegria dura uns pocs minuts ja que de nou es perd el rastre del camí i torna el martiri de caminar sense que tinguis clar per a on has d’anar i necessitis l’ajut del track. No es un tram fàcil i no es eecomenable que fassi aqwust sector gent que no vagi acompanyada d’altre que que tingui una bona experiència en muntanya i una bona capacitat d’orientació. Per descomptat que el track es imprescindible. He de dir que malgrat els entrebancs aquesta zona es molt bonica , plena ee faigs i de castanyers. Ha de ser un gust caminar-hi a la tardor.




Els últims 2-3 km fins a Osor ja es fan sense cap mena de dificultat. No vam visitar Osor però el troç que van recòrrer dintre del poble ens va agradar molt: l’esglèsia de Sant Pere, el pont de Can Vidal i la casa de Can Vidal. No vam veure el Pont Vell, un pont que per les fitos que he vist val la pena de visitar.