Sant Iscle de Vallalta - Pedracastell o la Creu de Canet (100 cims).

Volem fer un modest cim del Maresme, la Creu de Canet o Pedracastell, però no des de Canet sinó des de Sant Iscle de Vallalta. Així doncs aparquem a prop del pavelló municipal d'esports i comencem a caminar seguint la pista de Can Preses.
Es tracta d'una pista en bon estat i amb notable pujada. No hi ha cap indicador en tot el camí, aneu seguint al principi uns indicadors de "Can Roig". Passat Can Roig ja no hi ha cap més indicador fins arribar a Pedracastell.
Com que la pista es força avorrida en una cruïlla de camins hem agafat un petit corriol que ens ha endinsat al bosc tot fent una petita volta en lloc d'anar per la pista directament al Mirador, per poder gaudir d'un caminet més agradable de fer.
Hem passat per una zona amb molts pins pinyoners morts degut a l'escarabat Tomicus. Com no hi posin remei el Maresme es quedarà sense pins.
Finalment arribem a una esplanada a on hi ha l'únic indicador de tot el camí. Ja he comentat altres vegades quan hem fet rutes pel Montnegre que en aquestes muntanyes no hi ha cap indicador que ajudi al caminant, sincerament no entenem el motiu, a no ser que el responsable del Parc no hagi sortit mai del seu despatx.
I ja arribem a l'enorme Creu de Canet, també dit Pedracastell. És un 100 cims del llistat de la FEEC, (no essencial).
Té bones vistes de la zona del Maresme que và de Sant Pol a Arenys. Res més perquè la vegetació ho impedeix.
L´origen de la creu de Pedracastell es remunta al 1901, quan el Papa Lleó XIII va demanar que els pobles aixequessin creus per commemorar el nou segle. El 1902 es va aixecar una creu dissenyada per Lluís Domènech i Montaner i promoguda per Marià Serra. Aquest monument, però, va caure el 1926 a causa d´una forta ventada. La segona creu va ser una còpia de la primera i es va aixecar un any després. Amb l´arribada de la guerra, el moviment anarquista la va decidir enderrocar pel juliol de 1936. L´actual creu és del 1954 i es va construir sota l´impuls d´un grup de joves catòlics.
Fetes les fotografies de rigor iniciem la baixada que farem seguim un camí diferent del de la pujada, molt més bonic i quasi tot per dintre el bosc i que ens portarà a la carretera just abans d'entrar a Sant Iscle.
Com ja he dit no hi han indicadors, però sí que trobem de tant en tant marques grogues als arbres. Hi han molts corriols però si seguiu el nostre track no té pèrdua.