Sant Jaume dels Domenys, Cova de la Guilla, La Gomila, La Carronya, Cal Polinari, Cornudella, Mare de Deu dels Arquets.

El Baix Penedès.

Amb el Pep i Pere a la Cova de la Guilla.

Interior de la Cova de la Guilla.

Interior de la Cova de la Guilla.

Pineda de la Gomila.

Rec a la Gomila.

Bassa de la Gomila.

Vinya sense emparrar de la Gomila, preciosa i assedegada.

El Mas de la Gomila.

És un clar exemple de masia catalana. Segons Camp i Arboix, el mas català, successor de la vil·la romana, té les seves arrels en el període de la reconquesta, en el mas feudal. L'existència dels masos a les contrades tarragonines s'explica a causa de les necessitats creades per la devastació sarraïna dels temps del comte Borrell, que van imposar més esperit d'empresa en la repoblació de les comarques desertes i en la rompuda de terres ermes. Així es creà l'estructura del mas, que adquirí un sentit defensiu i autònom. El mas de Gomila és documentat al fogatjament de 1533, en esmentar Antoni Palau de Gomila. A uns quants metres de la masia trobem la caseria de Gomila, on residien els parcers de la masia, despoblada des dels anys 1950. Un masover parla del possible origen àrab del nom Gomila.

El Mas de la Gomila.

Cal Polinari.

Ramat a 'Curnadella'

Ermita de la Mare de Deu dels Arquets.

Segons el sr. Tarrada, l'ermita és deguda a la cristianització d'un fet supersticiós o miraculós d'origen pagà. L'església, de sempre, ha decidit dotar les festes i supersticions paganes d'un sentit cristià, en lloc de prohibir-les inútilment. Així entronitzà una Verge on s'anava en demanda de l'aigua. El tros d'aqüeducte d'aquesta zona segurament se'l va emportar una torrentada, però restà en la imaginació del poble. Posteriorment, «els Arquets» de la part alta de l'aqüeducte donaren nom a la Mare de Déu, i foren utilitzats com a basament de la imatge, fet comprovable en uns goigs reeditats el 1950. La primera notícia de la capella es troba en el llibre de visites del Deganat de Vilafranca, on en la visita del 1632 hi consta: Capella Bae, Mae. Dels Arquets. Se troban altres referències el 1753 i el 1793. L'any 1821 es restaurà la capella. El 1936 fou cremada i restaurada cap a 1950 sota la direcció del mossèn Ros i Leconte.