Sant Jaume Sesoliveras, Castell de Freixe, El Bedorc, Castell de Bedorc i Sant Jaume Sesoliveres 25/11/2023

Parc a Sant Jaume Sesoliveres.

Sant Jaume Sesoliveres és una entitat de població de Piera.

Desviació. Deixem el camí asfaltat i agafem camí de terra a la dreta.

Desviació. Agafem corriol a l'esquerra.

Arribem al final del camí ens trobem amb un penya-segat, que ens fa anar a la dreta per desviar-nos per un corriol a mà esquerra en forta baixada.

Castell de Freixe.

El castell de Freixe, del qual només n'han subsistit la torre adossada a l'església de Sant Nicolau i restes d'alguns murs, és una de les construccions del repoblament cristià que s'afermà a la zona central i sud de la comarca de l'Anoia al segle X. És una obra del municipi de Piera (Anoia) declarada bé cultural d'interès nacional. L'església i la torre annexionada a l'angle oest, estan encimbellats dalt d'un turó proper a can Freixe (ara masia Capell) a la riba esquerra de l'Anoia, aigua avall del Bardorc, al sector meridional del terme. Descripció Es conserven restes de la muralla del castell als vessants de ponent i migdia d'un petit turó al cim del qual s'aixeca una torre circular i restes de murs. La torre està adossada a l'ermita romànica de Sant Nicolau de Freixe, té un diàmetre extern de 5,43 metres i uns 6 metres d'alçada. Ara, de manera forçada, forma part del temple, construït posteriorment. Bastida amb còdols irregulars, ni tan sols desbastats, amb altres carreus de pedra tosca. També apareixen nombrosos tascons i peces de ceràmica. Se suposa que la torre data del segle XI. Història Les primeres notícies del castell de Freixe són de l'any 955, en que surt esmentat el nom de «frexano» a la carta de poblament donada pel vescomte de Barcelona Guitard en la qual cedeix unes terres as repobladors que es comprometen a conrear-les i a edificar-hi una torre de defensa. L'any 1006 torna a aparèixer el lloc de Freixe en un acte de venda feta per Udalard, vescomte de Barcelona, a la seva dona Riquilda de Barcelona demostrant que al segle xi, el lloc i la fortalesa de Freixe encara es trobava el domini de la casa vescomtal barcelonina. El 1041 la vescomtessa Riquilda feu donació al seu fill Guislabert, bisbe de Barcelona de tot el que ella posseïa a Freixe. Un altre moment, el castell de Freixe fou donat a Santa Maria de Solsona. El 1083, en el testament de Gombau s'esmenta l'alou de Freixe i s'hi consigna un castell amb torre de defensa i habitacle a l'entorn. Al segle xiii, el castell i el seu terme pertanyien a Santa Maria de Solsona, i el 1237 consten en el lloc tres molins. El 1283 el paborde Ponç de Vilaró comprà a Simó de Freixe tots els drets que aquest tenia sobre la fortalesa de Freixe. Al fogatjament de 1365-1370 comptava amb 18 focs i pertanyia al paborde de Solsona. El 1386, l'Infant Joan I vengué a Berenguer de Tous la jurisdicció del castell de Freixe i altres castells. El 1413, trobem de nou un plet pel delme entre l'església de Solsona i el rector de Piera. En el segle xvii pertanyia al cavaller Luis de Foixà.

Desviació. Deixem momentàniament el camí principal i anem a la dreta en direcció a Ermita de Sant Nicolau i Masia Freixe.

Església de Sant Nicolau de Freixe (o del Tretzè)

Aquesta església romànica, situada dins l'antic terme del castell de Piera, fou sempre sufragània, primer de Santa Maria de Piera, després de Sant Jaume de Sesoliveres i més endavant de Santa Maria de Solsona. Actualment és una simple capella de Sant Jaume de Sesoliveres i ha estat restaurada fa uns anys. Composta per una nau llarga i estreta coberta per una volta peraltada que tendeix a la forma apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular i cobert amb volta d'un quart d'esfera el qual s'obre a la nau per un simple ressalt. Ateses les característiques de l'edifici, segurament es va bastir en dues etapes consecutives entre els segles XI i XII.

Església de Sant Nicolau de Freixe (o del Tretzè).

Aquesta església romànica, situada dins l'antic terme del castell de Piera, fou sempre sufragània, primer de Santa Maria de Piera, després de Sant Jaume de Sesoliveres i més endavant de Santa Maria de Solsona. Actualment és una simple capella de Sant Jaume de Sesoliveres i ha estat restaurada fa uns anys. Composta per una nau llarga i estreta coberta per una volta peraltada que tendeix a la forma apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular i cobert amb volta d'un quart d'esfera el qual s'obre a la nau per un simple ressalt. Ateses les característiques de l'edifici, segurament es va bastir en dues etapes consecutives entre els segles XI i XII.

Punt d'informació. Castell de Freixe.

El castell de Freixe, del qual només n'han subsistit la torre adossada a l'església de Sant Nicolau i restes d'alguns murs, és una de les construccions del repoblament cristià que s'afermà a la zona central i sud de la comarca de l'Anoia al segle X. És una obra del municipi de Piera (Anoia) declarada bé cultural d'interès nacional. L'església i la torre annexionada a l'angle oest, estan encimbellats dalt d'un turó proper a can Freixe (ara masia Capell) a la riba esquerra de l'Anoia, aigua avall del Bardorc, al sector meridional del terme. Descripció Es conserven restes de la muralla del castell als vessants de ponent i migdia d'un petit turó al cim del qual s'aixeca una torre circular i restes de murs. La torre està adossada a l'ermita romànica de Sant Nicolau de Freixe, té un diàmetre extern de 5,43 metres i uns 6 metres d'alçada. Ara, de manera forçada, forma part del temple, construït posteriorment. Bastida amb còdols irregulars, ni tan sols desbastats, amb altres carreus de pedra tosca. També apareixen nombrosos tascons i peces de ceràmica. Se suposa que la torre data del segle XI. Història Les primeres notícies del castell de Freixe són de l'any 955, en que surt esmentat el nom de «frexano» a la carta de poblament donada pel vescomte de Barcelona Guitard en la qual cedeix unes terres as repobladors que es comprometen a conrear-les i a edificar-hi una torre de defensa. L'any 1006 torna a aparèixer el lloc de Freixe en un acte de venda feta per Udalard, vescomte de Barcelona, a la seva dona Riquilda de Barcelona demostrant que al segle xi, el lloc i la fortalesa de Freixe encara es trobava el domini de la casa vescomtal barcelonina. El 1041 la vescomtessa Riquilda feu donació al seu fill Guislabert, bisbe de Barcelona de tot el que ella posseïa a Freixe. Un altre moment, el castell de Freixe fou donat a Santa Maria de Solsona. El 1083, en el testament de Gombau s'esmenta l'alou de Freixe i s'hi consigna un castell amb torre de defensa i habitacle a l'entorn. Al segle xiii, el castell i el seu terme pertanyien a Santa Maria de Solsona, i el 1237 consten en el lloc tres molins. El 1283 el paborde Ponç de Vilaró comprà a Simó de Freixe tots els drets que aquest tenia sobre la fortalesa de Freixe. Al fogatjament de 1365-1370 comptava amb 18 focs i pertanyia al paborde de Solsona. El 1386, l'Infant Joan I vengué a Berenguer de Tous la jurisdicció del castell de Freixe i altres castells. El 1413, trobem de nou un plet pel delme entre l'església de Solsona i el rector de Piera. En el segle xvii pertanyia al cavaller Luis de Foixà.

Castell de Freixe.

El castell de Freixe, del qual només n'han subsistit la torre adossada a l'església de Sant Nicolau i restes d'alguns murs, és una de les construccions del repoblament cristià que s'afermà a la zona central i sud de la comarca de l'Anoia al segle X. És una obra del municipi de Piera (Anoia) declarada bé cultural d'interès nacional. L'església i la torre annexionada a l'angle oest, estan encimbellats dalt d'un turó proper a can Freixe (ara masia Capell) a la riba esquerra de l'Anoia, aigua avall del Bardorc, al sector meridional del terme. Descripció Es conserven restes de la muralla del castell als vessants de ponent i migdia d'un petit turó al cim del qual s'aixeca una torre circular i restes de murs. La torre està adossada a l'ermita romànica de Sant Nicolau de Freixe, té un diàmetre extern de 5,43 metres i uns 6 metres d'alçada. Ara, de manera forçada, forma part del temple, construït posteriorment. Bastida amb còdols irregulars, ni tan sols desbastats, amb altres carreus de pedra tosca. També apareixen nombrosos tascons i peces de ceràmica. Se suposa que la torre data del segle XI. Història Les primeres notícies del castell de Freixe són de l'any 955, en que surt esmentat el nom de «frexano» a la carta de poblament donada pel vescomte de Barcelona Guitard en la qual cedeix unes terres as repobladors que es comprometen a conrear-les i a edificar-hi una torre de defensa. L'any 1006 torna a aparèixer el lloc de Freixe en un acte de venda feta per Udalard, vescomte de Barcelona, a la seva dona Riquilda de Barcelona demostrant que al segle xi, el lloc i la fortalesa de Freixe encara es trobava el domini de la casa vescomtal barcelonina. El 1041 la vescomtessa Riquilda feu donació al seu fill Guislabert, bisbe de Barcelona de tot el que ella posseïa a Freixe. Un altre moment, el castell de Freixe fou donat a Santa Maria de Solsona. El 1083, en el testament de Gombau s'esmenta l'alou de Freixe i s'hi consigna un castell amb torre de defensa i habitacle a l'entorn. Al segle xiii, el castell i el seu terme pertanyien a Santa Maria de Solsona, i el 1237 consten en el lloc tres molins. El 1283 el paborde Ponç de Vilaró comprà a Simó de Freixe tots els drets que aquest tenia sobre la fortalesa de Freixe. Al fogatjament de 1365-1370 comptava amb 18 focs i pertanyia al paborde de Solsona. El 1386, l'Infant Joan I vengué a Berenguer de Tous la jurisdicció del castell de Freixe i altres castells. El 1413, trobem de nou un plet pel delme entre l'església de Solsona i el rector de Piera. En el segle xvii pertanyia al cavaller Luis de Foixà.

Bifurcació. A l'esquerra. Passem per davant mateix d'uns habitatges.

Bifurcació. A l'esquerra. Passem per davant mateix d'uns habitatges (El Freixe).

Desviació. El camí va a la dreta. Nosaltres continuem recta vorejant els conreus.

Agafem corriol que ens fa baixar fins la Riera Guinovarda.

A la desviació anterior, jo he anat a la banda dreta, a tocar d'unes vinyes. El camí correcte crec que és anant a la banda esquerra i agafar un corriol a l'esquerra que ens porta igualment fins la Riera Guinovarda.

Riera Guinovarda.

Agafem a mà dreta la Riera Guinovarda com a camí principal.

Desviació. Deixem la riera i anem a la dreta cap al pont

Desviació. Deixem la riera i anem a la dreta cap al pont per on passa la carretera BV-2242.

Parets erosionades pel pas de l'aigua, a la Riera Guinovarda

Font dels Degollats (Riera Guinovarda).

Cruïlla. Deixem la Riera Guinovarda i agafem el carrer asfaltat de la dreta en forta pujada.

Cruïlla. Deixem la Riera Guinovarda i agafem el carrer asfaltat de la dreta en forta pujada.que ens fa entrar a la urbanització del Castell de la Ventosa.

Girem per la tercera desviació a la dreta pel carrer Xiprer per un camí de terra.

Bifurcació. Deixem el carrer del Xiprer que va a la dreta i agafem el camí en pujada de l'esquerra (Pujada al Castell).

Castell de Bedorc.

El Castell de la Ventosa, del Castellet o del Bedorc és una edificació del segle X del municipi de Piera (Anoia), declarada bé cultural d'interès nacional. Forma part de les fortaleses i torres de defensa destinades al control militar de la vall. És plena de confusions d'identificació i nomenclatura, s'ha anomenat també torre del Bedorc i castell del Parellada. Accés S'hi arriba sortint de Piera per la carretera BV-224 en direcció a Masquefa hi ha una rotonda on hi ha un indicador que detalla Castell de la Ventosa. Seguir sempre els indicadors del castell en direcció sud-oest travessant urbanitzacions. Història La fortalesa i l'església de Sant Miquel (avui desapareguda) fou construïda per les famílies de Bernat Marcucii i de Guillem de Bedorc, les primeres documentades, els anys 1143 i 1160. El 1188, els esposos Guerau i Arsendis de Bedorc donaren la fortalesa i l'església al Monestir de Sant Cugat. La donació fou confirmada dos anys més tard pel rei Alfons el Cast. L'any 1192, Guerau de Bedorc ho ratificava en el seu testament. No gaire més tard començaren a edificar-se les primeres masies, algunes de les quals encara es conserven: Ca l'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé, Can Ferrer i, molt probablement també, Cal Valls. Els propietaris d'aquestes masies ho eren també de terres rústiques i de conreu explotades per pagesos sota cens. En Pere Parellada consta en documents que daten del 1200, exercint com a testimoni de la consagració de l'església de Piera. Els Parellada han mantingut el cognom a través dels temps (la darrera propietària en dur-lo fou Maria Gallego Parellada, que morí a la segona meitat del segle XX). Arquitectura Les restes del castell es conserven en dos turons contigus separats per un collet. En el turó de llevant (347 m) hi ha les restes dels murs d'un edifici gran i una possible bestorre. En el turó de ponent (340 m) hi ha restes d'una torre, de diverses èpoques. A llevant es troba un mur d'uns 6 metres de llarg, un gruix de 90 cm i una alçada d'uns 2 m del final del qual sorgeixen dos murs d'uns 2 m de llarg. Podrien ser muralles o un castell de 10 per 12 m de planta. En el mur llarg hi ha alguna espitllera i és format per pedres petites, sovint en opus spicatum. Es podria pensar en un edifici de cap al segle x, a manca d'una excavació arqueològica acurada. A uns quants metres cap al nord hi ha restes d'una bestorre i d'un clos de muralles, tot molt malmès. En el turó més baix hi ha una torre construïda en dos moments diferents. La primerenca, mitja torre interiorment circular té uns 3,8 m d'alt i un gruix de mur de 260 cm. Feta de pedres petites o mitjanes en opus spicatum quasi pertot. Sembla que aquesta construcció col·lapsà i s'hi adossà a la banda nord un edifici complementari arrodonit amb un mur més prim i carreus mitjans ben arrenglerats quasi tots. La datació és difícil. La part nord de la torre segurament es bastí l'any 1000, per tant, la part sud serà anterior, del segle X com les restes del turó alt.

Punt d'informació. Castell de Bedorc.

El Castell de la Ventosa, del Castellet o del Bedorc és una edificació del segle X del municipi de Piera (Anoia), declarada bé cultural d'interès nacional. Forma part de les fortaleses i torres de defensa destinades al control militar de la vall. És plena de confusions d'identificació i nomenclatura, s'ha anomenat també torre del Bedorc i castell del Parellada. Accés S'hi arriba sortint de Piera per la carretera BV-224 en direcció a Masquefa hi ha una rotonda on hi ha un indicador que detalla Castell de la Ventosa. Seguir sempre els indicadors del castell en direcció sud-oest travessant urbanitzacions. Història La fortalesa i l'església de Sant Miquel (avui desapareguda) fou construïda per les famílies de Bernat Marcucii i de Guillem de Bedorc, les primeres documentades, els anys 1143 i 1160. El 1188, els esposos Guerau i Arsendis de Bedorc donaren la fortalesa i l'església al Monestir de Sant Cugat. La donació fou confirmada dos anys més tard pel rei Alfons el Cast. L'any 1192, Guerau de Bedorc ho ratificava en el seu testament. No gaire més tard començaren a edificar-se les primeres masies, algunes de les quals encara es conserven: Ca l'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé, Can Ferrer i, molt probablement també, Cal Valls. Els propietaris d'aquestes masies ho eren també de terres rústiques i de conreu explotades per pagesos sota cens. En Pere Parellada consta en documents que daten del 1200, exercint com a testimoni de la consagració de l'església de Piera. Els Parellada han mantingut el cognom a través dels temps (la darrera propietària en dur-lo fou Maria Gallego Parellada, que morí a la segona meitat del segle XX). Arquitectura Les restes del castell es conserven en dos turons contigus separats per un collet. En el turó de llevant (347 m) hi ha les restes dels murs d'un edifici gran i una possible bestorre. En el turó de ponent (340 m) hi ha restes d'una torre, de diverses èpoques. A llevant es troba un mur d'uns 6 metres de llarg, un gruix de 90 cm i una alçada d'uns 2 m del final del qual sorgeixen dos murs d'uns 2 m de llarg. Podrien ser muralles o un castell de 10 per 12 m de planta. En el mur llarg hi ha alguna espitllera i és format per pedres petites, sovint en opus spicatum. Es podria pensar en un edifici de cap al segle x, a manca d'una excavació arqueològica acurada. A uns quants metres cap al nord hi ha restes d'una bestorre i d'un clos de muralles, tot molt malmès. En el turó més baix hi ha una torre construïda en dos moments diferents. La primerenca, mitja torre interiorment circular té uns 3,8 m d'alt i un gruix de mur de 260 cm. Feta de pedres petites o mitjanes en opus spicatum quasi pertot. Sembla que aquesta construcció col·lapsà i s'hi adossà a la banda nord un edifici complementari arrodonit amb un mur més prim i carreus mitjans ben arrenglerats quasi tots. La datació és difícil. La part nord de la torre segurament es bastí l'any 1000, per tant, la part sud serà anterior, del segle X com les restes del turó alt.

Castell de Bedorc.

El Castell de la Ventosa, del Castellet o del Bedorc és una edificació del segle X del municipi de Piera (Anoia), declarada bé cultural d'interès nacional. Forma part de les fortaleses i torres de defensa destinades al control militar de la vall. És plena de confusions d'identificació i nomenclatura, s'ha anomenat també torre del Bedorc i castell del Parellada. Accés S'hi arriba sortint de Piera per la carretera BV-224 en direcció a Masquefa hi ha una rotonda on hi ha un indicador que detalla Castell de la Ventosa. Seguir sempre els indicadors del castell en direcció sud-oest travessant urbanitzacions. Història La fortalesa i l'església de Sant Miquel (avui desapareguda) fou construïda per les famílies de Bernat Marcucii i de Guillem de Bedorc, les primeres documentades, els anys 1143 i 1160. El 1188, els esposos Guerau i Arsendis de Bedorc donaren la fortalesa i l'església al Monestir de Sant Cugat. La donació fou confirmada dos anys més tard pel rei Alfons el Cast. L'any 1192, Guerau de Bedorc ho ratificava en el seu testament. No gaire més tard començaren a edificar-se les primeres masies, algunes de les quals encara es conserven: Ca l'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé, Can Ferrer i, molt probablement també, Cal Valls. Els propietaris d'aquestes masies ho eren també de terres rústiques i de conreu explotades per pagesos sota cens. En Pere Parellada consta en documents que daten del 1200, exercint com a testimoni de la consagració de l'església de Piera. Els Parellada han mantingut el cognom a través dels temps (la darrera propietària en dur-lo fou Maria Gallego Parellada, que morí a la segona meitat del segle XX). Arquitectura Les restes del castell es conserven en dos turons contigus separats per un collet. En el turó de llevant (347 m) hi ha les restes dels murs d'un edifici gran i una possible bestorre. En el turó de ponent (340 m) hi ha restes d'una torre, de diverses èpoques. A llevant es troba un mur d'uns 6 metres de llarg, un gruix de 90 cm i una alçada d'uns 2 m del final del qual sorgeixen dos murs d'uns 2 m de llarg. Podrien ser muralles o un castell de 10 per 12 m de planta. En el mur llarg hi ha alguna espitllera i és format per pedres petites, sovint en opus spicatum. Es podria pensar en un edifici de cap al segle x, a manca d'una excavació arqueològica acurada. A uns quants metres cap al nord hi ha restes d'una bestorre i d'un clos de muralles, tot molt malmès. En el turó més baix hi ha una torre construïda en dos moments diferents. La primerenca, mitja torre interiorment circular té uns 3,8 m d'alt i un gruix de mur de 260 cm. Feta de pedres petites o mitjanes en opus spicatum quasi pertot. Sembla que aquesta construcció col·lapsà i s'hi adossà a la banda nord un edifici complementari arrodonit amb un mur més prim i carreus mitjans ben arrenglerats quasi tots. La datació és difícil. La part nord de la torre segurament es bastí l'any 1000, per tant, la part sud serà anterior, del segle X com les restes del turó alt.

Panoràmica de Montserrat des del Castell de Bedorc.

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva. S'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat: una marededéu trobada, i també coneguda popularment amb el nom de “la Moreneta”. Així mateix hi ha el Monestir de Sant Benet de Montserrat que és de monges benedictines

Castell de Bedorc.

El Castell de la Ventosa, del Castellet o del Bedorc és una edificació del segle X del municipi de Piera (Anoia), declarada bé cultural d'interès nacional. Forma part de les fortaleses i torres de defensa destinades al control militar de la vall. És plena de confusions d'identificació i nomenclatura, s'ha anomenat també torre del Bedorc i castell del Parellada. Accés S'hi arriba sortint de Piera per la carretera BV-224 en direcció a Masquefa hi ha una rotonda on hi ha un indicador que detalla Castell de la Ventosa. Seguir sempre els indicadors del castell en direcció sud-oest travessant urbanitzacions. Història La fortalesa i l'església de Sant Miquel (avui desapareguda) fou construïda per les famílies de Bernat Marcucii i de Guillem de Bedorc, les primeres documentades, els anys 1143 i 1160. El 1188, els esposos Guerau i Arsendis de Bedorc donaren la fortalesa i l'església al Monestir de Sant Cugat. La donació fou confirmada dos anys més tard pel rei Alfons el Cast. L'any 1192, Guerau de Bedorc ho ratificava en el seu testament. No gaire més tard començaren a edificar-se les primeres masies, algunes de les quals encara es conserven: Ca l'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé, Can Ferrer i, molt probablement també, Cal Valls. Els propietaris d'aquestes masies ho eren també de terres rústiques i de conreu explotades per pagesos sota cens. En Pere Parellada consta en documents que daten del 1200, exercint com a testimoni de la consagració de l'església de Piera. Els Parellada han mantingut el cognom a través dels temps (la darrera propietària en dur-lo fou Maria Gallego Parellada, que morí a la segona meitat del segle XX). Arquitectura Les restes del castell es conserven en dos turons contigus separats per un collet. En el turó de llevant (347 m) hi ha les restes dels murs d'un edifici gran i una possible bestorre. En el turó de ponent (340 m) hi ha restes d'una torre, de diverses èpoques. A llevant es troba un mur d'uns 6 metres de llarg, un gruix de 90 cm i una alçada d'uns 2 m del final del qual sorgeixen dos murs d'uns 2 m de llarg. Podrien ser muralles o un castell de 10 per 12 m de planta. En el mur llarg hi ha alguna espitllera i és format per pedres petites, sovint en opus spicatum. Es podria pensar en un edifici de cap al segle x, a manca d'una excavació arqueològica acurada. A uns quants metres cap al nord hi ha restes d'una bestorre i d'un clos de muralles, tot molt malmès. En el turó més baix hi ha una torre construïda en dos moments diferents. La primerenca, mitja torre interiorment circular té uns 3,8 m d'alt i un gruix de mur de 260 cm. Feta de pedres petites o mitjanes en opus spicatum quasi pertot. Sembla que aquesta construcció col·lapsà i s'hi adossà a la banda nord un edifici complementari arrodonit amb un mur més prim i carreus mitjans ben arrenglerats quasi tots. La datació és difícil. La part nord de la torre segurament es bastí l'any 1000, per tant, la part sud serà anterior, del segle X com les restes del turó alt.

Desviació. Agafem corriol de la dreta en pujada.

Cruïlla. Des d'aquí tenim un magnífica panoràmica de la muntanya de Montserrat. Anem a la dreta.

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva. S'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat: una marededéu trobada, i també coneguda popularment amb el nom de “la Moreneta”. Així mateix hi ha el Monestir de Sant Benet de Montserrat que és de monges benedictines

Panoràmica de l'Anoia sud

Valls de l'Anoia és una regió situada al sud-est de la comarca de l'Anoia, declarat Espai Natural Protegit (ENP), ZEPA (Codi ES5110018), LIC (Codi ES5110018), i considerada com un dels 135 paisatges que conformen Catalunya. Pertany a la regió natural del Sistema Mediterrani Central Prelitoral, en la tipologia d'Espai de Muntanya Interior. La superfície total és de 4.101,04 ha. Els municipis els quals formen part d'aquesta regió natural són Cabrera d'Anoia, Capellades, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Piera i Vallbona d'Anoia, amb una superfície de més de 4.000 hectàrees

Bifurcació. Anem a la dreta.

Bifurcació. Anem a l'esquerra.

Bifurcació. Anem a l'esquerra vorejant un gran pi que tenim a davant.

Cruïlla Podem agafar tant el camí recta o el de l'esquerra que van paral·lels.

Bifurcació. Entrem a Sant Jaume Sesoliveres. Anem a la dreta en direcció al campanar que es veu al fons.

Església romànica de Sant Jaume Sesoliveres.

Sant Jaume Sesoliveres és una església romànica construïda el segle XI en una entitat de població del municipi de Piera que rep el mateix nom que el temple, Sant Jaume Sesoliveres. Història El document més antic que fa referència a l'església es remunta a l'any 1063, quan Udalard II, vescomte de Barcelona, va fer una permuta sobre els castells de Piera i de Castellet pel de Pierola. En el terme del castell de Piera hi havia les esglésies de Sant Jaume, Santa Maria, Sant Cristòfol i la Santa Creu. L'any 1070 i 1184, en els actes de consagració de Santa Maria de Piera, se cita l'església de Sant Jaume, que en va ser sufragània fins que modernament es declarà església parroquial del nucli de població que s'havia creat al seu voltant, i es va convertir en sufragània de Sant Nicolau de Freixe. En l'any 1569 el pintor Jaume Huguet hi va realitzar el retaule del Roser, posteriorment el 1580 el retaule i la imatge de Sant Jaume. El 1577 el frare Miquel de la Puente va fundar una confraria que fins al segle xix va celebrar la processó del Roser. Arquitectura Les primeres reformes de les que hi ha constància es varen realitzar al segle xvi, a la sagristia i al cor. Posteriorment, es van realitzar obres a l'altar de Sant Sebastià (1669), del Sant Crist (1687) i de Sant Antoni de Pàdua (1689). Durant el segle xviii es va construir el campanar de planta quadrada, que es complementa amb un carilló. L'església és de planta rectangular, i l'interior està enguixat de manera que queden ocults els arcs torals de la volta de canó. La porta d'accés, situada a la façana oest, està formada per dos arcs de mig punt, que en l'extradós formen una arquivolta. La coberta de l'edifici és de teula àrab.

Sant Jaume Sesoliveras, Castell de Freixe, El Bedorc, Castell de Bedorc i Sant Jaume Sesoliveres 25/11/2023

Trail photos

Author

Trail stats

Trail photos

Itinerary description

Waypoints

Parc a Sant Jaume Sesoliveres.

Desviació. Deixem el camí asfaltat i agafem camí de terra a la dreta.

Desviació. Agafem corriol a l'esquerra.

Castell de Freixe.

Desviació. Deixem momentàniament el camí principal i anem a la dreta en direcció a Ermita de Sant Nicolau i Masia Freixe.

Església de Sant Nicolau de Freixe (o del Tretzè)

Església de Sant Nicolau de Freixe (o del Tretzè).

Punt d'informació. Castell de Freixe.

Castell de Freixe.

Bifurcació. A l'esquerra. Passem per davant mateix d'uns habitatges.

Desviació. El camí va a la dreta. Nosaltres continuem recta vorejant els conreus.

Agafem corriol que ens fa baixar fins la Riera Guinovarda.

Riera Guinovarda.

Desviació. Deixem la riera i anem a la dreta cap al pont

Parets erosionades pel pas de l'aigua, a la Riera Guinovarda

Font dels Degollats (Riera Guinovarda).

Cruïlla. Deixem la Riera Guinovarda i agafem el carrer asfaltat de la dreta en forta pujada.

Girem per la tercera desviació a la dreta pel carrer Xiprer per un camí de terra.

Bifurcació. Deixem el carrer del Xiprer que va a la dreta i agafem el camí en pujada de l'esquerra (Pujada al Castell).

Castell de Bedorc.

Punt d'informació. Castell de Bedorc.

Castell de Bedorc.

Panoràmica de Montserrat des del Castell de Bedorc.

Castell de Bedorc.

Desviació. Agafem corriol de la dreta en pujada.

Cruïlla. Des d'aquí tenim un magnífica panoràmica de la muntanya de Montserrat. Anem a la dreta.

Panoràmica de l'Anoia sud

Bifurcació. Anem a la dreta.

Bifurcació. Anem a l'esquerra.

Cruïlla Podem agafar tant el camí recta o el de l'esquerra que van paral·lels.

Bifurcació. Entrem a Sant Jaume Sesoliveres. Anem a la dreta en direcció al campanar que es veu al fons.

Església romànica de Sant Jaume Sesoliveres.

Comments