Sant Jeroni, Albarda Castellana, Roca de les Onze des del Monestir de Montserrat

Caminada que va per zones conegudes de Montserrat: sortim del Monestir i agafem el Camí de les Ermites, passant per la de Sant Miquel i pel Pla de les Taràntules. Es continúa cap a Sant Jeroni pel Cami Nou de Sant Jeroni. Tot molt habitual i conegut per tothom. La variant sobre el camí “normal” de pujada al cim de Sant Jeroni es produeix al arribar a l’Ermita de Sant Jeroni. Aquí he agafat un corriol que surt de darrera de l’ermita i que em va portar per la proximitat de l’estimball que hi ha en aquesta zona, especialment el que hi ha pel camí per on puja la Canal del Mejillón. La boira m’ha tapat quasi per complert les vistes però tot i així he pogut intuir el vetiginós estimball que hi havia sota ela meus peus. Al final he sortit a les escales que pugen a Sant Jeroni, a menys de 100 metres del cim.


He estat un minut al cim de <Sant Jeroni. La boira no deixava veure res i no valia la pena quedar-si més. He baixat del cim i m’he dirigit cap a l’Albarda Castellana. Pujada i baixada ràpida del cim, pel mateix motiu que a Sant Jeroni, la boira. He baixat del cim per anar a buscar el Camí Nou de Sant Jeroni. Un cop arribat de nou a aquest camí he anat baixant en direcció a Sant Joan fins que he arribat al punt en que el Camí Nou de Sant Jeroni, conecta amb el Camí Vell. Pocs metres després d’agafar el Camí Vell he trencat a l’esquerra per anar seguint el Camí que va pel Serrat se les Lluernes. Aviat he vist una marca groga en una pedra i el corriol que pujava a la meva esquerra. Aquest corriol arriba al collet a on hi ha l’entrada a la Canal dels Aritjols. Es impossible equivocar-se perquè hi ha un cartell que avisa que no es pot passar per la Canal dels Aritjols. Aquí es gira cap a la dreta seguint el corriol fins que s’arriba al peu de la Roca de les Onze. S’ha de començar a grimpar per la roca que no presenta problemes per pujar però que et fa pensar que la baixada serà més delicada ja que la part final de la paret té preses justetes. Es puja per la roca en direcció a una canal arbrada que es veu al davant. Aquesta canal es molt dreta però els arbres ( branques i arrels) ajuden a pujar i ajudaràn a baixar després. La canal et deixa en un collet en el que tens, a la dreta, la Roca 357 a la que es puja caminant i que ha de tindre molt bones vistes ( jo no ho pogut comprovar per la boira, que no acabava de marxar). Un cop he retornat al collet ja he comenćat la grimpada cap al cim de la Roca de les OnzeFacileta de fer i una mica més complicada de baixada però no especialment perillosa. He esperat a veure si les entrades i sortides de les boires em deixaven veure alguma cosa, méa enllà que ombres, però al cap de 10 minuts d’espera infructuosa he començat a baixar, amb cura en la desgrimpada del cim i en la canal arbrada per la que he pujat. Un cop he tornat a estar sobre el tram de roca m’ha semblat que sería més segur fer un flanqueig cap a la meva dreta a on semblava que una petita canal arbrada em permetería baixar amb més comoditat. Al final m’he trobat que el flanqueig tenía algún punt molt perillós, en que m’he sentit molt insegur, ja que hi havía una forta pendent i les preses eren molt dolentes. Al final he pogut arribar al peu de la paret i s’han acabat les dificultats. He continuat pel Camí de la Serra de les Lluernes fins que he arribat al peu del Cavall Bernat. Allà he agafat un clar corriol que surt a l’esquerra fins que s’arriba al cim que hi ha a l’altre costat de la Canal del Cavall. Imatges excepcionals del Cavall Bernat i de la Canal del Cavall. Per fí la boira m’ha permès gaudir de les panoràmiques que ofereix aquesta ruta. Un cop desfet el camí i tornat al Camí de la Serra de les Lluernes ja he anat caminant en direcció al Coll de la Canal Plana. He agafat el corriol que surt a la dreta en direcció al Pla dels Ocells. Uns metres abans d’arribar-hi es conecta amb el camí que et porta cap al Pas dels Francesos, les Escales dels Pobres i el Monestir de Montserrat.