Sant Joan de Montbó, circular des de Sant Medir (Canet d'Adri-Sant Gregori)

Sant Joan de Montbó, circular des de Sant Medir (Canet d'Adri-Sant Gregori)
David Soler, maig 2019

Ruta senderista circular per l’entorn rural i boscós al nord de la ciutat de Girona, sortint del monestir benedictí de Sant Medir (terme de Sant Gregori), i arribant-nos fins a l’església rural de Sant Joan de Montbó (Canet d’Adri). Caminada sense cap dificultat tècnica, més enllà d’haver d’orientar-se per les múltiples interseccions de pistes i corriols que anirem passant (hem inclòs bastants waypoints per facilitar-ne el seguiment). L’itinerari no passa per cap font, tot i que travessa alguns torrents on sempre ens podem refrescar en dies calorosos.

Deixem el vehicle a Sant Medir, on s’hi accedeix per la carretera GIV-5312 que comença al barri de Fontajau de Girona (distant uns 5 km). Hi ha altres carreteres locals alternatives si venim de Sant Gregori o Canet d’Adri, la majoria d’elles passant pel petit nucli de Cartellà, o bé des de Sarrià de Dalt. Per començar a caminar seguim en direcció est per la carretereta asfaltada que mena a Sarrià. En mig quilòmetre trobem una senyal direccional a Sarrià de Dalt, pocs metres després de la qual prenem una pista que s’endinsa al bosc cap a l’esquerra (wp 01). En una clariana trobem un munt de deixalles, incloent trossos de cotxe i pneumàtics. La pista es transforma en corriol i va baixant pel bosc; passem per un parell d’interseccions, però nosaltres sempre recte pel camí del mig, fins que sortim a una pista amb marques verd i blanques de sender local, SL (wp 02). Alternativament, des del mateix monestir podríem haver seguit les indicacions, en sentit contrari, de la ruta dels molins i la dels entorns de Sant Medir, prenent un corriol indicat que trobarem entre els wp 27 i 26 el qual, en paral·lel al torrent Rimau, ens faria arribar al wp 02. Crec que aquesta segona opció seria més atractiva que la que hem fet nosaltres, ja que va més tram pel bosc de ribera.

Caminem ara seguint les marques de pintura, amb el torrent a l’esquerra. En poca estona veiem un corriol que davalla cap al riu (wp 03). Per curiositat hi baixem, ja que pensem que podria haver-hi restes d’algun molí hidràulic, però simplement arribem al torrent (wp 04) i res més. Es podria travessar i pujar amunt fins a trobar una pista, però nosaltres reculem i continuem pel SL. Aquest va girant a la dreta i pujant suaument, fins que trobem un camí que baixa a l’esquerra cap a una clotada (wp 05). Hi baixem (hi ha diversos corriols per triar, que, en tot cas, hem d’anar seguint en descens pronunciat) i sortim a les ruïnes del molí d’en Peres (wp 06), una edificació on la malesa apenes deixa veure res. Travessem la riera per unes pedres i pugem pel sender que, atenció, fa un gir pronunciat a la dreta (wp 07) i s’enfila per un tram ple d’herba i ortigues fins sortir a la pista davant de Can Peres (wp 08). La prenem a la dreta, abandonant el SL. Immediatament girem a l’esquerra primer vorejant i després creuant uns camps, ja que recte aniríem a parar a una granja. De seguida trobem una altra bifurcació de la pista (wp 09), i continuem per la de l’esquerra que s’enfila amb ganes, deixant el recinte privat de Can Sopa i Can Mainegre a l’esquerra. Passades les cases, una nova desviació a l’esquerra (wp 10) ens farà pujar fort de nou, cap al bosc de la Costa d’en Sopa.

Ara aquesta pista forestal pren direcció nord durant força tros, sense res a destacar. Més endavant d’haver passat sota els cables de la MAT, se’ns ajunta una pista que baixa per la dreta (wp 11), que ve del veïnat de Sant Martí de la Mota, al terme de Palol de Revardit (durant una estona caminem per aquest terme municipal). Davant nostre, enfilada respecte el camí, en una zona d’antigues feixes ocupades per vegetació, entreveiem les ruïnes de Can Clarà amb una curiosa construcció cilíndrica davant seu (un antic dipòsit d’aigua?). La pista vira a l’esquerra (oest), descendeix una mica i passa el petit torrent de Riudelleques (wp 12), tornant a enfilar-se a continuació. Deixem un corriol a la dreta (wp 13) i anem pujant per la pista del Clot de l’Auric, en paral·lel a un altre torrent. En aquest tram abunden els plàtans i pollancres, entre altra vegetació de ribera. Deixem un altre corriol que se’n va cap a l’esquerra (wp 14) i abans d’una zona oberta d’antics camps, prenem una pista secundària a la dreta (wp 15), que inicialment pren una direcció oposada a la que dúiem. Si haguéssim continuat recte, a poca distància enllaçaríem amb el que serà el wp 22 d’aquesta ruta.

La pista secundària va pujant fins travessar els antics camps de les quintanes de l’Auric, ara un mar de bardisses, i es transforma en un corriol que s’enfila pel bosc. Està molt marcat i és fàcil de seguir, ja que té la pinta de ser una trialera força transitada per motos i btts. La pujadeta fa suar, i finalment sortim a una ampla pista de terra (wp 16), que a la dreta mena a Cal Liró. Nosaltres la seguim a l’esquerra, pujant una mica, passant un tram planer i després baixant suaument. Quan fa un gir més pronunciat a l’esquerra i comença a baixar més fort, cal estar atents perquè trobarem el començament del corriol que ens permetrà anar cap a Montbó (wp 17). Si als marges del camí veieu terreny volcànic negrós (piroclasts basàltics) és que l’heu passat, i cal que reculeu uns metres. El caminet flanqueja en suau ascens pel bosc, fins que surt a una esplanada herbosa (wp 18). A l’esquerra veiem les cases del minúscul veïnat de Montbó, i nosaltres anem cap a la dreta, per arribar en pocs minuts a l’ermita de Sant Joan (wp 19). Fins aquí hem trigat 2 hores clavades per recórrer 7,5 km amb un desnivell de vora 250 m.

Sant Joan de Montbó, antiga església parroquial actualment sense culte, és una senzillíssima ermita d’origen romànic, que podria datar dels segles XI-XII. Manté la seva estructura original de planta rectangular, amb un absis semicircular i una porta en arc orientada a ponent. D’èpoques més modernes (S. XVII) serien el campanar i la sagristia que està adossada a un lateral. Uns forats de la façana indiquen que al davant podria haver-hi hagut un porxo. La teulada i les parets semblen haver estat arranjades recentment. La porta és tancada i no se’n pot veure l’interior. Al seu voltant, un muret de pedra delimita el recinte, per on hi ha escampades algunes pedres tallades que serien restes arquitectòniques, entre les quals una que sembla la base d’una creu. El lloc és tranquil i fem un descans de 20 minuts a l’ombra.

Iniciem la tornada reculant fins a la pista de Cal Liró, que seguirem en baixada fins la pedra gravada que en marca l’entrada (wp 20). Allà agafem una pista que se’n va a l’esquerra, deixant la principal. Obviant altres pistes secundàries, passem per sota una torre de la MAT (wp 21), anem baixant fins que se’ns uneixen un parell de pistes per l’esquerra (la segona al wp 22) i arribem a un collet amb intersecció de pistes (wp 23) on continuem recte en baixada. La pista passa entre la casa i la granja de Ca l’Auric, i tot seguit en una bifurcació (wp 24) continuem a l’esquerra, baixant més, ara envoltats de camps de conreu. Passem Can Coima i arribem a Can Palou, on en una nova bifurcació girem a la dreta (wp 25) i seguim descendint. Ja a la part baixa dels camps, trobem un pal indicador de les rutes per Sant Medir (wp 26) i sortim a una pista més ampla. La prenem a la dreta, en pujada. Passem per l’indicador de la ruta dels molins que dèiem al principi, i arribem a la carretera de Cartellà (wp 27), on hi ha unes bústies. Girant a l’esquerra, acabem de pujar fins a Sant Medir i donem per acabada la caminada. En la tornada hi hem invertit una hora i quart.