SANT JOAN DELS BALBS, PUIG LLANDRICS I RIUDAURA

Caminants: Toni Bach, Josep Rius, Lluís Busquets, Xevi Vergés, Lluís Guillaumes i Joan Cortadellas

Avui ha tocat excursió feixuga, a vegades amb pista i a vegades amb corriols poc o gens fressats, en alguns indrets a punt de perdre’s, amb molt poques fites... Una sortida que, si no es porta ben bé el track, és de molt difícil de fer o seguir.
El motiu de seguir aquest itinerari rau en el desig d’un de la colla que havia manifestat que volia anar al puig de la Rauta, al qual, tot i ser molt a la vora d’Olot, no hem pujat mai. Un altre membre de la colla, pacientment, ha estat recollint dades, informació d’altres tracks, visualització de mapes de la zona, i ha acabat fent una proposta raonable –confeccionant/dibuixant un track hipotètic- que passa a tocar del puig de la Rauta, però allarga l’excursió fins al Puig Llandrics.
L’ascens fins al puig Llandrics ha vingut dominat per un terreny fangós i ,abans d’assolir el cim, hem fet algun pas que ha requerit l’ajuda d’uns i altres. Avui ens acompanyava un nou excursionista (la setmana vinent ha d’anar a fer els Pics d’Europa i vol entrenament previ), i li hem anat fent broma tot dient que “les batejades” als Marmitons es procura que siguin per camins de mala petja; crec que hem aconseguit el propòsit, ja que, si en pujar el camí era bàsicament fangós, a la baixada perdedor, ple de bardissa i difícil de seguir.
Si bé és cert que la zona escollida és molt poc transitada, creiem que alguna cosa es podria fer de més per mantenir els camins més nets... Aquí queda escrit.
Pel que fa a la resta, hem passat un bon matí, el temps ens ha aguantat, hem travessat per magnífiques fagedes, on la primavera es feia sentir amb la seva màxima expressió. Al puig Llandrics hem esmorzat, tot compartint beguda, grana i galetes (més el fuet del company que avui s’ha estrenat), amb uns vistes precioses cap al vesant sud-oest de la comarca, amb un renovat perfil de Santa Magdalena.
Un cop esmorzats, hem reprès camí cap a Riudaura, després de fer el llarg corriol que va del caire fins a tocar l’oratori de Sant Joan Petit. Aquí ens hem dividit: dos membres hem marxat esperitats cap a Riudaura, atès que havíem de ser aviat a Olot i els altres quatre han aprofitat per arribar fins al Santuari de Font de Joan, per després, amb pas més reposat, arribar igualment a Riudaura i poder fer beguda per celebrar l’aniversari d’en Lluís. I...... una altra excursió feta!