Sant Joan les Fons-Antiga fàbrica tèxtil La Sebastiana-La Torre de Canadell.

Sortida

Aparquem al Polígon industrial Les Coromines de sant Joan les Fons i comencem la excursió.

Seguim per l'esquerra

Mas Vila i ermita de Sant Sebastià

Sant Sebastià de Sant Joan les Fonts és una església de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És una capella mig enrunada, a cent metres del temple romànic dedicat a Santa Eulàlia. És d'una sola nau, absis semicircular -encarat a llevant- i té la volta ensorrada. La porta adovellada d'accés al temple s'obre a la façana de ponent i està centrada per dues finestres amb arcs de llibre. Fou bastida amb carreus poc treballats, emprant la pedra porosa del país. Història D'aquesta capella no hem trobat cap dada històrica; únicament, dins la bibliografia de la comarca, surt esmentada per J. Botet i Sisó: "Té sortint del poble una capella, dedicada a Sant Sebastià, al present tancada al culte, y estan agregats a la parròquia lo santuari de Nostra Senyora de Montrós y la capella de Sant Cosme..." Informació procedent de Viquipèdia.

Can Catau

Can Catau amb ruïnes i amb el seu antic forn, creiem per la fabricació de teules i mahons.

El Casal de Vivers

És un mas situat dalt del Puig de Vivers. És de planta rectangular i teulat a dues aigües amb les vessants vers les façanes laterals. Va ser bastit amb pedra menuda del país llevat de les cantoneres. Característica és la façana de migdia, (ampliació realitzada al segle XIX), amb dues arcades de punt rodó en els baixos, quatre finestres de migpunt en el primer pis i arcada central a les golfes emmarcada per dues finestres rectangulars. En el mas s'hi estan fent obres de restauració centrades principalment a l'esmentada façana. La resta dels murs evidencien construccions més primitives. Al costat del mas veiem les runes de la cabana i de la pallissa. Història El 7 de febrer de 1189 la família Vivers, volent acabar amb certes tensions que tenia amb el priorat de Sant Joan les Fonts, li va fer donació del mas Puig de Vivers (Podio). El prior va firmar pau i concòrdia amb Bernat de Vivers i li cedeix a perpetuïtat la tasca de pa i vi dels masos i terres que tenia a Vivers per l'església de Sant Esteve i Sant Joan, i tres sous de moneda barcelonesa. Bernat de Vivers es va reservar el dret de moldre en els molins de Sant Joan. Es troben hereus d'aquest mas fins a l'any 1810. Informació procedent de la Viquipèdia

Continuem per la dreta

Continuem per la dreta i anem a visitar La Torre de Canadell.

La Torra de Canadell

La Torre de Canadell és un casal fortificat medieval. Va ser construïda durant les guerres Carlines. És de base quadrada amb espitlleres. La torre fou construïda per obrers de Sant Joan les Fonts, obligats pels carlins. Fou un punt de vigilància del general Savalls. Descripció Ubicada al puig de Canadell (Serra de Vivers). És de base quadrada, bastida amb pedra sense escairar i les obertures fetes amb rajols. Va disposar de baixos, amb un possible empostissat en el terra. Té una filera d’espieres (en nombre de set) a cada costat, excepte per la façana sud, on s’hi va obrir la porta d’entrada, protegida per dues espitlleres per banda. El primer pis tenia el terra de fusta, sostingut per bigues de fusta. En el centre de cada costat hi ha una gran obertura de rajols i dues espitlleres per banda. El segon pis va disposar, possiblement, d’una llar de foc. Una filera d’espitlleres a les quatre cares, que es repeteixen en el tercer pis, defensaven aquest petit fortí. Va disposar de cisterna, que encara es conserva en la façana de llevant. Tot el conjunt estava voltat per uns murs de més d’un metre i mig de gruix. Informació procedent de Viquipèdia.

Seguim per la dreta

Seguim per le dreta tot passant per davant del Mas Canadell.

Mas Canadell

Continuem per la dreta

Continuem per la dreta i avall.

Seguim per la dreta i seguidament per l'esquerra

Mas Can Mitjavila

Can Mitjavila i seguim per l'esquerra.

Antiga fàbrica tèxtil La Sebastiana

La Fàbrica tèxtil la Sebastiana és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És un grandiós edifici de planta rectangular amb teulat a quatre aigües. Disposa de planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Les obertures estan repartides simètricament, emmarcades per rajols imitant carreus de pedra. Al costat de la fàbrica hi ha una petita colònia on residien els primers treballadors de la fàbrica. Actualment està deshabitada. Història A la vila d'Olot i comarca es genera, durant la segona meitat del segle XIX, un fort nucli industrial; entre Olot i Sant Joan les Fonts, especialment a les voreres del Fluvià, es comptabilitzaren una cinquantena de fàbriques de teixits, paper, filats, adobats, barretines, gèneres de punt, farines, tintoreria, barretines, foneria i la fabricació típicament olotina, d'imatgeria religiosa. Això no obstant, el canvi de les fonts d'energia i l'estrangulació produïda per la manca de comunicacions provocaren una crisi insostenible que generà greus conflictes socials. A la dècada dels anys 90 es reobre com a fàbrica de productes plàstics. Informació procedent de la Viquipèdia.

Arribada

Arribada i final de la caminada.