Sant Joan les Fonts, cingles de Fontfreda i Boscarró, Torre Canadell i Monestir de Sant Joan

Esglèsia nova de Sant Joan

És un edifici de planta rectangular, amb una sola nau i capelles laterals entre els contraforts. La façana principal està emmarcada per dues torres campanars de planta hexagonal; la del costat dret no ha estat mai acabada. La porta d'accés al temple és d'arc apuntat, amb el timpà net d'ornamentació. A la part superior hi ha una gran rosassa. A Olot i comarca durant la segona meitat del segle XIX els mòduls neoclàssics, sense desaparèixer del tot, donen pas a una arquitectura molt més historicista i eclèctica. Es construeixen edificis, que segons llur destinació, utilitzen una imitació de diversos estils del passat, que es tornen a interpretar a partir d'una sintaxi pròpiament vuitcentista i amb resultats, sovint, d'una gran qualitat. L'església de Sant Joan cal incloure-la dins aquest ampli ventall d'edificis eclèctics. (Wikipedia.org)

Pont Medieval de Sant Joan

Per aquest pont hi passava la via que comunicava la via que comunicava les terres de la Cerdanya i del Vallespir amb el Comtat de Besalú. Aquest camí resseguia el pla de Bianya i s'enfilava pel Capsacosta, on encara existeixen restes de l'antiga calçada romana. Per aquest camí van passar les tropes franques de Carlemany que van conquerir la ciutat de Girona. El pont, com a tal, apareix documentat el 14 d'octubre de 1247 en un privilegi de caça i pesca atorgat per Pere Cervera de la casa de Bas i la seva esposa Jusiana a favor del priorat de Sant Joan les Fonts. Abans que es bastís aquest pont, en el mateix lloc, ja hi devia existir algun pas i, també, algun establiment, on s'atenien les necessitats dels viatgers. El trànsit de peregrins, de monjos que viatjaven d'un monestir a l'altre i d'artesans que cercaven feines van fer que en el segle XIII ja estigués documentat el pont. La seva construcció ja va significar la instal·lació temporal de famílies de paletes al seu voltant. (wikipedia.org)

Mas sobre cinglera

Cingles de Fontfreda

Cingles de Fontfreda

Passeres sobre riera de Bianya

Cingles de Fontfreda

Passera 2 sobre Riera de Bianya

Cingles de Fontfreda

La tercera colada es va dipositar al sector Molí Fondo – Boscarró ara fa uns 130.000 anys provinent del volcà Garrinada d’Olot. Aquesta mateixa colada és la que també s’hi reconeix a la cinglera de Fontfreda. Com al Boscarró, al nivell inferior es pot observar el conjunt de columnes amb prismes de més de 3 metres d’alçada i per sobre un nivell en forma de lloses. Entre els diferents nivells es pot apreciar una certa transició.

Font de Can Xervanda

Durant dècades aquesta font i el seu entorn han estat llocs d'esbarjo durant els estius de la gent de Sant Joan.

Molí Fondo

És una antiga fàbrica de paper. La seva història està lligada a la vida del poble de Sant Joan les Fonts. L'origen de la fàbrica es remunta a l'any 1723. La transformació més important va ser en l'any 1841, quan Pere Capdevila va comprar el molí. El va fer una gran reforma a la fàbrica i va introduir la màquina de paper continu per a la producció industrial. En el seu interior podem veure una exposició permanent sobre la història de la fàbrica. El Molí Fons és un important exemple del patrimoni industrial de la Garrotxa

Mirador del Boscarró

Poblat Ibèric del Boscarró

Poblat Ibèric únic a la comarca de la Garrotxa i excepcional dins les terres d'interior de la província de Girona. Durant els anys 90, un grup d'estudiants que passejava per aquest entorn de l'espai del Boscarró va trobar algunes restes de l'època ibèrica. Les van inventariar i les van inscriure al catàleg de la Generalitat com a possible jaciment. Fa poc temps, dos veïns del municipi estaven fent un estudi sobre masies i van localitzar més fragments de ceràmica que posteriorment han entregat a l'Ajuntament perquè les pugui exposar en un futur. L'Ajuntament va decidir encarregar un estudi a l'equip d'arqueòlogues després de constatar que es tractaven de restes ibèriques. Des de llavors, també s'ha arribat a un acord amb els propietaris de la finca que ha permès desbrossar la zona i facilitar-ne l'accés.

Colades de lava del Molí Fondo i el Boscarró

Els volcans de l’entorn de Sant Joan les Fonts van dipositar la seva lava a l’espai del Molí Fondo i Boscarró. En aquest indret únic a la comarca de la Garrotxa, es pot observar a simple vista, tres colades de lava que es van dipositar una sobre l’altra en diferents períodes. La més antiga és de fa 600.000 anys, la segona és de fa 150.000 anys i la més moderna és de fa 120.000 anys. Aquesta última és la que correspon a l’espai del Boscarró, procedent del volcà Garrinada d'Olot. En aquest florida es poden observar diferents hàbits de retracció (refredament de la lava). Un dels més evidents és el conjunt de columnes amb formes hexagonals i / o pentagonals de 20 a 40 cm de diàmetre i de 2 a 3 metres d'alçada. Un segon hàbit molt clar és el que es presenta un forma de lloses. La diferència entre els dos depèn de si la lava estava en moviment o no en el moment de refredar-se.

Colades de lava del Molí Fondo i el Boscarró

Passallis sobre Riera de Bianya

Mas Vivers

És un mas situat dalt del Puig de Vivers. És de planta rectangular i teulat a dues aigües amb les vessants vers les façanes laterals. Va ser bastit amb pedra menuda del país llevat de les cantoneres. Característica és la façana de migdia, (ampliació realitzada al segle XIX), amb dues arcades de punt rodó en els baixos, quatre finestres de migpunt en el primer pis i arcada central a les golfes emmarcada per dues finestres rectangulars. El 7 de febrer de 1189 la família Vivers, volent acabar amb certes tensions que tenia amb el priorat de Sant Joan les Fonts, li va fer donació del mas Puig de Vivers. El prior va firmar pau i concòrdia amb Bernat de Vivers i li cedeix a perpetuïtat la tasca de pa i vi dels masos i terres que tenia a Vivers per l'església de Sant Esteve i Sant Joan, i tres sous de moneda barcelonesa. Bernat de Vivers es va reservar el dret de moldre en els molins de Sant Joan (wiquipedia.org)

Torre Canadell

És un casal fortificat medieval. Va ser construïda durant les guerres Carlines. És de base quadrada amb espitlleres. La torre fou construïda per obrers de Sant Joan les Fonts, obligats pels carlins. Fou un punt de vigilància del general Savalls.

Roure de Can Catau

Ermita de Sant Sebastià

És una capella mig enrunada, a cent metres del temple romànic dedicat a Santa Eulàlia. És d'una sola nau, absis semicircular -encarat a llevant- i té la volta ensorrada. La porta adovellada d'accés al temple s'obre a la façana de ponent i està centrada per dues finestres amb arcs de llibre. Fou bastida amb carreus poc treballats, emprant la pedra porosa del país. D'aquesta capella no hem trobat cap dada històrica

Canal

Monestir de Sant Joan les Fonts

L'església és documentada l'any 958, en què fou consagrada amb la triple advocació de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel. L'any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedictí. L'any 1424 el priorat passà a dependre del Sant Pere de Besalú, i del 1592 a la desamortització de 1835 de Sant Pere de Camprodon. Va fer funcions de parròquia fins al 1936, però després de la guerra la parroquialitat es traslladà a la nova església del poble.[ L'edifici actual és una mostra de romànic tardà, acabat potser ja entrat el segle XIII. Fou declarat monument nacional l'any 1981. L'any 2013 es van portar a terme treballs de consolidació en la zona del presbiteri aixecant el darrer paviment col·locat sobre l'antic enllosat i eliminant el desnivell interior ocasionat per les obres realitzades a mitjans del segle XX. Durant aquests treballs es va localitzar el paviment original de l'església romànica consagrada el 1117 als dos absis laterals i al principal. (wikipedia.org)

Monestir de Sant Joan les Fonts