Sant Joan les Fonts - Coladas - Fonts i Monestir

ATENCIO
Al creuar la riera per les pedras, si son mollas o gelades no passeu, patinan molt, nosalltres varem recolar i anar a trovar un cami alternatiu per sobra de la Colada de la Fonfreda

El texte desceptiu es del meu amic i company de montanya Josep Castells
Descobreix com els volcans de l’entorn de Sant Joan les Fonts van dipositar la seva lava a l’espai del Molí Fondo i Boscarró.
En aquest indret únic a la comarca de la Garrotxa, es pot observar a simple vista, tres colades de lava que es van dipositar una sobre l’altra en diferents períodes. La més antiga és de fa 600.000 anys, la segona és de fa 150.000 anys i la més moderna és de fa 120.000 anys. Aquesta última és la que correspon a l’espai del Boscarró, indret destacat on es pot observar les diferents formes que adopta la lava en refredar-se.
Dins el recorregut es pot visitar també la cinglera de Fontfreda, una gran paret de pedra volcànica de gran bellesa, així com algunes fonts d’aigua natural.
La ruta és una de les més importants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un itinerari circular per fer a peu, tot gaudint de la bellesa del paisatge i de la natura.

Recomanacions: Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient. L'itinerari està senyalitzat pel Parc Natural amb el número 16 i el color groc.

En èpoques de fortes pluges el pas per sobre la riera de Bianya no és transitable, i nosaltres hi afegim que en els mesos freds amb les roques humides i gebrades com avui 20 de desembre, tampoc es transitable, hem reculat i buscat un pas alternatiu per enllaçar i seguir la ruta.

Llocs d'interes del recorregut

L'Església Nova de Sant Joan les Fonts és una església de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
És un edifici de planta rectangular, amb una sola nau i capelles laterals entre els contraforts. La façana principal està emmarcada per dues torres campanars de planta hexagonal; la del costat dret no ha estat mai acabada. La porta d'accés al temple és d'arc apuntat, amb el timpà net d'ornamentació. A la part superior hi ha una gran rosassa. Cèsar August Torras va escriure: "L'església nova, sense acabar, es troba bon xich separada, és d'un atrevit estil y presenta per sa esveltesa quasi exagerada un cop de vista agradable."

Història
A Olot i comarca durant la segona meitat del segle xix els mòduls neoclàssics, sense desaparèixer del tot, donen pas a una arquitectura molt més historicista i eclèctica. Es construeixen edificis, que segons llur destinació, utilitzen una imitació de diversos estils del passat, que es tornen a interpretar a partir d'una sintaxi pròpiament vuitcentista i amb resultats, sovint, d'una gran qualitat. L'església de Sant Joan cal incloure-la dins aquest ampli ventall d'edificis eclèctics. Les obres del campanar i de la rosassa s'acabaren fa uns trenta anys.

El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d'interès nacional. L'església de Sant Joan les Fonts està situada sobre un promontori, vora un meandre del riu Fluvià, prop de la població.
Descripció
És un edifici de planta basilical amb tres naus i tres absis decorats, a l'exterior, amb arcuacions llombardes i, el central, amb columnes adossades. La nau central, més alta que no les laterals, és coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals que arrenquen de pilars amb semicolumnes adossades amb capitells corintis. Les naus laterals, més baixes, són cobertes amb voltes de quart de cercle. La nau central comunica amb les laterals a través d'arcs formers de mig punt que recolzen sobre columnes adossades als esmentats pilars. Fou bastida amb pedra vermellosa del país.

La porta d'accés, centrada al mur de ponent, té un timpà llis sobre llinda i muntants també llisos. Les arquivoltes, decorades, descansen sobre dos parells de columnes (les del costat dret han desaparegut, però). Posteriorment s'hi adossà un atri amb teulada a doble vessant sobre encavallades de fusta.

A la façana oriental es va enderrocar un dels absis per construir-hi la sagristia el 1752. L'altre absis lateral és senzill, decorat amb arquets de mig punt damunt els quals corre una cornisa adornada amb dents de serra i mènsules. L'absis central és el més decorat, amb arcuacions cegues que recolzen sobre semicolumnes amb capitells, un fris de dents de serra i una cornisa sobre permòdols, damunt la qual recolza el ràfec de la teulada. Al centre de l'absis s'obre una finestra amb una arquivolta sobre columnetes.

El campanar fou construït vers 1791-92, adossat al costat S de la façana. Per fer la porta s'empraren les restes d'un antic retaule. És una gran planxa de fusta on hi ha representat Sant Pere, amb vestit i túnica llarga, remarcada per grans plecs que donen a la figura volum i elegància. A la mà esquerra porta les claus simbòliques i a la dreta un llibre. El seu estat de conservació és molt dolent.

Hi ha una pica baptismal situada a la nau lateral esquerra, d'immersió; amida 1,20 m de diàmetre i 82 cm d'alçada. Antigament estava adossada a un mur lateral de l'església. va ser realitzada per un autor amb grans influències orientals (demostrades pels turbants i tocats que coronen les figures) i amb un estic arcaic. Hi foren esculpits estilitzats fullatges, la degollació dels Sants Innocents, dos homes i una dona resant, Sant Pere amb la clau simbòlica a la mà esquerra i la dreta amb actitud de beneir; s'hi pot veure les lletres gregues alfa i omega, el nom del Salvador, i les lletres M N A que alguns estudiosos han volgut veure com les inicials de l'autor; d'ésser així seria de les poques signatures romàniques que han arribat fins a nosaltres.

També hi ha tres piques sense decoració que eren utilitzades per guardar l'oli de les llanternes aportat, com ofrena, pels fidels. Dues d'elles es conserven dins de l'església monacal; la tercera davant la porta d'accés a la casa rectoral. Dues de les piques amiden 58 cm x 94,3 cm x 64 cm. La tercera: 58 cm x 77 cm x 55,5 cm.

El retaule neoclàssic, trobat pels Amics de Sant Joan les Fonts, havia estat ubicat a la paret de la nau esquerra: acollida entre els seus capitells corintis, frontons i columnes estriades a l'antiga Majestat de Sant Joan, conservada actualment en el museu de Girona. És de fusta, i fou daurat i enguixat al damunt. Actualment l'associació esmentada, té en projecte la seva restauració i possiblement ocupi, dins de l'església, el seu lloc primitiu.

Els capitells estan decorats amb fauna mitològica i els restants decorats amb fullatges (capitells corintis).

Història
L'església és documentada l'any 958, en què fou consagrada amb la triple advocació de sant Esteve, sant Joan i sant Miquel. L'any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, la van cedir a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi fundà un priorat benedictí. Aquesta donació fou confirmada el 1106 pel bisbe de Girona.

L'any 1424 el priorat passà a dependre del Sant Pere de Besalú, i del 1592 a la desamortització de 1835 de Sant Pere de Camprodon. Va fer funcions de parròquia fins al 1936, però després de la guerra la parroquialitat es traslladà a la nova església del poble. L'edifici actual és una mostra de romànic tardà, acabat potser ja entrat el segle xiii, per la qual cosa la consagració del 1117 correspon a un edifici anterior.

Fou declarat monument nacional l'any 1981. L'any 2013 es van portar a terme treballs de consolidació en la zona del presbiteri aixecant el darrer paviment col·locat sobre l'antic enllosat i eliminant el desnivell interior ocasionat per les obres realitzades a mitjans del segle xx. Durant aquests treballs es va localitzar el paviment original de l'església romànica consagrada el 1117 als dos absis laterals i al principal.

Molí Fondo
Molí Fondo és una antiga fàbrica de paper. La seva historia està lligada a la vida del poble de Sant Joan les Fonts. Ens trobem l'origen d'aquesta fàbrica al 1723. La transformació més important va ser l'any 1841, quan Pere Capdevila va comprar el molí. Ell va fer una gran reforma a la fàbrica i va introduir la màquina de paper continu per a la producció industrial. El Molí Fondo és un important exemple del patrimoni industrial a la Garrotxa.

Informació extreta de Sant Joan les Fonts Turisme i de Viquipèdia