SANT JOAN SANT ANTONI COLONIA LLAUDET SALT DEL MOLI DE MALAFOSCA

2018 Catalunya
Excursió: SANT JOAN ABADESSAS, SANT ANTONI, COLONIA LLAUDET,SALT DEL MOLI DE MALAFOSCA
Data : 12-03-2018
Activitat : Excursionisme
Situació : SANT JOAN ABADESSAS PROP ESTACIO DEL TREN
Comarca : RIPOLLES
Lloc d’inici excursió : PROP DE L’ANTIGA ESTACIO DE TREN
Grau de Dificultat : FACIL
Distància recorregut : 9,55 KILOMETRES
Hora d’inici caminada : 8,18 HORES
Hora d’arribada : 12,43 HORES
Temps Total : 4,24 HORES
Temps en moviment : 3,21 HORES
Temps parats : 1,03 HORES
Mitjana en moviment : 2,2 KILOMETRES
Mitjana Total : 2,9 KILOMETRES
Altitud màxima : 1024 METRES
Altitud mínima : 778 METRES
Desnivell total : 246 METRES
Desnivell acumulat pujant : 340 METRES



Desnivell acumulat baixant 346METRES
Tipus d’itinerari CIRCULAR
Participants: LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
Crònica SANT JOAN DE LAS ABADESSAS,MAS PEDRER,SANT ANTONI PETIT,SANT ANTONI,FONT DEL BOIXEROL,EL COVILAR,COLONIA LLAUDET,LA BATLLIA,CAN JOANPERE,CAN CABRAFIGA,SALT DEL MOLI DE MALAFOSCA,PUNT D’INICI
MOLI DE MALAFOSCA
Prop del Molí de Malatosca, a Sant Joan de les Abadesses hi ha una gorga que se'n diu de les Bruixes, perquè hi havien fet estada. Un dia van cridar una llevadora de la vila perquè una d'elles havia de tenir una criatura. En paga dels seus serveis, van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora, tota enrabiada, va llençar-les Ter avall. L'endemà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que una llentia li havia quedat encastada i s'havia convertit en or.
SANT ANTONI DE PADUA
S'hi construí en primer lloc una torre atalaia, l'any 1470. Més endavant s'hi construí l'església tal com ho descriu Masdéu: "A mitja hora de la vila i en la part oriental del cim del Puig d'en Floris, en el lloc mateix on s'aixecà la fortalesa de l'Abat Isalguer en el segle XV, fou edificada en 1654 l'església de Sant Antoni de Pàdua, que fou destruïda dos cops, l'un en la guerra de Successió, i l'altra en la dels Set Anys, per a ésser reparada de nou".
L'Abat Isalguer, de qui ha estat feta menció, és Miquel Isalguer, diputat del Principat que el 25 de gener del 1461 fou designat per la Generalitat per reclamar, prop del rei Joan II, la llibertat del príncep Carles de Viana. S'atregué l'animadversió del rei i -segons Masdeu- es veié obligat a posar-se en defensa, "unint-se a tot Catalunya i aixecant els seus súbdits contra el rei. Edificà un castell en la serra Mont-Salvatge, reparà les muralles, i construí un nou mur" a Sant Joan de les Abadesses. "En 1467, donant a l'oblit les lluites dels remences, s'ajuntà amb Verntallat i Catllar per a lluitar contra França i en defensa del seu sobirà". De nou, fortificà les muralles de la vila, procedint a les reparacions del cas. La vila resistí contra els francesos el 1468. No pas així el 1484, i l'Abat Isalguer fou agafat i hagué d'ésser rescatat pels seus súbdits. Va morir el 28 de novembre del mateix any.
L'ermita de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda el 1635 en un turó d'uns 1.035 m sobre Sant Joan, que des d'aleshores s'anomena muntanya de Sant Antoni. El 1712 es va fer un retaule nou. Fou cremada durant la Guerra dels Carlins i reedificada el 1852 i embellida amb nous altars el 1858. En la llinda de la porta duu la data de 1758. Sembla que el Sant havia tingut cambril i en les portes per pujar-hi hi ha la data 1862, que podria ser l'any que es fes el cambril. Durant la Guerra Civil, els interiors resultaren malmesos, però l'edifici quedà intacte i es fa l'altíssim campanar gràcies al mecenatge d'en Pere Coromines "en Pere de ca la Maria Fornera".
Després de múltiples destruccions i reconstruccions, Sant Antoni és una ermita espaiosa amb cor i un ampli espai al darrere l'altar major, corresponent a l'antic cambril del sant. Les parets exteriors, sense arrebossar, tenen carreus ben treballats a les cantonades i en la façana de ponent hi ha tres grossos contraforts. La porta és orientada al nord emmarcada per carreus grossos, ben escairats, i una llinda amb la data de 1758. Al damunt d'aquesta s'obre un nínxol amb la imatge d'un Sant Antoni petit anomenat el Tossut. A l'interior de l'ermita hi ha l'altar major amb el retaule neoclàssic, dos altars laterals, les reixes que separen el presbiteri dels fidels, la trona amb escales per a pujar-hi i darrere hi ha les escales que accedeixen al cor, tres graons de les quals són fets en lloses que tenen inscripcions i dibuixos. Les parets interiors són altes, enguixades, blanques, menys les vores dels retaules que són pintades de color vermell. La claror entra per unes altíssimes finestres quadrades que queden damunt d'una cornisa de guix. L'única ornamentació és la cornisa i unes motllures de guix d'on arrenquen unes arcades.
(viquipedia)