SANT JULIÀ DE RAMIS 13-ABR-14

FOTOGRAFIES I

FOTOGRAFIES I I

CAN BOTA

CAU DE LES GOGES

CAU AL CONGOST DEL TER

CREU - SANTS METGES

ERMITA DE ST. VICENÇ DE LA ROQUETES

ESGLESIA DEL SANTS METGES

PALANCA D'EL TERRI I CAMI DEL CONGOST

CASTELLUM FRACTUM, POBLAT IBERIC

Muntanya dels Sants Metges La Muntanya de Sant Julià de Ramis, més coneguda com la Muntanya dels Sants Metges, és una serra situada al municipi de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès, amb una elevació màxima de 206 metres. És un espai eminentment forestal que abasta la muntanya dels Sants Metges i queda encerclat per les carreteres N-II i N-IIa. Les masses forestals són força diverses, tot i que hi domina el bosc mixt d’alzines i pins, bàsicament pi blanc. Aquesta estructura és força significativa, ja que és una clara mostra de l’elevat risc d’incendi del municipi. Altres formacions forestals arbrades presents són les pinedes homogènies de pi blanc i dues taques de castanyedes situades a la vessant obaga i testimonis de l’activitat silvícola del passat. També trobem prats sabanoides d’albellatge, situats en els terrenys més eixuts i assolellats, i el garrigar, ubicat en els terrenys del solell de més pendent. Tanmateix cal esmentar que en aquesta zona hi ha diversos espais oberts (bàsicament conreus) que complementen la matriu forestal arbrada i que alberguen una important varietat d’espècies faunístiques i vegetals, doncs moltes d’aquestes els utilitzen com a àrees de caça. En el seu conjunt, el paisatge en mosaic que s’hi estructura significa un increment de les bandes ecotonals, de gran transcendència per a la biodiversitat de la muntanya, on hi destaca la presència del duc (Bubo bubo), que es creu que cria en aquesta zona, el martinet blanc (egretta garzetta), el blauet (alcedo atthis), i la llúdriga (Lutra lutra). Medi Cultural El paratge de la muntanya de Sant Julià de Ramis és un dels més rellevants de Catalunya pel que fa a l’interès científic i patrimonial degut a l’elevada concentració de jaciments que parlen d'una ocupació continuada des del paleolític fins a la contemporaneïtat. La muntanya ha estat històricament un punt estratègic que ha permès l’establiment dels humans i, a la vegada, controlar-ne el seu pas. Limita amb la plana empordanesa, a llevant, i amb la de Girona, a ponent. Al sud, el Ter hi ha solcat un congost que va permetre als romans fer-hi passar la Via Augusta i, quan el desenvolupament del territori ho va exigir, la carretera i el ferrocarril. El Puig de Sant Julià es troba situat a 200 metres d'altitud, en el punt que uneix la serralada de l'interior amb les Gavarres, separades pel congost del Ter. Es troba a prop de l'església dels Sants Metges, on també hi han vestigis ibèrics i romans. Aquests són d'època ibèrica (des del segle V aC fins al I aC), amb vestigis del segle VI aC. Es tracta d'un poblat tipus "Oppidum" amb un tram de muralla i cabanes retallades a la roca seguint el desnivell. Posteriorment els romans hi establiren un castell, aprofitant l'estructura ibèrica, ja que des d'allà es domina perfectament el recorregut de la Via Augusta. S'hi han trobat abundants restes de l'època baix-imperial compresa entre el segle IV i VII. Al peu mateix del puig hi ha, també, diferents camps de sitges. Al perímetre que ara ha quedat protegit es comptabilitzen una quinzena de jaciments que abasten des del paleolític del Cau de les Goges fins a la modernitat del Castell Fortí, amb troballes com ara la cova sepulcral de Sant Vicens (edat del bronze), el Cau de les Goges, el sitjar ibèric del Bosc del Congost, la vil·la romana de la Casa del Racó, el Castellum Fractum, el cementiri medieval, l’església paleocristiana o els Sants Metges.

LA RECTORIA