Sant Julià de Ramis – Medinyà – Sants Metges

Muntanya dels Sants Metges .-
El paratge de la muntanya de Sant Julià de Ramis és un dels més rellevants de Catalunya pel que fa a l'interès científic i patrimonial degut a l'elevada concentració de jaciments que parlen d'una ocupació continuada des del paleolític fins a la contemporaneïtat.

La muntanya ha estat històricament un punt estratègic que ha permès l'establiment dels humans i, a la vegada, controlar-ne el seu pas. Limita amb la plana empordanesa, a llevant, i amb la de Girona, a ponent. Al sud, el Ter hi ha solcat un congost que va permetre als romans fer-hi passar la Via Augusta i, quan el desenvolupament del territori ho va exigir, la carretera i el ferrocarril.

El Puig de Sant Julià està situat a 200 metres d'altitud, en el punt que uneix la serralada de l'interior amb les Gavarres, separades pel congost del Ter. Es troba a prop de l'església dels Sants Metges, on també hi ha vestigis ibèrics i romans. Aquests són d'època ibèrica (des del segle V aC fins al I aC), amb vestigis del segle VI aC. Es tracta d'un poblat tipus "oppidum" amb un tram de muralla i cabanes retallades a la roca seguint el desnivell. Posteriorment els romans hi establiren un castell, aprofitant l'estructura ibèrica, ja que des d'allà es domina perfectament el recorregut de la Via Augusta.

S'hi han trobat abundants restes de l'època baix-imperial compresa entre el segle IV i VII. Al peu mateix del puig hi ha, també, diferents camps de sitges. Al perímetre que ara ha quedat protegit es comptabilitzen una quinzena de jaciments que abasten des del paleolític del Cau de les Goges fins a la modernitat del Castell Fortí, amb troballes com ara la cova sepulcral de Sant Vicenç (edat del bronze), el Cau de les Goges, el sitjar ibèric del Bosc del Congost, la vil·la romana de la Casa del Racó el Castellum Fractum, el cementiri medieval, l'església paleocristiana o els Sants Metges.