Sant Julià de Ramis - Poblat Ibèric - Sants Metges - Ribes del Ter

Comencem la ruta a la parròquia de Sant Julià de Ramis, on l'aparcament no és un problema. Passant per costa roja pugem a poc a poc cap al museu i l'hotel de Sants Metges.
Aquesta és la part menys interessant de la ruta, no obstant val la pena recorre-la per després gaudir de les vistes del castell de Kerunta del poblat ibèric. Després arribem a l'església romànica de Sants Metges o de Sant Julià de Ramis, on podem pujar fins al campanar i els curiosos podran descobrir un xic de la seva història, juntament amb les diferents roques que la componen.
Baixem a poc a poc pel bell mig dels boscos, passant pel veïnat de Sants Metges fins a arribar a la Nacional 2. Passem pel costat de camps de cultius, mentre el so de l'aigua ens anuncia quina és la nostra següent parada. Una petita baixada ens dona pas al Terri, un afluent del Ter. Ens trobem en una plataforma, per la qual el riu passa per sota, i on podrem descansar i posar els peus a l'aigua. Seguidament ens endinsem a les ribes del Ter, que permet gaudir de diferents hàbitats de ribera (salzedes, balcars, pollancredes i basses temporànies) i la seva fauna associada. És important destacar que durant tota la ruta trobem presents diferents cartells que ens parlen de la flora i la fauna autòctona. En algun moment del camí ens desviem per tal d'observar de prop la gran immensitat del riu Ter, que en aquest cas va contra direcció nostra. Quan ja portem una estona caminant, un bosc frondós cobrirà els nostres caps i ens embolcallarà en una naturalesa meravellosa i d'un verd intens. Aquest és un dels millors trams de la ruta, sobretot si ha plogut recentment.
Quan sortim de l'itinerari de les Ribes del Ter ens trobem amb el cau de les Goges, les mítiques dones d'aigua segons la llegenda popular. Està format per dues coves datades del paleolític superior. Més endavant passem per la cova de Sant Vicenç i l'església de Sant Vicenç de les Roquetes, i amb el Ter i la sèquia de Sant Jordi de costat, tornem a Sant Julià.
.
.
.
Castellano:
Empezamos la ruta a la parroquia de Sant Julià de Ramis, donde el aparcamiento no es un problema. Pasando por costa roja subimos despacio hacia el museo y el hotel de Sants Metges.
Esta es la parte menos interesante de la ruta, no obstante merece la pena recórrela por después disfrutar de las vistas del castillo de Kerunta del poblado ibérico. Después llegamos a la iglesia románica de Sants Metges o de Sant Julià de Ramis, donde podemos subir hasta el campanario y los curiosos podrán descubrir un chico de su historia, junto con las diferentes rocas que la componen.
Bajamos despacio por el bello medio de los bosques, pasando por el vecindario de Sants Metges hasta llegar a la Nacional 2. Pasamos por el lado de campos de cultivos, mientras el sonido del agua nos anuncia cuál es nuestra siguiente parada. Una pequeña bajada nos muestra el Terri, un afluente del Ter. Nos encontramos en una plataforma, por la cual el río pasa por debajo, y donde podremos descansar y poner los pies en el agua. Seguidamente nos adentramos en las Ribes del Ter, que permite disfrutar de diferentes hábitats de ribera (salzedes, balcars, hayedo y balsas temporanias) y su fauna asociada. Es importante destacar que durante toda la ruta encontramos presentes diferentes carteles que nos hablan de la flora y la fauna autóctona. En algún momento del camino nos desviamos para observar de cerca la gran inmensidad del río Ter, que en este caso va en dirección contraria a la nuestra. Cuando ya llevamos un rato andando, un bosque frondoso cubrirá nuestras cabezas y nos envolverá en una naturaleza maravillosa y de un verde intenso. Este es uno de los mejores tramos de la ruta, sobre todo si ha llovido recientemente.
Cuando salimos del itinerario de las Ribes del Ter nos encontramos con la madriguera de las Goges, las míticas mujeres de agua según la leyenda popular. Está formado por dos cuevas datadas del paleolítico superior. Más adelante pasamos por la cueva de San Vicenç y la iglesia de San Vicenç de las Roquetes, y con el Ter y el canal de San Jordi de lado, volvemos a San Julià.