Sant Julià de Vilatorta, Castell de Bellpuig, Puig l'Agulla.

El Castell de Bellpuig, conegut també com a Castell dels Moros, està situat al costat del parc de les Set Fonts, a Sant Julià de Vilatorta.

El Castell de Bellpuig és una casa forta dels segles XII i XIII. Actualment, es conserven les restes de l’antic castell, formades per dos murs del segle XII. De les restes, podem observar la presència de diferents forats, que servirien per a posar-hi les bastides. També podem observar l’arrencada d’una volta de canó. La planta d’aquest castell s’adaptaria a l’orografia de la zona on està situat.

Llegenda del Castell de Bellpuig
Encara es conserva una llegenda del Castell de Bellpuig. Segons la llegenda, durant l’Alta Edat Mitjana, aquest castell va ser ocupat per l’exèrcit àrab. A més, en aquest castell hi havia una mina que anava des del Pla de la Quintana fins al castell. Aquesta mina permetia, als ocupants del castell de Bellpuig, poder sobreviure a qualsevol setge, ja que des d’aquesta mina podien anar a buscar aliment i aigua.

Segons sembla, el cabdill àrab que ocupava el castell estava enamorat d’una princesa àrab anomenada Fàtima. Per desgràcia per al cabdill, aquesta princesa no li feia cas, ja que s’havia enamorat de l’hereu cristià de Can Badosa. Quan el cabdill àrab va saber això, enfadat pel rebuig de la princesa, va decidir tancar-la a la presó del castell de Bellpuig.

Quan l’hereu de Can Badosa es va assabentar que havien tancat a la seva enamorada a la presó, va decidir construir una altra mina que anés des de casa seva fins al castell de Bellpuig. Van passar molts dies fins que va poder aconseguir alliberar a la seva enamorada de la presó del castell.

Quan el cabdill àrab va conèixer la notícia que la princesa havia estat alliberada, va ordenar perseguir i capturar als dos enamorats. Per sort pels enamorats, aquests ja es trobaven ben lluny de Sant Julià i dels homes del cabdill àrab.

Puig-l'agulla de Sant Julià de Vilatorta és una obra del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Es tracta d'una capella amb una nau única orientada de llevant a ponent. La nau està dividida en quatre trams. Als peus hi ha el cor, al següent tram s'obren dues capelles laterals cobertes amb volta de canó, i al tercer tram s'obre una capella amb coberta de mitja esfera. Al centre de la nau hi ha una cúpula amb dues entrades de llum pels laterals. Al tram següent hi ha l'altar i unes escales que donen accés al cambril de la Verge, situada a sota d'un baldaquí. La imatge de la Verge de Puiglagulla és una rèplica del segle XX de la que hi havia. A la capella esquerra hi ha l'altar del Sant Crucifix, amb pintures del segle XX i el crucifix del segle xviii com també el retaule de Sant Miquel dels Sants del segle xix. A la capella dreta trobem un retaule de Sant Segimon del segle xvii, un retaule de Sant Ramón Nonat del segle XIX-XX. Exteriorment l'absis és peraltat i presenta decoracions d'estuc a l'arrencada de la volta. El portal és rectangular i està emmarcat per pedra picada i diverses decoracions, entre les quals hi ha una fornícula amb la Verge. A sobre hi ha un òcul amb vitralls. A la part esquerra de la façana (Nord-oest), s'eleva un campanar de torre amb quatre finestres d'arc de mig punt, resseguides per un trencaaigües. El ràfec és decorat i la teulada, a quatre vessants, és vidriada. L'estat de conservació és bo.[1]

La portalada de l'ermita és un portal d'arc carpanell molt rebaixat amb porta de vidre i ferro forjat. El portal és emmarcat per una forma rectangular amb unes pilastres llises adossades al mateix marc. Al damunt hi ha un trencaaigües amb motllures damunt el qual descansen uns lleons d'embalum exempt i perfectament simètrics i a la paret hi ha dos baixos relleus encastats al mur, els quals presenten decoracions florals. Al centre de la llinda del portal s'hi obre una fornícula que abriga una imatge de la Verge, d'embalum rodó i feta en pedra blanca. Als extrems de l'emmarcament del portal hi ha dos escuts, el de l'esquerre està rodejat per unes formes soguejades i al mig hi ha dotze cercles que sobresurten. El de la dreta és d'estructura més complexa, presenta diversos registres però hi trobem també els elements característics d'aquest temple de la parròquia de Vila-lleons: els lleons.[1]

Tots els elements esmentats són de pedra picada de color grisós, llevat dels lleons exempts que són de ceràmica vidriada de color marró.