Sant Llorenç de la Muga - Embassament de Darnius-Boadella, fins a la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga - Sant Llorenç

La sequera, malauradament, ens descobreix llocs que no havíem vist mai i ens deixa trepitjar espais desconeguts. Per això, amb l'esperança i el desig que aviat no sigui possible fer-ho, hem anat a la cua de l'embassament de Darnius-Boadella i hem caminat per zones que habitualment estan inundades per anar fins a les ruïnes de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga.

La ruta comença a l'aparcament que hi ha a l'entrada de Sant Llorenç de la Muga, entre el Pont Vell i el camp de futbol, al costat del cementiri i de la capella de Sant Andreu. Des d'aquí, passant pel costat de la capella, anem a trobar la carretera. La travessem i continuem recte, per anar a trobar el Camí Natural de la Muga, que ens portaria fins a Empuriabrava i que és una ruta gestionada pel Consorci de les Vies Verdes de Girona. Anem a trobar la Muga i en seguim el marge dret fins al pont de Riambau, que travessem. Aquest pont era una via de comunicació entre Sant Llorenç de la Muga i Darnius, fins que va quedar enfonsat sota les aigües de l'embassament. Ara, però, malauradament, s'hi pot passar sense cap mena de dificultat. De fet, sorprèn el seu bon estat de conservació.
A partir d'aquí caminem pel marge esquerre de la Muga. Trobem un antic forn de rajols. En aquesta zona, molt fangosa, hi ha un patí encallat, una boia i moltes cloves de nàiades que deuen haver mort pel descens de les aigües del pantà.

Aquí hem d'anar a buscar un camí més alt, lluny de les aigües, que ens permeti passar cap a la zona de l'antiga fàbrica d'armes. Hi ha fites amb les quals algú amb molt bona voluntat ha anat marcant el camí. Tornem a baixar cap al pantà i acabem d'arribar fins a l'antiga Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga.

La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga (en castellà, Real Fundición de Hierro Colado de San Sebastiàn de la Muga) va ser una foneria que es trobava prop de la capella de Sant Sebastiá, de la qual pren el nom i que amb la baixada de les aigües encara es pot veure. És considerat el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya. La construcció de l'edifici es va dur a terme entre els anys 1768 i 1771 i va començar a produir el 1773. La foneria es va orientar cap a la producció d'armament i munició (projectils d'artilleria) sota control de la Secretaria de Guerra. La producció es transportava tot seguit a la ciutadella de Roses i servia per a proveir l'exèrcit. Durant la Guerra Gran va esdevenir objectiu militar i fou ocupada i destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla de Sant Llorenç de la Muga, (1794). La Reial foneria ja no va recuperar mai més la seva activitat. (Informació extreta de la Viquipèdia)

Retornarem a Sant Llorenç refent el mateix camí de l'anada, excepte al final de tot, en què agafarem un camí habilitat com a passeig a tocar del riu.