SANT LLORENÇ DE LA MUGA

Caminada al voltant del bonic poble de Sant Llorenç de la Muga, a on hem arribat per la carretera GI-511. Recomanem fer-la en sentit horari -com nosaltres- perquè el final és una preciosa passejada pel costat del riu i una espectacular arribada al poble pel portal de Dalt. Cal portar aigua i aconsellem GPS doncs hi ha molts creuaments i camins alternatius.

Deixem el cotxe al costat del cementiri on hi ha un gran aparcament, ens arribem fins a la capella de Sant Andreu que presideix el cementiri i creuem el Pont Vell, una obra medieval de gran vistositat per l'enorme llum del seu arc central.

Seguidament entrem al poble pel Portal de Baix i ràpidament ens adrecem cap a la sorprenent església de Sant Llorenç, doncs sembla més una construcció defensiva que no pas una església. Conserva tres absis romànics i un enorme campanar de planta quadrada de 15 metres d'alçada que sembla una torre.

Caminem pel carrer dels Horts fins al Portal del Mig i creuem el riu per la palanca metàl·lica i comencem l'ascens a la Torre dels Moros, una bonica torre de guaita medieval des d'on es domina la vila i tota la vall.

Sortim per la pista que arriba per migdia i, fent les mil i una ziga-zaga pista amunt pista avall, arribem al Roc de la Penya. Es tracte d'una curiosa formació rocosa amb roques a la cresta que semblen l'esquena d'un drac. L'últim tros s'ha de grimpar, cosa que nosaltres no hem fet sinó que ens hem traslladat fins a la punta per observar la plana de l'Empordà, el golf de Roses i el mar.

La tornada comença desfent el camí d'anada fins arribar a un collet on saltem a la vessant sud de la muntanya i agafem un corriol seguint pel costat d'una tanca fins a creuar un rec i enfilar-nos per trobar el corriol que en constant baixada ens portarà fins a un dels racons més bonics de la jornada: la resclosa, el pont i l'església de Sant Antoni. La resclosa que capta l'aigua cap el poble és preciosa, el pont del Grau té una arcada central molt àmplia i esvelta i finalment l'església de Sant Antoni del segle XIX li acaba de donar l'encant necessari.

Des d'aquí comencem el passeig final que, seguint pel costat del canal sobre una passarel·la metàl·lica, ens porta fins el Castell de Sant Llorenç, la sínia i l'entrada al poble pel Portal de Dalt: realment fantàstic.

Avui érem la Moni, en Toni i l'Ignasi, doncs la Pilar encara no pot fer esforços.