Sant Llorenç de la Muga-Embassament de Darnius Boadella-Búnquers-Pont del Rimbau-Reial Foneria i Ermita de Sant Sebastià.

Aprofitant el baix nivell d'aigua de l'embassament de Darnius Boadella (està al 31% de la seva capacitat), anem a fer una ruta per un camí que, normalment, hauria de ser sota l'aigua.
Anem fins a Sant Llorenç de la Muga i aparquem a l'entrada del poble.
Veiem el Pont Vell, també conegut com el Pont de Santa Maria, que comunica el nucli antic de Sant Llorenç amb el cementiri i la capella de Sant Andreu del segle XVII i a continuació anem a buscar el camí de la Muga.
Passem pel costat de les ruïnes del mas de Can Serradell i, poc després, en arribar a Cal Curoig, anem cap a l'esquerra per anar a trobar-nos amb La Muga i seguir el seu curs.
Aquest embassament va ser inaugurat l'any 1969. Durant la seva construcció s'hi va construïr una canal lateral per aconseguir el desviament de les aigües fluvials mentre es feien les obres. Avui encara l'hem pogut veure al costat del camí.
És colpidor veure el baix nivell de l'aigua de l'embassament i també el poc cabal del riu.
Aquest embassament va negar l'antic veïnat de l'Arnera, on hi havia divuit edificacions diverses, entre les quals, quatre molins fariners, el pont de Rimbau que connectava les dues bandes del riu, la Foneria i l'ermita de Sant Sebastià.
Seguint el riu passem a prop d'un primer búnquer del franquisme i, una mica més endavant, podem travessar el riu per una passera i visitar un segon búnquer dels que va ordenar construir el sanguinari dictador pensant en una invasió aliada que, malauradament, no es va produir.
Continuem fins a arribar al magnífic Pont del Rimbau, una obra estratègica de pas entre Sant Llorenç de la Muga i Darnius i, que al llarg de la història fou derruït i reconstruït en vàries ocasions, fins que amb la construcció de l'embassament de Boadella, va quedar definitivament inutilitzada la seva funció, ja que ha quedat sota les aigües de pantà. L’antic pont permetia comunicar les masies de la zona amb l’altra riba de la Muga.
Travessem el pont i continuem pel costat esquerre del riu.
Ens trobem amb les restes del que sembla ser un forn de rajols i poc més endavant veiem que no podem continuar per la llera del riu. Ens adonem que hi ha un camí una mica fressat que s'enfila per sobre del penya-segat i el seguim. Es tracta d'un sender molt atractiu que ens va fent seguir el curs del riu uns 10 metres per sobre del seu curs actual. El camí a trams s'intueix, però no és difícil de seguir. De fet, és la part que més m'ha agradat de la ruta, també per la panoràmica del meandre del riu.
El sender finalment, ens fa baixar de nou fins a la llera i ja sense deixar-la arribem a les restes d'unes construccions que, normalment estan sota l'aigua, i que resulten ser les ruïnes de l'antiga Reial Fàbrica d’Armes de Sant Sebastià, un vestigi important de la història dels conflictes fronterers entre Espa­nya i França. Va ser una iniciativa de Pere Grau Balló i París (1721-1780) qui el 1766 obtingué autorització reial per a explorar i explotar les mines de ferro del terme de Sant Llorenç de la Muga. La construcció de l'edifici es va dur a terme entre els anys 1768 i 1771 i va començar a produir el 1773. Aquest alt forn proveïa d’armament a l’exèrcit espanyol. És considerat el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya. La foneria es va orientar vers la producció d'armament i munició (projectils d'artilleria) sota control de la Secretaria de Guerra i sota la direcció de l'enginyer suís Jean Maritz (director de les foneries militars).
Es veu que, durant la coneguda com a Guerra Gran entre la monarquia espanyola i la República Francesa, la foneria de Sant Sebastià fou un esquer per a l’exèrcit de la República, que la veié com una rellevant font de subministraments. Va ser ocupada el 6 de maig del 1794 en una acció llampec de les tropes del general Augereau, que la va fer destruir. Els intents desesperats —i infructuosos— de les tropes espanyoles per recuperar-la es coneixen com les “batalles de Sant Llorenç de la Muga”.
Al costat de la Foneria s'hi troba l'ermita de Sant Sebastià, també anegada per les aigües, però avui hem pogut entrar-hi i visitar les seves restes.
I a partir de l'ermita ja no hem continuat, hem fet mitja volta i hem tornat cap a Sant Llorenç de la Muga pel mateix camí, amb algunes petites variacions.

Pels interessats en tenir més informació de la Reial Foneria, adjunto dos ellaços:
https://eix.mnactec.cat/la-reial-foneria-de-sant-sebastia-de-la-muga/
https://baig.cat/foneria/