Sant Llorenç de la Muga - Torre dels Moros - Roc de la Penya - Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Forma part també de la subcomarca de l'Alta Garrotxa. Està situat en la vall alta del riu Muga, envoltat de muntanyes on els boscos són de pins, alzines i roures. S'hi conreen cereals, vinyes i oliveres. El nucli urbà de Sant Llorenç de la Muga és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El lloc de Sant Llorenç de la Muga és documentat ja al segle X amb el nom «Santi Laurenti de Sambuca», encara que hom creu que ja era habitat en època romana. El nucli històric actual fou fortificat vers els segles XIV-XV, conservant avui en dia el traçat de la muralla format per quatre torres i tres portals, creant un recinte de forma gairebé triangular. Al llarg del segle XVIII la població es desenvolupà gràcies a l'activitat menestral de paraires i cardadors. Sota el regnat de Carles III, s'explotaren les mines de ferro i plom, fundant diverses fargues, com la Farga Reial de Sant Sebastià, dedicada a l'elaboració de munició. Al maig de l'any 1794 va ser destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla de Sant Llorenç de la Muga, durant la Guerra Gran. Les ruïnes d'aquesta fosa estan cobertes actualment pel pantà de Darnius-Boadella. Els elements més destacats del nucli són el Castell medieval de Sant Llorenç, amb les diferents torres, portals i trams de muralles de la fortificació, l'Església romànica de Sant Llorenç i les diferents carrers i cases d'origen medieval i d'època moderna. El nucli antic de Sant Llorenç de la Muga està situat a la banda de migdia del nucli urbà. Es tracta d'un nucli recentment arranjat, dels més destacats de la comarca. Està format per un recinte fortificat de planta irregular, allargada. Els trams conservats que presenten més llargada són els costats de tramuntana, que conserva diverses torres, espitlleres i restes emmerletades, i migdia, aquest últim en paral·lel al riu i més degradat que l'anterior, ja que moltes cases foren afegides al mur. El sector de llevant és més curt que la resta i, a l'extrem de tramuntana, es conserven els vestigis del portal de Baix, el qual actualment forma un passadís. A ponent es conserva el portal de Dalt, de planta quadrada, amb restes de merlets i espitlleres allargades, i format per dos arcs de mig punt adovellats. Ambdós portals donaven accés a l'interior de la vila, travessant-la de llevant a ponent. En general, els quatre sectors del recinte emmurallat esmentat conserven prou i evidents restes de fortificació com sageteres, espitlleres, merlets i torres. L'urbanisme del conjunt està estructurat mitjançant dues grans vies que el travessen d'est a oest. Es tracta de carrers de traçat rectilini, estrets i que en algun racó conformen petites placetes. Les cases situades dins l'antic recinte murat estan datades dels segles XVI, XVII i XVIII. En general es tracta de grans casals de planta rectangular amb les cobertes de dues vessants, distribuïts en planta baixa i dos pisos. Majoritàriament presenten portals de mig punt adovellats i grans portes i finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats i les llindes planes. Estan bastides en pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter i disposada d'una forma regular. Moltes d'elles han estat rehabilitades en els últims temps i d'altres presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats.

Portal de Baix

portal de Baix, el qual actualment forma un passadís.

Sant Llorenç

Edifici situat al centre del poble. És un temple amb estructures romàniques de diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, per aquesta raó presenta una planta ben poc usual: dues naus, creuer i tres absis. La coberta és de volta de canó, de perfil semicircular i rematada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars allargassats. El braç nord del transsepte fou substituït al segle XII, pel campanar. El campanar de planta quadrada i uns 15 metres d'alçada fou engrandit amb dos cossos en el segle XVIII. A la part baixa del campanar es va construir una nova absidiola i es va reconstruir el braç nord del transsepte. A part del campanar de torre, al mur de ponent, on hi ha la porta de l'església, se situa un petit campanar d'espadanya. A la banda sud la façana resta amagada per una casa que s'hi adossa. A la part visible, hi ha porta d'arc rebaixat i finestra, datable en els segles XVII-XVIII. Sobre la façana hi havia un campanar de cadireta, els seus arcs foren tapiats formant part de la fortificació que recorre tota l'església. L'aparell és de carreus poc escairats. Notícies històriques Apareix en els documents el segle XII, tot i que el nom del poble apareix l'any 972, quan ja devia existir. En els Rationes Decimarum del 1279 i 1280 és citada amb el nom de: "ecclesia sancti Laurencii" i "ecclesia sancti Laurentii de Samuga. El segle XIV apareix com l'"Ecclesia parrochialis sancti Laurentii de Samuga. A finals del segle XVIII, durant la guerra gran el temple fou saquejat i cremat. També va sofrir desperfectes en la darrera guerra.”

Portal de Dalt - Normalment es pot pujar-hi

A ponent es conserva el portal de Dalt, de planta quadrada, amb restes de merlets i espitlleres allargades, i format per dos arcs de mig punt adovellats. Ambdós portals donaven accés a l'interior de la vila, travessant-la de llevant a ponent. En general, els quatre sectors del recinte emmurallat esmentat conserven prou i evidents restes de fortificació com sageteres, espitlleres, merlets i torres.

La Sínia

La sínia de Sant Llorenç és un monument nostàlgic a l'aigua, instal·lada al Parc d'en Pep. És una reproducció fidel de la sínia original que va deixar de funcionar fa setanta anys. Aquesta sínia permetrà regenerar 60.000 litres d'aigua de la Muga. En un futur es preveu que pugui servir per generar corrent elèctric.

Castell de Sant Llorenç de la Muga

El lloc de Sant Llorenç apareix documentat l'any 972, si bé no trobem cap referència del castell fins a principis del segle XIII, quan Arnau de Llers el deixà en testament al seu fill Bernat, el qual el vengué a Jaume I en 1225. Posteriorment va passar a mans dels Rocabertí, quan Dalmau de Rocabertí el bescanvià amb l'infant Pere per la vila i el terme de Torrella de Montgrí. Durant el segle XV el castell es va convertir en un dels punts de defensa de la frontera amb França. El rei francès el va assetjar en diverses ocasions, com en 1475 quan va aconseguir conquerir-lo. Tenia planta pràcticament triangular, al centre de la qual hi havia la torre de l'homenatge, de la que encara es conserven alguns dels seus murs. Aquesta té planta rectangular i uns deu metres d'alçada. La porta d'accés es troba en el mur de ponent, a mitja alçada. La planta inferior està coberta amb una volta de canó. En el sector nord es conserva una torre circular. En la planta inferior, on s'obren diverses finestres en forma d'espitllera, trobem les restes i l'arrencada del sostre fet amb una volta apuntada. Per damunt d'aquesta estança la torre s'alça uns tres metres més. Els murs estaven coronats per merlets rectangular, dels que encara podem veure algun fragment. També es conserven alguns fragments dels murs perimetrals, tot i que en molt pitjor estat de conservació.

Passeig de Sant Antoni

Recorregut que uneix el nucli antic amb l'Ermita i el Pont de Sant Antoni. Distància: 1,2 quilòmetres Dificultat: Molt senzill La ruta surt de davant La Societat, travessa el poble de Sant Llorenç, passa per la sínia del Parc de'n Pep, i pel costat de la Muga, a través d'una passarel·la a sobre del rec que porta aigua a la sínia, per arribar a l'ermita de Sant Antoni i al Pont. És apte per a cadires de rodes i cotxets, si es fa en sentit des de l'Ermita de Sant Antoni fins la sínia, on hi ha unes escales (són uns 800 metres de recorregut adaptat).

Gir a la dreta

Dreta

Dreta passarel·la damunt el riu Muga

Font de la Palanca o del Lleó

Pujant a la Torre dels Moros

Torre dels Moros

La Torre dels Moros és una torre de guaita al terme de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Al sud-oest i als afores del poble, a l'altre costat del riu, dalt d'un turó hi ha una gran torre de guaita medieval. Aquesta torre dominava i vigilava tota la vall. És una torre cilíndrica aixecada sobre un basament de pedra calcària parcialment treballat. D'una alçada de 10 metres aproximadament, amb 6 metres de diàmetre interior amb murs d'1,80 metres de gruix. L'aparell és de pedra calcària de carreus mal escairats, que a la part baixa no estan ni col·locats formant fileres, mentre que a mesura que van pujant formen filades i els carreus estan més ben tallats. Són visibles espitlleres al mur i mènsules a dalt de tot. La porta d'entrada és allindada i està un metre enlairada del sòl. L'interior és de dues plantes cobertes amb voltes semiesfèriques, a la volta del primer pis són visibles restes de l'encanyissat. No hi ha cap escala completa, per raons defensives. Segons un document del 1292, en temps del rei Jaume II, per defensar el poble, hi havia trenta-cinc homes a la vila, vuit dels quals al castell, i quatre en aquesta torre.

Esquerra - camí de can Roure (deixem pista pavimentada)

Dreta - Boscos del Roc de la Penya

Font d'en Gorgot

Roc de la Penya

Fòssils a les pedres

Roc de la Penya

Pujant per la cinglera

La Penya 461 mts

La Penya

Recte pels Boscos de la Muntada

Boscos de la Muntada direcció Terrades o Sant Llorenç de la Muga

Sant Andreu - antic cementiri

És una església d'una nau sola amb absis semicircular. Presenta coberta de volta de canó a la nau i de quart de cercle al presbiteri. La porta principal, d'un sol arc de mig punt presenta una llegenda incisa a la clau: SANT ANDREU i una data del segle XVII, ara mig esborrada (probablement 1605, l'any de la consagració). Davant de la façana hi ha una galilea amb arcades de mig punt i teulada a doble vessant. Campanar de cadireta d'una sola arcada. Notícies històriques Aquesta capella de Sant Andreu fou consagrada el dia 4 de juliol de l'any 1605, segons un autor local. (Baig Aleu) Tradicionalment ha estat considerada com una construcció romànica i efectivament la seva estructura respon a la de formes romàniques en l'arquitectura religiosa popular, però les dates concretes que posseïm no deixa lloc a dubtes de que fou construïda a principis del segle XVII. L'antic cementiri era a tocar els absis de l'església parroquial, fou traslladat prop de la capella l'any 1831.”

Pont Vell

Pont medieval que creua la Muga, prop de la capella de Sant Andreu. És un pont de tres arcades sostingudes per dues pilastres de planta romboidal, que es drecen sobre afloraments naturals de pedra calcària. L'arc central, de molta més llum que els dos laterals, és rebaixat; els altres són de mig punt. La construcció és de carreus ben esquadrats; les dovelles dels arcs són molt allargades (segles XIV-XV). Hi ha indicis d'una possible fortificació, potser amb una torre de defensa. Notícies històriques A més d'aquest hi ha dos ponts més a Sant Llorent: el pont de Sant Antoni o del Grau i el pont d'en Riembau, aquest reconstruït l'any 1942, avui és cobert per les aigües de la presa de Boadella. És una construcció dels segles XIV-XV.”