SANT MAGI DE BRUFAGANYA - SERRA DEL PANY - TURÓ DELS SEGARRESOS

19-07-2023
Sortida al voltant de la Serra del Pany on tenim un reducte i/o espai d'elevat interès natural per la seva fauna. De fet, vaig veure cabirols adults i petits, cérvols, esquirols i un teixó, a part d'una varietat brutal de papallones.
Sortim de l'Ermita de les Fonts de Sant Magí de la Brufaganya on deixo el vehicle. Les fonts estan totalment seques.
Anem direcció l'Ermita de Sant Magí pel caminet en ascens típic i envoltat d'arbres fantasmagòrics o del que queda d'ells.
Passem per l'ermita i seguim per la pista forestal que tenim al davant, el certes que pràcticament tot el recorregut el podríem haver fet per pista de bon caminar i ample.
Ràpidament arribem a una cruïlla, som al Collet dels Apòstols i aquí anirem a l'esquerra i en lleugera baixada direcció el Castell de Queralt que en ben poc el podrem albirar des el mateix camí quant comença a girar a dretes. Ja som dins el bosc del Pany i pel voltant tenim prats i camps de blat ja segats doncs la sequera a fet avançar la collita.
Seguim per la pista i jo aconsello no deixar-la doncs segons l'informació que jo tenia i els plànols em marcaven una drecera. Inicialment si, al cap de ben poc, desapareix i el recorregut es perd i es tanca sota els matolls i arbres. Després d'unes quantes esgarrinxades, torno a sortir a la pista i davant mateix i dins el camp de blat, veig una femella, daina i els seus "bambis". Tant aviat com em veuen, desapareixen.
A partir d'aquí, tenim un bon tros de caminar tranquils per la pista fins a nova indicació que es on surt un trencall a dreta i ja en clara pujada. Aquesta cada cop es mes marcada i en un gira dreta veiem a l'exterior del gir un piló a terra que sense cap tipus de senyal es indica que som a l'entrada d'on era Cal Quic, ara enrunat. Aquí es on comença la veritable pujada constant, a ple sol i sufocant temperatura i sense pràcticament ni una ombra.
La pista fa tot el recorregut per la part mes elevada de la Serra del Pany. En aquest lloc sento bramar crec els cérvols doncs el so no em sembla sigui de porcs senglars. Al davant de mi, a l'altre banda de la serra, tinc la Serra de Pinyol i per el seu costat mes pelat de vegetació, mes enrocat, veig un cérvol i més enllà, el que suposo una femella.
Seguim pujant i al cap d'amunt de la collada, som al Grony (884 mts),som a una cruïlla i naltrus girem a l'esquerra en lleuger descens. Veiem nombrosos rètols de fauna i curiosament, el meu smartphone perd visualment el terreny tant satèl.lit com topogràfic per on em grava el recorregut. El gps Garmin, no.
Seguim baixant i en un gir a dretes, l'informació ens diu que som davant el Turó dels Segarresos i on tinc intenció de pujar.
En voler pujar, m'he complicat el dia doncs no hi ha camí marcat de pujada ni de baixada.
Pujo, waypoint, foto i avall com puc.
Segueixo vorejant el camp de blat segat i entro de nou a la pista, soc al Coll del Camp dels Segarresos.
Seguim la pista i arribem a una cruïlla, som al Coll del Guix i la seva caseta enrunada. Seguim rectes tot i que el camí que deixem a la dreta ens portaria directament al Coll dels Apòstols, on no volem anar.
Seguint rectes al poc arribem a una masia amb maquinària pel camp, som a Cal Nofre i tot seguint el camí, arribem de nou al punt d'inici.
La sortida a estat sota un dia caluròs, amb una irradiació solar brutal i amb una elevada temperatura, a tenir en compta que pel camí no hi ha ni una gota d'aigua ni font i a partir de la meitat del recorregut, molt poca ombra.
Excursió gravada amb gps Garmin ETREX TOUCH 35, recolçat i gravat també amb l'app de Wikiloc per smartphone.
Salut, cames, muntanyes i Llibertat.
|¡*¡|