Sant Mamet. 100 cims

22 d'agost de 2019

Aquesta vegada el repte dels 100 cims de la FEEC em porta al Prepirineu, a la Serra del Montsec. S'estén d'oest a est per les comarques de la Baixa Ribagorça, la Noguera i el Pallars Jussà, i els congosts de Mont-rebei i de Tarradets parteixen la serralada en tres trams: el Montsec d'Estall, el Montsec d'Ares i el Montsec de Rúbies. La ruta que us presento però no és ben bé al Montsec. Concretament la trobem paral·lela al sud del Montsec de Rúbies només separada per la Vall d'Ariet: la muntanya de Sant Mamet.

Aproximació: Cal arribar fins al poble de Santa Maria de Meià, a pocs quilòmetres de Vilanova de Meià seguint la LV- 9131, a la comarca de la Noguera.
Passat el nucli urbà arribem a l'esglèsia de Sta. Maria. A una bifurcació prenem la pista de l'esquerra que deixa enrera unes granges, creua el barranc de Sant Pere i s'enfila per un turó fins a un gran encreuament de pistes i senders anomenat la Creueta, on hi ha una esplanada on podem deixar el cotxe.

Itinerari: Des de la Creueta prenem un corriol per la dreta, que voreja per la part nord uns llaurats de cereal i que ens porta a visitar, a la base del turó proper, les restes del Mas de Cal Castellà, i dalt del rocam les restes del castell d'Ariet. És una construcció dels segles XII-XIII, de planta rectangular, que fins fa pocs anys havia estat aprofitada com a masia. Actualment en mal estat, sols queda dempeus part de les seves parets. Castell construït als voltants de l'any 1200, conegut també com a "Castell dels Moros". Només en queda un tros de muralla que l'envoltava i el que sembla l' àbsis d'una capella, aferrada a una altíssima torre semicircular.
Tornem fins a la Creueta i prenem el camí ample que davalla a la vall d'Ariet, en direcció sud, entre grans camps de rostolls de cereals. Pugem una petita lloma. i al proper encreuament deixem momentàniamant el camí principal per prendre un trencall a l'esquerra que ens porta a les restes d'un petit nucli de masos: Cal Moliner, Cal Meleno i Cal Franciscano. Baixem pel rostoll d'un camp cap al barranc de les Artigues, a l'est. Al final del camp trobem un corriol que ens porta cap al llit del barranc, tot baixant per grans lloses de roca on trobem l'impressionant Jaciment d'icnites de la Vall d'Ariet. Sobre un banc de gres que aflora a la superficie en forta pendent trobem un sorprenent mosaic de petjades de dinosaure. Centenars d'icnites arrodonides atribuïdes a un grup de sauròpodes, de fa
uns 70 milions d'anys...
Tornem a Cal Moliner i a la pista principal que ara seguim en baixada fins a creuar el Barranc d'en Gener, i comencem a remuntar el vessant nord de la muntanya de Sant Mamet, pel camí de Petrolers. Llarg, empinat i força descompost, el camí que sembla més un tallafoc, remunta sense contemplacions tot el Serrat del Planxat, carenejant-lo al recte. Ens hem d'emplear a fons per la feixuga pujada, superant 500 metres positius, sense un trist replà per recuperar l'alé.
Directament sortim a la carena pelada de la muntanya de Sant Mamet i planejant anem en direcció oest cap al seu punt culminant. Al sostre del turó més elevat trobem l'ermita de Sant Mamet, el vèrtex geodèsic i el refugi adosat a l'ermita. Estem a 1391m. al cim de Sant Mamet. El dia mig ennuvolat i cobert per una tènue boira, desdibuixa la panoràmica excepcional que ens regala aquest cim. Proper, el Montsec de Rúbies s'aixeca alterós i per l'esquerra s'aboca cap al congost de Terradets. Més enllà de Camarasa, la Vall d'àger i el Montsec d'Àres, cap al sud s'entreveu Montserrat.
Reconstruïda el 2000, era en altres temps punt de trobada dels debots dels pobles de la rodalia, que pujaven a venerar a Sant Mamet, gloriós bisbe de Viene, molt invocat per les mares en periode de lactància perquè tinguéssin prou llet per criar els fills.
"És la devoció tanta dels d'Alòs i Baldomar, de Rubió i de Figuerola, Fontllonga i de Montclar, que us tenen en gran memòria i us venen a visitar" (Goigs de Sant Mamet, serradelmontsec.com)
El preciós i ben cuidat refugi adosat a l'ermita comta amb una gran llar de foc, llum per plaques solars, cisterna i altell per dormir.
Seguim camí i ho fem en direcció nord, passant per una arcadeta que fa de porta al recinte vallat de l'ermita, per la pista d'accés que aviat deixem per prendre un camí, que igual que a la pujada, baixa ara també sense manies, al recte cap al nord. Baixem fins al Coll de les Comes, per l'obaga. Al coll tenim al davant les restes del Castell d'Orenga. Només resta en peu la base d'una potent torre rodona, al capdamunt d'una rocalla de dificil accés per tot el seu perímetre. També des del Coll de les Comes i mirant cap a l'oest veiem les restes del Castell de Rocaspana o torre de Mataperunya. Poderosa torre quadrada que encara manté en peu 3 de les parets, documentada des de 1304.
Des del coll comencem a baixar per entre rostolls de camps de conreu en direcció est, resseguint el barranc d'en Gener. Aviat, per l'esquerra del barranc trobarem una pista d'accés als camps que seguirem planejant. A la dreta del camí trobem les restes d'un gran corral, i més endavant, quan el cami transcorre pel centre de la vall, les runes del Mas de Cal Ros, que devia ser força important per les seves grans dimensions. Més endavant i a la mateixa ma les restes també de Cal Jaumetí i de Ca l'Aran. Poc més endavant retrobem el mateix camí que ens havia portat fins a Cal Moliner, i que ara en direcció oposada ens torna a portar fins a la Creueta, on tenim el cotxe. Al peus de la vall que s'obre al davant, Santa Maria de Meià.
Terres de la Noguera, de cereal, de castells i de grans paisatges, a redós de l'imponent Montsec.
Salut i Muntanya!!!