SANT MAMET (100 CIMS FEEC)-ICNITES DE LA VALL D'ARIET- 3 CASTELLS (CASTELL DE ROCASPANA, D'ORENGA I CASTELLOT DE MEIÀ)

Inoblidable ruta per la Muntanya de Sant Mamet on a més a més de pujar al cim de Sant Mamet, un dels 100 Cims del repte de la FEEC, amb el seu refugi i ermita, visitarem l'espectacular jaciment d'icnites de la Vall d'Ariet i ens enfilarem a la Casa Forta o Castell de Rocaspana, al Castell d'Orenga i al d'Ariet o de Castelló de Meià.
Comencem la ruta sortint del lloc conegut com La Creueta, a la Vall d'Ariet, on arribem seguint una pista que surt un cop creuada la població de Santa Maria de Meià. L'indret es torba a peus del Castell d'Ariet que visitarem al final de la ruta.
Comencem caminant cap al sud tenint al davant la Muntanya de Sant Mamet per una pista on girem a l'esquerra quan portem uns 600 metres de recorregut. Ascendim suaument i arribem al lloc conegut com Llaner de les Folles on iniciarem un anada-tornada a l'esquerra per anar al jaciment d'icnites de la Vall d'Ariet. Abans d'arribar a l'expectacular indret, però, passarem per les ruïnes de tres masos que es troben al mateix pla, els de Cal Moliner, Cal Meleno i Cal Franciscano, aquest últim el millor conservat tot i el seu estat ruinós. Des d'allà surt el corriol fitat que entre joves oliveres ens deixa a la lleixa de roca de gres que haurem de baixar per veure les icnites o petjades de dinosaures. N'hi ha centenars, i es pensa, que al fons del Barranc de les Artigues, on es trobem, hi hauria un corrent d'aigua que era on anaven a veure els dinosaures. Com que la pedra que trepitjaven era sorrenca, les petjades van quedar-se marcades fins que es van fossilitzar. Per la forma circular de les petjades, d'uns quinze o vint centímetres de superfície, es pensa que podrien pertànyer a sauròpodes, que eren sobretot herbívors. Tornem al Llaner de les Folles i seguim la pista a l'esquerra deixant al poc temps altra pista a la dreta. Quan la pista fa una corba, nosaltres seguim dret agafant un corriol a la dreta on comencem la pujada continua que ens durà gairebé a la part més alta de la Muntanya de Sant Mamet. Són uns 3 kilòmetres de pujada continua per un camí que poc a poc va eixamplant-se convertint-se en una pista i que no té cap complicació més enllà del fort pendent a alguna de les rampes i el fet de que sigui molt pedregós i ple de pedra descomposta. A alguns mapes apareix nomenat com a Camí dels Petrolers. Al kilòmetre 4,7 de la ruta assolim la carena de la muntanya, de perfil suau, i des d'allà tot i que veiem que el cim de Sant Mamet amb la seva ermita refugi queda encara una mica més amunt, solament ens quedarà continuar per la ara ja, comoda pista, gens pedregosa, fins arribar a la pista principal que ve d'Alòs de Balaguer i que seguirem a la dreta fins arribar al cim. Sant Mamet (1391 m) és un excel·lent mirador del Montsec d'Ares, del Montsec de Rúbies ,de la Serra de Mont-roig, dels Pirineus d'Osca I d'Andorra i de l'extensa plana de Lleida. Allà trobem diferents elements, plafons informatius, el que sembla una caseta de vigilància forestal, un vèrtex geodèsic i a tocar la ermita que porta el nom del cim i annex a ella, un refugi. L'ermita, que havia estat abandonada durant molt de temps va ser restaurada pels veins d'Alòs de Balaguer l'any 2000 i el dia 11 de maig es celebra un aplec on participen diversos pobles de la zona. Sant Mamet és considerat el patró de les dides, ja que segons la tradició, tenia facultats per fer augmentar el cabal de la llet de les mares en periode de lactància. Deixem enrera Sant Mamet i comencem la baixada agafant el camí que surt just davant de la porta on s'accedeix a la zona del cim tenint al nostre davant el Montsec de Rúbies. Arribats a una primera bifurcació prenem la bifurcació de la dreta i després només cal continuar la baixada fins al Coll de les Comes. Atenció perque el pendent és encara més fort que el de pujada i a molts trams ple de pedra descomposta, pert tant, cal anar atents per evitar relliscades i torçaments. Durant la baixada la panoràmica és espectacular, perque veiem el Montsec de Rúbies al fons i a un primer terme la carena coneguda com a Lleners de Catellets on veiem els castells que visitarem a continuació. Un cop al coll, seguirem el camí a l'esquerra en direcció a la ben visible torre del Castell de Baix o de Rocaspana, també conegut com a Torre de Mataperunya. Un cop situats sota la torre i arribats a un camp, deixem el camí-pista pel que venim i girarem a la dreta obrint-nos pas per un rastre de corriol desdibuixat, però intuitiu, que pel que sembla és un camí utilitzat per les cabres. En algun punt haurem de passar entre l'abundant vegetació camp a través. Passarem un parell de feixes i aconseguirem arribar a la Torre o Castell de Rocaspana. Pel que sembla, hauria sigut una casa forta de la noblesa local del s.XIII amb totes les característiques dels castells de l'època amb la porta a un nivell elevat i nombroses espitlleres. Deixem enrera la torre fixant-nos que més o menys al punt on hem començat la pujada a la mateixa, es pot veure el corriol que haurem de prendre ara per continuar camí del següent castell, el d'Orenga, que es presenta a la nostra esquerra a sobre d'una imponent penya rocallosa aparentment inaccessible. El corriol, que és evident i no presenta gaire dificultat tot i que pel que sembla, és bastant més utilitzat pels animals que pels humans, ens acaba deixant a un camp on a la dreta, ja podem intuir les restes del castell. Pujem entre els boixos seguint altra cop, restes de corriol fins que arribem a un grup de pedres que formen part de les ruïnes del mateix. S'ha de dir, que almenys la pujada a aquests dos primers castells, no així el darrer que visitarem, poden presentar dificultats per a persones poc habituades a caminar per muntanya. El Castell d'Orenga, situat dalt del cim a un perímetre inaccessible i envoltat per impressionants espadants ofereix una visió envejable de la muntanya de Sant Mamet i de la costeruda baixada que hem fet per arribar al Coll de les Comes. La part millor conservada la part oriental d'una de les torres interiors tot i que es poden veure ve els murs que formaven part del perímetre del mateix. Baixem del castell baixant més o menys per on havíem pujat fins arribar al camp, on a la dreta veurem unes fites que ens indiquel el corriol que hem de seguir. El camí, bastant més fressat que el que ens ha portat del primer al segon castell, puja fins a la carena i passa a l'altra vessant a través d'un collet on, a la nostra dreta, podrem veure les restes d'altra torre defensiva. Seguint el camí, que es bifurca una mica més endavant, aganfant una o altra opció, més endarrera si agafem el de la dreta o més endavant si agafem el de l'esquerra com vam fer nosaltres, acabarem a la pista que sembla veni del Coll de les Comes. Seguim la còmoda pista durant una mica més de 1,6 kilòmetres, i a l'alçada de les ruïnes del Mas d'en Gener, la deixem agafant un corriol a l'esquerra que seguirem fins acabar sortint a una pista principal que seguirem a la dreta. Al darrer tram d'aquest corriol hem de fer atenció a les fites que anirem trobant per agafar el corriol que creua la part boscosa que ens deixa a la pista. Poc més endavant seguint la pista arribarem a una bifurcació, on a la dreta la pista sembla més evident i a l'esquerra una mica menys semblant que s'endinsa a un camp. És aquesta darrera opció la que agafem, ja que seguint la pista que travessa els camps a mode d'evident rastre de tractors, arribarem al punt on hem començat la ruta i on farem la pujada al darrer castell que visitarem, el Castell d'Ariet o Castell de Castelló de Meià. En aquest cas, el camí és molt més evident que la pujada als dos castells anterior, passant per les ruïnes de Cal Castellet abans i arribant a les restes del castell, situat sobre un turonet des d'on es controlava el pas que unia les Valls de Vilanova de Meià i la d'Ariet. Les vistes cap a la Vall de Meià amb els pobles de Vilanova i de Santa Maria de Meià i el Montsec de Rúbies, són espectaculars, per si anem a la part del darrera del castell seguint un corriol, encarats cap a la Muntanya de Sant Mamet, trobarem un replà amb boniques vistes de la muntanya i sobretot del costerut Camí dels Petrolats, pel qual hem fet la pujada a la muntanya.

IBP INDEX 102 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).