Sant Mamet des de Figuerola

Sant Mamet es una muntanya i una petita serra, al sud del Montsec de Rúbies. En el seu punt més alt, el cim de Sant Mamet (1391 m), hi trobem l’ermita del mateix nom i un refugi de muntanya (lliure). Mirador privilegiat (100 cims de la FEEC) hi podem veure els cims mes característics del Pirineu d’Osca, Lleida, Andorra fins arribar a la Serra del Cadí. Al SE, a la llunyania, treu el cap Montserrat: Les planes d’Urgell i Lleida: I ja mes properes la Vall d’Àger, la Coma de Meià i el Montsec de Rúbies, amb el Tossal de Mirapallars com a punt culminant. I mes a ponent el Montsec d’Ares i el Montsec d’Estall. En el peu d’aquest cim, pel seu costat N hi trobarem algunes torres de guaita i les restes d’alguna fortalesa de defensa, com el Castell d’Orenga o les torres de Rocaspana i de l’Espinal.

Ruta: Figuerola de Meià (755 m) – Tossal de Montservò (1138 m) – La Basseta (1060 m) – Camí de Sant Mamet (1105 m) – Camí Vell (1158 m) – Pou de Gel (1255 m) – Sant Mamet (1391 m) – Obaga de Sant Mamet (1350 m) – Barranc de Santa Margarida (981 m) – Coll de les Comes (1006 m) - Castell d’Orenga (1066 m) – Coll (1008 m) – Camí de la Coma de Gener (912 m) – Mataperunya (830 m) – Carretera a Perauba (773 m) – Perauba (753 m) – Figuerola de Meià (755 m)

Accés: Per la carretera C-13 entre Camarasa i Tremp, en el Km 56,5 surt una pista asfaltada que porta a Figuerola de Meià.

Caminada: Iniciem aquesta ruta a Figuerola de Meià, al peu de la Torre de la Inquisició, rumb E fins que a pocs metres girem a la dreta per prendre una pista rumb SE que seguim al llarg de 1,7 quilometres, on gira al E i remunta fins al Mirador de Montservó. Seguim per pista, fem alguna drecera, amb forta pendent i arribem al cim del Tossal de Montservó, on ens trobem amb la visió del Congost de Tarradets. Encara per pista, baixem a la basseta on el camí gira al SE i seguim per anar a trobar el Camí de Sant Mamet, trobant-nos abans amb les ruïnes d’un corral, davant del qual hi ha una vella alzina amb 4 grans troncs. Arribats al camí de Sant Mamet, gir per anar al N i seguir per pista. En arribar al primer revolt, ja cansats de pista, veiem que just per sobre hi ha un vell camí i ens hi posem. Va pujant fent algunes llaçades fins arribar a un coll, on la neu ens fa perdre la traça. Anem a cercar de nou la pista, però la curiositat i la tossuderia ens fan cercar un antic pou de gel i no parem fins a trobar-lo (podríem haver escurçat una mica el camí). Ara de nou, per un vell camí anem a retrobar de nou la pista, que seguim uns 200 metres per deixar-la de nou i enfilar-nos per un torrent i així fer drecera. Quan tornem a trobar la pista, ja som gairebé al cim on hi entrarem per la porta que hi ha al vesant N, ja que es troba protegit per una tanca. Hi trobem una capella i un refugi en molt bon estat. A més del vèrtex geodèsic de rigor i els panells informatius en els 4 punts cardinals que ens permeten reconèixer les muntanyes i valls que l’envolten i les de la llunyania. Així es com fins hi tot podem veure Montserrat. Això sense treure mèrit al proper Montsec i el Pirineu nevat. Baixem per la Obaga de Sant Mamet, a la cara N, per un camí que tot recte (fa 2 petites i curtes marrades a a dreta) ens baixa 370 m en poc mes de 1,5 quilometres (tenir-ho en compte si el feu de pujada). Ara ens trobem al Barranc de Santa Margarida, per on podríem segui baixant. (Opció de retallar i anar directament al Camí de la Coma de Gener). Però la curiositat ens fa remuntar el barranc, arribar al Coll de les Comes i enfilar-nos al Castell d’Orenga. Aquest tram es per corriol ben fressat fins arribar a un pas que hi ha al vessant E del Castell. Els pocs metres que queden fins arribar-hi, els fem mes per intuïció, que per camí. Baixem del Castell fins al pas, retrobem el camí i el seguim de baixada vers el NO fins arribar a un Coll. Girem al O i baixem fins al peu de la Torre de Rocaspana (que decidim no pujar-hi). Trobem el Camí de la Torre de Gener des d’on intentem seguir un corriol marcat amb senyals de pintura vermells (ataronjats) per anar a el corral de Mataperunya. Però aviat perdem la traça i acabem baixant al torrent de Santa Margarida, i vorejant el camp arribem al vell corral, on ara si, retrobem el camí i els senyals. Baixem pel marge dret del barranc, passem pel costat de dos bonics salts d’aigua i finalment trobem la carretera (pista) de Perauba. Ja per pista, ens aturem a el que queda del antic poble de Perauba, amb algunes cases adossades a les pedres. I així retornem a Figuerola, on aprofitem per fer un petit tomb per aquest nucli on encara hi viuen poc mes de mitja dotzena de persones.

Cartografia: Mapa: Montsec de Rúbies. Escala 1:20.000. Editorial Piolet