Sant Marc d'Estiula, S. Quintí de Puigrodon

Aparquem ael vehicle just passat el Mas Serradell, casa de turisme rural situada entre Campdevànol i Gombrèn. El deixem just després d'uns coberts passada la casa, per no fer nosa.
Prenem la pista i la seguim uns 500 mts fins a una cruïlla. Allà girem a l'esquerra (tornarem per la pista que hem deixat a la nostra dreta). Anem força estona per aquesta pista, que va pujant suaument i arribem a les envistes del Mas El Bac, molt ben ubicat en uns prats de pastura, davant de vistes espectaculars vers el Taga, St Amand, Turó de Corones.
Ara no ens hi acostem. Ho farem en baixant.
Arribem al coll proper i girem a mà esquerra per l'extrem d'un prat i agafem un camí ample al límit del bosc que puja amunt. Ès un camí ben fresat però té molts rocs. En una estona arribem a uns prats on veiem un abeurador. Seguim marques grogues. Un tros amunt, arribem a una pista i a un altre mas també molt ben situat: Mas Sant Marc.
Per darrere el mas, surt un caminet, també amb marques grogues, creua una pista i continua bosc amunt per entre els pins, força empinat. En uns 20 minuts som a dalt del turó, coronat per les ruïnes d'una petita construcció: l'ermita de Sant Marc d'Estiula. Allà mateix no hi ha vista. Però sí en una balconada amagada que hi ha un tros més avall, en direcció contrària a la que hem arribat. Es veuen els rasos de Tubau, Pedraforca, la Covil i Costa Pubilla. Tornem a l'ermita i comencem a baixar fent una volta pel cim per si trobem un altre balcó amb vistes per l'altre costat. No és així. Anem a buscar el camí per on hem pujat. Ull! Les marques grogues s'esborren tot d'una, però el camí de baixada es troba bé.
Arribem de nou a Mas St Marc, baixem cap al coll de S. Quinti de Puigrodon. Ens acostem a l'edifici en ruïnes, que acollia abans una església i una casa adjacent, l'església està tota envoltada d'heura, de manera que quasi no se'n veu la forma. Per darrera es pot accedir a l'interior, encara cobert, de l'església, ara refugi de bestiar. Sap greu constatar tant d'abandó. I més, veient l'encís del paisatge que l'envolta.
El mas can Bac és molt proper i en bon estat. Ens hi acostem per veure un bonic roure.
Reculem i baixem feixes avall cercvant marques grogues, observades per un petit escamot d'ovelles tafaneres. Per camí i pista arribem a mas Vilamitjana, en un revolt de la pista. Anem baixant i fem marrades per camins que la travessen. Abans d'arribar a baix, un gran prat amb el Taga, St Amand i Turons de Corones i de Vidabona com a teló de fons ens serveix de menjador. Una delícia!
Pista avall fins arribar a la cruïlla del matí i en 500 mts ja som al cotxe.
Bonica matinal amb vistes superbes.