Sant Martí de Llémena - Cova i cingle de Rocafresa - Bosquerós - Sant Nazari

La ruta circular que es presenta aquí discorre pel vessant oposat d'una altra que es va presentar fa poc i que discorre pel grau de l'Esqueió i la muntanya de Sant Roc . En aquesta ocasió, es puja al cingle de Rocafresa, menys concorregut i també de gran bellesa.

El punt de sortida és el nucli de Sant Martí de Llémena on hi ha espai per aparcar. Se surt del poble per un passallís que hi ha sobre la riera i es gira a la dreta per fer una volta que porta, passant per un parell de masies, a la part de darrera de can Nerós. Aquesta és millor opció, tot i que una mica més llarga, que no pas entrar a dins d'aquesta gran masia, que si bé és un allotjament turístic, millor no entrar-hi.

Després de fer aquesta petita volta, es pren un camí a l'esquerra i es comença l'ascensió cap al cingle. La pujada es constant, més dura al principi i al final i amb una part central de més bon fer. El camí passa a ser sender a mitja alçada i l'avantatge és que durant tota la pujada, està indicat amb marques vermelles i alguna vegada, groc fluorescent.

Ja gairebé al final, s'arriba a un trencall, cal anar a la dreta fins a la cova de Rocafresa, que és ben propera. Per continuar, no cal tornar enrere, a la dreta de la cova es pot continuar per enllaçar de nou amb el sender que puja. De seguida es troba una petita grimpada que no té cap dificultat, excepte si aneu amb gossos, que llavors els haureu de pujar, però tampoc suposa cap problema. Des de dalt de la grimpada es té una bonica vista de la vall del Llémena, els cingles de Sant Roc i el Far...

Dalt de la cinglera és un altiplà ple de vegetació amb múltiples camins i corriols, a vegades els camins s'obren una mica en esplanades que tenen roques numolítiques. Cal estar atent i seguir bé el track ja que pot ser molt perdedor. Aquí, ja no hi ha marques, només alguna fita als trencalls. A l'extrem est del cingle hi ha dos miradors que valen molt la pena.

Després d'anar fins als miradors, cal tornar una mica enrere i seguir per un corriol a la dreta. Tot i que és un camí més ample que els anteriors, la vegetació a costat i costat fa que no es tinguin referències. Per tant, de nou l'ús del GPS esdevé indispensable. S'arriba a un collet, el del Serrat del Bruguetar, on hi ha uns rètols que indiquen la baixada cap a Bosquerós. Cal prendre-la a la dreta.

Comença aquí un tram molt ràpid i molt dret que baixa directe, després suavitza una mica, es posa en paral·lel a una riera, que caldrà travessar, sense cap dificultat, dues vegades i una tercera abans d'arribar a Bosquerós, on s'hi arriba després de fer un petit pujantó. Es tracta d'un petit grup de masies que si bé mantenen l'activitat agrària, semblen abandonades.

Se surt del poblet per una pista que de seguida va desfent alçada. És molt ràpida i abans d'arribar a una masia, cal girar a la dreta. A partir d'aquest punt l'ús del GPS torna a ser indispensable, més i tot que a dalt del cingle, perquè comença una mena de peregrinació entre corriols, camps, camins, rieres i baixos de línies elèctriques que és impossible d'explicar, simplement cal seguir el que s'indica. El que sí que es pot dir és que el camí es de molt bon fer en gairebé tots els trams, no hi ha cap dificultat més enllà de l'orientació, excepte un moment abans d'arribar a Sant Nazari que cal travessar una riera i hi ha una mica més de vegetació, però sense arribar a bloquejar el corriol.

S'arriba, després d'aquest periple, a l'ermita de Sant Nazari, una bonica mostra de l'arquitectura rural i tradicional. La porta és oberta i es pot entrar a l'interior i veure el bonic cor, les rajoles i altres detalls que la fan molt interessant.

Després de la visita es continua per un camí que ressegueix un camp i ben aviat s'arriba al mas de Can Jepanda. Cal passar pel costat, per un camí una mica complicat, i s'arriba amb bona baixada després fins al camí ral. Aquí es gira a la dreta i tornar fins a Sant Martí és un agradable passeig al fons de la vall, flanquejada per les dues cingleres, i sense cap dificultat ni tècnica ni d'orientació. Cal fixar-se, ara, en la majestuositat de can Nerós, per on no s'ha passat a l'inici.

Qualifico la ruta com a moderada per la pujada al cingle de Rocafresa i potser per la llargada, tot i que és de molt bon fer i no presenta cap dificultat. On sí que cal estar molt atent és a l'orientació, recomano molt no fer la ruta si no es té un GPS o un mòbil per llegir el track.