Sant-Martí-de-Llémena-Sant-Roc-Santa-Lena-Sant Andreu de la Barroca-Salt-i-Gorg-de-les-Bruixes-sant-marti

Quan entrem des de Girona a la Vall de Llémena, els Cingles de la muntanya de La Barroca s'alcen majestuosos i impressionants cada cop que hom s'endinsa en aquesta Vall. I és que són característics i emblemàtics del paisatge salvatge que formen part d'aquest marc natural.
La ruta d’avui ens farà pujar els cingles de Sant Roc per el grau d’Escaió i caminar per l’altiplà de la Barroca, visitant les seves ermites. Per finalitzar baixant el feréstec grau de Can Terme per endinsar-nos en el salvatge i enclotat salt i gorg de les Bruixes.
L’inici de la ruta és a Sant Martí de Llémena a l’aparcament que hi ha al costat de la carretera, al davant de l’església i del nucli urbà de Sant Martí. Abans de començar a caminar, ens acostem fins l’església de Sant Martí per fer una primera foto de grup i visitar l’indret.
Agafem un estret carrer que passa pel darrera de l’Ajuntament, i pel davant de la casa de colònies, i ens enfilem per un corriol fins a una estreta pista que agafarem a ma esquerra tot seguint-la fins el mas de Ca n’Aulina. Al mas girem a la dreta per començar la ascensió del cingles de Sant Roc per el grau de l’Escaió. (Tot el camí està senyalitzat amb marques de pintura grogues e innumerables fites). Un cop a dalt seguim a la nostra esquerra direcció a Sant Roc, per un camí empedrat (sembla talment una calçada romana). Després d’una bona estona caminant amb lleugera ascensió ens topem amb l’inici del grau del Pujant de la Sitja i uns quants metres més enllà un caminoi a la dreta ens porta a les restes d’un cementiri megalític, que visitem. Tornats al camí seguim fins a Sant Roc, però abans ens aturem a admirar les impressionants vistes des de una esplèndida talaia que ens convida a abocar-nos. En un tres i no res arribem a l’ermita de Sant Roc (590 m.) situada a tocar de l’espadat de la cinglera, mirador perfecte. Des d'aquest indret hi ha una magnífica vista de la vall de Llémena. Es pot apreciar el volcà de la Banya del Boc, Rocacorba, la Roca Plana de Golany, el pla de Sant Martí, els cingles de Rocafesa, el clot de Bosquerós, el pla de Sant Joan, Sant Grau, Girona, i en dies clars, les illes Medes i al fons el golf de Roses!! Un magnífic mirador que ven segur ens ha deixat bocabadats.
La ermita de Sant Roc, fou construïda l’any 1447. És una ermita molt senzilla, tranquil·la, sense cap pretensió arquitectònica, de petites dimensions i d'una sola nau de volta apuntada sense campanar. La imatge de Sant Roc resta a l'altar amb els peus plens d'estampes, pregàries, espelmes i flors seques. És un sant molt venerat a arreu de Catalunya, i molt emblemàtic a la Vall. Pertany a Sant Aniol de Finestres.
Seguirem camí per l’altre costat de la cinglera. Anem baixant fins a trobar una plataforma que sobresurt del cingle, es el mirador de Sant Roc, val la pena parar- s’hi una estona per contemplar el panorama que ens ofereix i fer un munt de fotos amb els companys.
Continuem camí i ens topem amb una cruïlla...esquerra i amb indicador: Ruta ermites-Amer amb marques de pintura blanca i punts vermells. Nosaltres seguim per la dreta amb marques de pintura grogues fins abandonar el corriol per un camí ampli amb una bassa (estava seca) i un pal informatiu del camí a seguir fins Santa Lena.
Per arribar a l’ermita hem de superar el Puig de Lena (curt però molt costerut) situat a 565 m. Sobre el Puig hi ha l’ermita romànica de Mare de Déu de Lena.
L'ermita de Nostra Senyora de Lena, Santa Lena o Mare de Déu de Puig d'Elena, és un edifici romànic del s. XIII. Consta d'una sola nau, senzilla, un absis semicircular, (malmès pels terratrèmols del segle XV), un campanar d'espadanya i un porxo. De l'edifici romànic original en resten bona part de l'absis i alguns vestigis de les parets. El teulat és de teula àrab a dues vessants. De la façana romànica hi destaquen la porta, dovellada de mig punt, (amb seients interiors a banda i banda) que es clou amb campanar d’espadanya de doble obertura. Veritablement és una construcció discreta i actualment és la que es troba més ben cuidada.
Parada per esmorzar, salutacions a un nombrós grup d’excursionistes que acaben d’arribar, fotografies a dojo i tornem al camí, que al principi es el de la ruta clàssica de les ermites d’Amer, però que aviat el deixem per agafar un vell camí a la dreta (s’ha d’estar atent), i que es fa passar per les ruïnes de Can Sotera i l’Oriol abans de arribar al pla on està situada la l'Església de Sant Andreu de la Barroca.
L'església de Sant Andreu és l'església principal quan s'arriba al primer pla d'aquesta muntanya. Formava part de la baronia de Santa Pau, però actualment pertany a Sant Aniol de Finestres. De l'edifici original no se’n poden apreciar restes, i per tant, datar, perquè al segle XVII va ser substituït totalment per un edifici nou, d'una sola nau, el què veiem ara. A mida que hi arribes, sembla que ens dóna l'esquena. La porta principal és a ponent, però es féu per ser protegida per un atri, amb llinda i uns brancals amb unes inscripcions. I en aquesta zona també s'hi pot apreciar un petit cementiri, protegit per les parets i tanca que encerclen el conjunt. Damunt la façana s'hi aixeca el campanar, una torre de planta quadrada amb dues obertures
Visitat l’indret, continuem camí acostar-nos altre cop a la cinglera per el pla de Can Terme on es troba el mas del mateix nom. Resseguim el cingle, fins arribar a un mirador espectacular per la forma...un tros de roca que sobresurt damunt la vertiginosa paret de la cinglera, amb unes vistes impressionats. No ens podem d’estar de fer-nos fotos com si de Indiana Jones ens tractéssim.
Uns quants metres més enllà i unes fites al terra ens indiquen el començament del grau de Can Terme que agafem per salvar la cinglera. El grau fineix en un vell camí que nosaltres agafem per la nostra dreta i que acaba al torrent de la Barroca. Per visitar el salt i Gorg de les Bruixes, cal resseguir el riu sobre els rocs del mig de l’aigua per arribar (no hi ha camí), es un tram curt. L’indret es salvatge i molt feréstec, es mereix el nom que li van posar, (degut a la sequera tant important que estem patint, no vàrem veure el salt amb aigua... si teniu sort de visita’l després d’un episodi de pluges, pot ser espectacular).
Per continuar el camí hem de resseguir dins el riu una estona fins que arribem a un vell camí que seguim...ull, sempre amb pujada!!. Desprès de una bona estona d’incertesa, el camí comença a baixar amb alegria fins a Sant Martí.
Només ens queda agafar el cotxes i arribar-nos a Granollers de Rocacorba per anar a fer un bon dinar a Can Perot i donar per acabada aquesta interesant sortida...fins la propera
Salud i bones caminades!!

Sant Martí de Llèmena, ermites de la Barroca from Salvador Hidalgo Gámez on Vimeo.