Sant Martí de Querós (des de Mondois)

31 Octubre 2015

Era un fet anunciat, i és que només era qüestió de temps...
L'esglèsia de Sant Martí de Querós va salvar-se de quedar anegada per l'aigua quan va construir-se l'embassament de Susqueda. Però el que no ha aconseguit l'aigua, ho acabarà aconseguint el pas del temps, i la falta de sensibilització per part de les administracions corresponents. Des de la setmana passada la coberta del campanar ha caigut, cosa que accelerarà el seu deteriorament... Precisament aquest bonic edifici romànic, auster i primitiu ha quedat apartat i abandonat degut a la construcció de l'embassament. Ja seria hora que les grans empreses elèctriques i d'abastament d'aigua comencessin a obrir els ulls i destinessin part dels seus beneficis milionaris a restaurar i preservar el patrimoni, l'1% cultural també s'hauria d'aplicar a cada hectòmetre cúbic d'aigua que es transvasa especialment a les grans ciutats...

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L' història de Querós:

Querós era un petit nucli rural amb cases disperses que va quedat sota les aigües de l’embassament de Susqueda des de 1968. De l'antic ”poble” de Querós només en resten dempeus l'església de Sant Martí, que va salvar-se pels pèls, i alguns casals enfilats a les muntanyes veïnes, actualment abandonats.

La parròquia de Sant Martí de Querós és una església romànica d'alt valor arquitectònic que va ésser objecte de diferents campanyes arqueològiques entre els anys 2003 i 2007 endegades pel Consell Comarcal de la Selva i l'ajuntament de Sant Hilari, municipi al qual pertany. En aquest cas, més hagués valgut començar la casa per la teulada, no pas gastar-se els diners en “gratar” el terra. Com a mínim s’hauria pogut mantenir uns anys, cosa que amb els degoters, humitats i l’actual esfondrament de la coberta del campanar, aquest nivell de degradació constant, s’accelerarà en poc temps, arribant a l’estat de ruïna total, si les administracions no hi posen remei. El Servei de Monuments de la Diputació de Girona va arribar a redactar un projecte de restauració de l'església, però sense que mai s’hagi portat a terme...

L'església apareix documentada per primera vegada en l'any 1104, tot i que es creu que va ser construïda a finals del segle XI. Abandonada des del 1966, conserva tota l'edificació romànica, amb absis ornat de frisos i arcuacions llombardes. Hi havia un retaule pintat per Joan Gascó a l’any 1508.

A la segona meitat del segle XVII fou el rector de la parròquia Antoni de Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar en el “Llibre de Notes” les aventures del seu pare per la comarca.

L'edifici està format per una nau rectangular, acabada en un absis semicircular. Aquesta està coberta amb una volta de canó reforçada amb tres arcs torals. Exteriorment està decorat segons els cànons llombards amb arcs cecs i lesenes. En el mur sud, en el sector més occidental, s'obre la porta original d'accés al temple. Està formada per un senzill arc de mig punt. El campanar es de torre i fins fa una setmana era cobert a dues aigües.

Davant per davant de l'església s'hi troba el turó del Mal Sopar, que emergeix com un illot enmig del pantà. Escenari d'una de les llegendes més conegudes del bandoler Serrallonga, ja que es diu que des d'aquest penyal en Joan Sala, amb la seva amistançada a coll va saltar a l'altre costat del Ter per fugir dels soldats que l'assetjaven.

La demarcació parroquial de Querós, pertany al terme de Sant Hilari. El 1553 només hi havia 7 famílies, i arribà a un màxim de 37 famílies el 1860. El fort despoblament, accentuat en 1940-50, esdevingué absolut el 1964, quan, en la imminència de la inundació de la vall pel pantà de Susqueda, les darreres famílies abandonaren el poble.

La majoria dels masos s'estenien per la vall del Ter, i també per la serra de Serrallonga, que va del Ter al coll de Querós. Els masos històrics són l'Abadia, el Gombau, Sangles, el Lluc, Coromines, el Bosquet i Serrallonga, el del famós bandoler.

El pantà de Susqueda negà el pont romànic bastit en 1532-34. Un element arquitectònic destacat que comunicava Querós amb la riba dreta del Ter, que es pot creuar en anys de molta sequera, i també les millors terres del molí, la fàbrica de pipes i moltes cases antigues, com el Gombau, la Fàbrega, Salibert, la Caseta i Sangles, que ha provocat l'abandonament de la resta.

Fa tres segles, la Vall de Querós era coneguda com la capital de les Guilleries.