Sant Martí de Surroca (Ogassa), Pedra dels Tres Bisbats, 1899m, Serrat de les Pasteres, 1894m, Roquesblanques i l'Enginyer

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Ripollès podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "ripollèsjsp" i us apareixeran totes.

Bonica excursió per els amants d'anar a racons oblidats i/o desconeguts.
Aquest "racó" està situat a llevant del concorregut i conegut Taga i més a prop del puig d'Estela. Si ens desviem a llevant d'aquests dos cims ens trobarem amb la continuació de la serra Cavallera, on hi ha la Pedra dels Tres Bisbats, i si seguim carenejant també passarem pel vèrtex geodèsic del cim del Serrat de les Pasteres, i molt més lluny ens situarem a l'indret de Roquesblanques i finalitzarem en el turó de l'Enginyer.
La caminada pel llom de la carena entre la Pedra dels Tres Bisbats i Roquesblanques, serà una agradable i llarga passejada de 4 kms amb unes vistes impressionants a banda i banda.
És impossible esmentar totes les carenes i cims que viem, però podem citar-ne alguns com el Canigó, Costabona, Roc Colom, Bastiments, Puigmal, Cadí, Tossa d'Alp, Pedraforca, serra d'Ensija, Serra del Montgrony, Taga, Estela, massís de Montserrat, Montseny, Puigsacalm, Far, Comanegra, Bassegoda, etc....
També veiem els pobles de Pardines, Abella, Llanars; i destaquen l'ermita de Sant Antoni de Freixenet i la gran estesa arrenglerada i inconfusible del càmping de la Vall de Camprodon, ....
És una excursió molt fàcil, és un clar exemple de caminar per "muntanya de vaques"; des de bon començament fins el final tot son extenses zones de pastura.

Per a situar-nos a l'inici de la caminada, hem d'anar a Sant Joan de les Abadesses i allí seguir la carretera que mena fins a Ogassa; una vegada a aquest petit poble hem de seguir la carretera asfaltada que segueix pujant; més amunt arribem a una bifurcació; a l'esquerra segueix la carretera fins a Sant Martí d'Ogassa (inici de la pujada al Taga); i a la dreta segueix la carretera que porta a Sant Martí de Surroca.
Passada aquesta bonica ermita romànica, del segle XI, la carretera es divideix; seguint recta sortiríem a la Colònia Estabanell (entre Sant Pau de Segúries i Camprodon), però nosaltres hem de seguir la que arrenca per l'esquerra, és una estreta pista asfaltada que va pujant i que ens deixa al costat del mas abandonat del Mas de la Roda del Bac.
Aquí s'acaba l'asfalt, però amb un vehicle alt o 4x4 es pot arribar fins el mateix refugi forestal de Montserrat.
Seguim uns metres per la pista sense asfaltar i al costat mateix de la font del Bac es por aparcar perfectament; si encara seguim uns 100 metres trobarem, a l'esquerra, un indret encara més ampli per a deixar-hi el vehicle.
Si deixem el vehicle aquí o seguim fins el refugi Montserrat ho haurem de tenir molt en comte a la tornada; ja que l'itinerari descrit va baixant fins a sortir a pocs metres de la font del Bac, mentre que si hem d'acabar al refugi, haurem de mantenir la cota de 1600 m, aproximadament, per tal de no baixar massa.
Situats doncs a la font del Bac l'itinerari comença seguint la pista; una mica més amunt arribem al mas de Cal Frare, abans abandonat i ara en procés de reconstrucció.
Seguim la pista i al revolt següent arribem a la cruïlla d'anada i tornada.
Uns metres més de pista i a la dreta de la pista, en el revolt següent hi ha amagada entre la vegetació la Creu del Pastor Mort de Fred.
A continuació la pista segueix pujant i d'aquesta manera arribem a les prades on hi ha, uns metres per sota la pista, el refugi forestal Montserrat.
El refugi Montserrat és un refugi lliure, i el fet d'estar al costat d'una pista, ja ens dona una idea de com deu estar!
Seguim la pista uns metres més i uns metres més amunt arribem a una cruïlla amb un cartell indicador.
A l'esquerra la pista segueix fins el coll de Pal, a la dreta arrenca un camí fins a Sant Pau de Segúries (per on hauríem de tornar si deixem el vehicle al refugi).
També aquí tenim dues opcions; una és anar fins el coll de Pal i pujar a la Pedra dels Tres Bisbats més "suaument"; l'altre, que és, lògicament, la que seguirem, consisteix en fer drecera pujant pel dret, traçant una línia gairebé recta entre on ens trobem i el cim.
És una pujada per prades, sense camí, amb un pendent una mica fort, però sense cap mena de complicació.
Així arribem a l'amplia prada que forma el cim de la Pedra dels Tres Bisbats, de 1899 metres d'alçada; tres bisbats no ho sé, però tres "termes" segur que si, ja que els filats per el bestiar aquí queden dividits en tres sectors, per un costat tenim el terme de Pardines, per l'altre el de l'Abella i finalment el de per on hem pujat, el d'Ogassa.
Gaudim de l'extensa vista de 360 graus que ens ofereix aquesta talaia; panoràmica que ens acompanyarà a partir d'ara, ja que iniciarem una llarga marxa de quatre quilòmetres pel llom de la carena.
Una agradable passejada, amb constants petites pujades i baixades; en una d'aquestes pujades ens trobem el vèrtex geodèsic del Serrat de les Pasteres, de 1894 metres. Aquí la carena és, momentàniament, una mica més estreta.
Mirem per on mirem, estem voltats de pastures. Seguim caminant i la carena ara té tendència a perdre altura, i així arribem al coll Salarça, de 1777 metres.
Ara ja comencem a intuir que deu ser el Roquesblanques i l'Enginyer (nom certament curiós, si no fos que aquesta zona d'Ogassa era una explotació minera de carbó); he dit "intuir" perquè realment es veu encara força lluny.
Però la caminada per aquesta llarga carena i les vistes es mereixen seguir endavant.
Primer caminem força estona sense perdre alçada per la ratlla dels 1750 metres i després comencem a davallar suaument fins arribar a l'indret on el mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) assenyala com a Roquesblanques, un indret de 1666 metres d'alçada sense cap mena de rellevància, mentre que uns metres més endavant hi ha un petit i arrodonit turó de 1634 metres que si que queda una mica més destacat.
Tant sigui un com l'altre, seguim gaudint de l'extensa vista que ens ha acompanyat durant tot el trajecte.
Si seguíssim caminant per la carena sortiríem directament al pont de Camprodon, però aquí emprendrem el retorn; però abans ena aproparem a un petit bony més baix que queda davant nostre, però ja una mica apartat de la carena principal.
És el bony que el mateix mapa esmenta com "l'Enginyer", de 1604 metres d'alçada. En el punt exacte no hi ha rés, però una mica apartat hi ha una gran i monumental fita. Seguim tenint una gran vista, però aquí ja hem perdut la del vessant nord.
A partir d'aquí començarem una llarga flanquejada paral·lela a la carena que hem seguit, bàsicament sense camí, però travessant les extenses prades.
Passem per un abeurador, seguim flanquejant, molt més endavant arribem a una font amb un altre abeurador.
Aquesta flanquejada a mitja alçada ens obliga a anar seguint totes les ondulacions que va fent la muntanya.
A partir a'aquesta font les ondulacions s'incrementen, ja veiem la pista per on hem pujat; arribem a una nova font i abeurador, i seguim flanquejant fins que sortim a l'esmentada pista.
La seguirem i molt aviat arribarem al punt d'inici de la font del Bac.

HORARIS:
de la font del Bac al refugi Montserrat: 25mn
del refugi Montserrat a la Pedra dels Tres Bisbats: 35mn
de la Pedra dels Tres Bisbats al puig del Serrat de les Pasteres: 20mn
del Serrat de les Pasteres al coll Salarça: 20mn
del coll Salarça a Roquesblanques: 30mn
de Roquesblanques a l'Enginyer: 05mn
de l'Enginyer a la font del Bac: 1h 15mn
TOTAL: 3h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/01/sant-marti-de-surroca-ogassa-pedra-dels.html

O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"