Sant Martí de Tous-Congost de Tous-Saltan de la Fou i Cova del Diable

Inici

Les voltes

Castell de Tous

Castell de Tous

Esglesia de Tous

Esquerra

Santuari de Sentfores

El santuari marià de Sentfores apareix documentat a finals del primer terç del segle XIV, malgrat que el topònim del lloc se cita l'any 1096. L'edifici original romànic possiblement fou construït entorn del segle XII, en la mateixa època en què situaríem l'actualment desapareguda talla romànica policromada. La primera menció de l'església es documenta l'any 1294 amb el nom de "Salifores" La talla, descrita com una verge sedent amb l'infant assegut al genoll dret que estaria tallada per veure's frontalment, pel que sembla estava en molt mal estat (havia perdut el braç esquerre). Als anys 50 del segle XX fou traslladada per ser restaurada la talla s'extravià. De l'antic edifici romanic, encara avui n'és desconeguda la ubicació exacta popularment es creu que hauria estat en algun punt entorn de l'actual santuari. L'edifici que hi ha avui fou aixecat a mitjan segle XVII (1656) per Joan Nasich, el qual planificà una planta de creu llatina amb dues capelles laterals. Sobre el creuer hi ha una cúpula, la qual conserva reminiscències dels frescs que la decoraven. MARE DE DÉU DE SENTFORES Segons les antigues tradicions, la imatge de la Mare de Déu es creu que és una talla trobada, com tantes altres, en temps de la reconquesta al cim de la muntanyeta que hi ha al davant mateix del santuari, a ponent. Fou descoberta per un pastor de can Bossanya (actual can Riba) tot guardant el ramat per aquella indrets. Actualment, el santuari exposa una talla neorománica ubicada en un cambril del creuer de l'església, el qual està datat de l'any 1777 i que fou sotmès a una important restauració l'any 1993. Al costat meridional de l'església trobem l'antiga residència dels ermitans. Actualment, Dilluns de Pasqua se celebra el principal aplec MARE DE DÉU DE SENTFORES Segons les antigues tradicions, la imatge de la Mare de Déu es creu que és una talla trobada, com tantes altres, en temps de la reconquesta al cim de la muntanyeta que hi ha al davant mateix del santuari, a ponent. Fou descoberta per un pastor de can Bossanya (actual can Riba) tot guardant el ramat per aquella indrets. Actualment, el santuari exposa una talla neorománica ubicada en un cambril del creuer de l'església, el qual està datat de l'any 1777 i que fou sotmès a una important restauració l'any 1993. Al costat meridional de l'església trobem l'antiga residència dels ermitans. Actualment, Dilluns de Pasqua se celebra el principal aplec La legenda conta que el pastor va col·locar la imatge dins el sarró per ensenyar-la al vespre als seus patrons, però que quan va voler ensenyar los-la ja no hi era. Aquest fet es repeti tres vegades, fins que la gent del terme del castell de Tous decidi que aquest era el lloc on calia edificar un petit santuan per allotjar la imatge

Pista després dreta

Cami

Barraca

Balsa i masía

Corriol

Esquerra

Font de la Fou

No se encuentra el grifo

Corriol

Bauna o Cova del diable

Desvío

Saltan de la Fou

Saltan de la Fou

Corriol

Mirador El saltan de la Fou

El saltant de la Fou Un indret excepcional Es un dels paratges més espectaculars del municipi possiblement el mes fotografiat La Fou és un saltant d'aigua d'un gran interès des del punt de vista geomorfologic hidrologio paleontologic Destaca pels materials calcaris que han estat modelars per processos carstics. La riera de la Roqueta es la que la proveeix d'aigua. En temporades més humides sobretot en periodes de pluja, és d'una extrema bellesa veure caure l'aigua des de l'alçada, el soroll que produeix en contactar amb alqua antollada La sensació de magia que produeix el lloc, juntament amb l'aigua calent, ha generat al llarg dels segles nombroses llegendes histories relacionades amb Bindret Entorn de la Fou, hi podrem trobar nombroses baimes coves, entre eyes, la cova del Diable, la més coneguda La llegenda de la Cérvola Blanca Diu fa llegenda que en el temps en que succeiren els fets, els senyors del castell de Tous eren nit respectats i considerats però els mancava. descendencia que perdurés el llinatge. En aquells. dies els boscos del castell eren spessos plens de caça En una d'aquestes caceres al bosc de la Devesa, aparegué als caçadors una cérvola blanca que es feu fonedissa Des d'aquell dia, us deixà veurettes o quatre vegades mes, però sempre: unb els mateixos restata Enil'ultim intent per a atrapar-la, aconseguiren acorralar-la a prop de la cinglera. Però per més que buscarenino la van trobar, i en lloc seu, es toparen amb una nena de bolquers, blanca com la llet rossa com un fil d'or Davant d'una troballa tan extraordinaria, el senyor se l'enduque amb ell l'adopta tot drent: "Si Déu no m'ha donat fills, el desti, sigui quin sigui, ensn'ha aconseguit un Passaren els anys i la noia es converti en una bella donzella, esquiva d'admiradors, que els reptava dient que només seria l'afortunat aquell que portés viva o morta la cérvola blanca. Provaren sort nois vinguts de tot arreu, però, un per un, es donaren per vençuts. Nomes un persisti més enllà de tota mesura anfallit d'amor. Un dia que descansava extenuat assegut al peu d'una balma dins la Fou es trobà amb un pastor que ll pregunta perquè ests va tan abatut. El jove li explicà la seva determinació per caçar la cérvola, el que seria capaç de fer per aconseguir-ho. El vell li respongué que només a canvi de la seva anima ajudaria. L el jove accepta

Dreta pel Pla de la Sala

Desvío Bosc

Corriol

Colmenas

Creía Torrent

Cami

Final