Sant Martí de Tous - Cova del Diable, Engorjat de La Fou, Alzina cremada de Can Gol

Circular pels voltants de Sant Martí de Tous (Anoia) amb dos punts d'interès ben específics:
- L'engorjat de La Fou
- L'Alzina monumental de Can Gol (malauradament cremada a l’incendi del juliol-2021)

És una ruta fàcil en què per arribar a La Fou transcorre arran de riera per senderols boscans i gens transitats, posteriorment es dirigeix per camins d'abast fins a Can Gol i la seva majestuosa Alzina (ara cremada), en tornada passa per traçats més generals per, al final, entrar al poble en la part baixa i fer-ne un lleu recorregut per la seva part més noble.

Cal dir que el matí ha estat rúfol i amb boira a voltes, cosa que ha deslluït el paisatge com així ho demostren les fotos que acompanyo. Alhora, en passar per la part congost de la riera abans de la Fou, el gps a fet de les seves i el traç gravat al track presenta algun moviment suplementari irreal al camí real... caldrà tenir-ho en compte.

Recorregut:

Deixem els cotxes a l'aparcament en bateria sota la Plaça de Fàtima, a l'entrada del poble. Sortim pel carrer St. Sebastià per agafar l'asfaltatge del Camí de Sentfores; al cap de poc creuem el Pont de Can Riba i pugem costa amunt fins poc després del mas de Sentfores de Baix; allí, després de deixar una petita talla de fusta dedicada a la 'Verge i mare', abandonem la pista per la qual en poc arribaríem al trencall del Santuari de Sentfores (que no hi anem) i trenquem a la dreta pel trajecte a Can Vidal.

Passada la casa el camí davalla a la Riera de la Fou que es travessa sense dificultat. Ben aviat girem a esquerra per entrar en el sender ombrívol i poc fressat que ja no abandonarem fins passat l'engorjat. A mig camí, sortim del corriol per cercar la Font de la Fou –doll amb una imatge de cap de cérvola del que en teníem referències-, no l'hem trobat, sembla plausible que un esllavissament se l'hagi engolit, al seu lloc descobrim una singularitat en veure brollar l'aigua subterrània del mig del rierol, desconeixem si sempre és així o sols en èpoques de sequera com ara.

No gaire més amunt, a peu esquerre del corriol es troba la Cova del Diable, una peculiar balma que amaga una petita i estreta escletxa per on un s'hi pot esmunyir... però t'ho rumies quan se't ve al cap el personatge que li dóna nom !!.

Ja som al senderó que ens mena a la 'plaça' de la Fou, lloc per admirar el bon doll d'aigua i el magnífic bassal de la seva caiguda, no obstant.... la realitat es que avui era eixut del tot. Cal dir que fem aquesta excursió passat un període de prolongada sequera i ja comptàvem que el raig seria escàs... però, tan sec... bfff

Sortim per on hem entrat i pugem pel corriol i drecera fins a agafar la pista ampla que ens porta al Mirador de la part alta del saltant. Un espai condicionat i amb planells, on es pot veure l'enclot del doll d'aquesta part de la Riera de la Fou; aprofitem per esmorzar-hi.

Agafem breu drecera per aconseguir passera fàcil del rierol i no mullar-nos els peus, i arribem al camí principal que condueix a aquest magnífic espai.
Ara seguim a esquerra com indica el rètol 'Font i Alzina ...' que ens menarà primer per una petita zona urbanitzada i després per camins d'abast fins a les ruïnes de la casa de Can Gol i a l'arbre majestuós objecte de la ruta (avui ja cremat per l’incendi del juliol-2021)

L'Alzina de Can Gol era catalogada com a 'arbre monumental de Catalunya' des de l'any 2000. Se li calcula una edat al voltant dels 500 anys i té unes dimensions de 12 m d'alçada total, volt de canó de 4,5 m i capçada mitjana de 18 m. El seu estat no és excel.lent, ja que presenta part de les brancades mortes i ha calgut apuntalar-lo en alguns punts. No obstant això, l'observació de la seva soca impressiona i admira de debò.

Abandonem el lloc per enfilar-nos direcció Can Cosme. Abans d'arribar-hi trobem a peu de camí una 'font moderna' de mànega i aixeta, a la que anomenem Font de Can Cosme (??); depassem la magnífica casa i arribem al Coll de l'Aubareda. Podríem anar seguint la pista principal que, per davant del gran mas que dóna nom al coll, ens baixaria ja directament al poble, però preferim uns camins secundaris i menys transitats, així que girem a esquerra.
A la fi fem cap al camí-carretera asfaltat, cal seguir-lo al voltant d'un quilòmetre. A mig pas observem a dreta una zona d'ensinistrament de gossos que ens crida l'atenció, i alhora a esquerra veiem un magnífic exemplar de barraca de pedra seca de les de tota la vida.

Just travessat el Pont de la Passada, girem a dreta per enfilar el camí a Can Quildo i ja fer bones vistes al perfil del poble. Hi entrem per la part baixa, just pel Parc d'en Bató i pujar pel carrer de la Font, empinat i singular.

Som a les escalinates que pugen a la Plaça de l'Església, creiem oportú fer un tomb per la part noble i rondem per l'esvelta Creu de Pedra, l'Església i el castell. Davallem al Carrer Major i arribem a la Plaça de Fàtima inici i final de l'excursió.