Sant Martí Sarroca, Clapí, L´aliga, Sant Joan, Solanes, Castellar, Sant Martí, 29-03-13
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 27.35 mi
- Elevation gain
- 6,421 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 6,421 ft
- Max elevation
- 3,129 ft
- TrailRank
-
68
4
- Min elevation
- 925 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 9 hours 55 minutes
- Coordinates
- 3439
- Uploaded
- March 29, 2013
- Recorded
- March 2013
near Sant Martí Sarroca, Catalunya (España)
Viewed 2705 times, downloaded 30 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta molt bonica i dura, un molt bon entrenament, per realizar la cursa dels 7 Cims
Waypoints
Summit
2,283 ft
Clapí Vell
El Clapí Vell és una muntanya de 704 metres que es troba al municipi de Torrelles de Foix a la comarca de l'Alt Penedès.
Summit
2,259 ft
Puig De L´Aliga
El puig de l' Àliga de 698 m. Aquest cim és limit de tres comarques i quatre municipis. Torrelles de Foix i Pontons per l'Alt Penedès, La Joncosa pel Baix Penedès i El Pla de Manlleu per l'Alt Camp.
Summit
2,514 ft
Sant Joan de la Montanya
Cim de 766 mts, entre els cims del Clapí, el coll Saperes i Pontons.
Fountain
1,994 ft
Pontons
Situació i presentació El municipi de Pontons és situat al límit de l'Alt Penedès amb les comarques de l'Anoia i l'Alt Camp. D'una extensió de 25,95 km2, és accidentat per la serra de la Plana d'Ancosa a septentrió, on el puig de les Solanes (914 m) fa de partió entre el terme de Pontons, el de la Llacuna (Anoia) i el de Querol (Alt Camp), i per les elevacions que separen la riera de Pontons de la riera de Marmellar, on hi ha el puig de Fonoll (818 m) i les Roques del Salt, per on passa el límit meridional amb Aiguamúrcia (Alt Camp).
Summit
2,982 ft
Puig Solanes
Es el sostre del Alt Penedès 914 metres. ALT PENEDÈS - Puig de Solanes (914 m) Assolir aquest cim no te major al·licient que completar la llista dels sostres comarcals, ja que no te cap visibilitat i la ruta no transcorre per indrets d'especial interès o bonics, a excepció de la baixada del Puig on el corriol que segueix el GR entre alzines te el seu encant.
Summit
3,098 ft
Puig Castellar
En el cim del Puig Castellar es troben les restes del poblat ibèric d'una tribu laietana, fundat a l'entorn del segle VI aC i que va perdurar fins al final del segle III aC o inici del segle II aC. Alguns autors han suposat la possible destrucció del poblat per les legions romanes de Porci Cató durant la campanya de l'any 195 aC, tot i que no hi ha prou elements que confirmin un abandonament sobtat i traumàtic. El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l'agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgia i el teixit. Les nombroses restes trobades, bàsicament d'origen grec i púnic, confirmen l'existència d'un abundós comerç amb pobles estrangers. Estructuralment té forma el·líptica i consta de tres carrers longitudinals amb més de trenta habitatges, fet que fa suposar una població de poc més de 200 habitants. La part menys protegida estava defensada per una forta muralla de pedra i argila, d'un metre de gruix. Els habitacles -datables entre els segle IV i III aC- estan construïts amb blocs irregulars de granit i pissarra, tenen un o dos compartiments, i devien estar coberts amb branques o fang. El poblat va ser descobert per Ferran de Segarra, el 1902. Les abundoses troballes procedents d'aquest jaciment es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a l Museu Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet.
Religious site
2,083 ft
Ermita de Santa Magdalena
És un edifici d’origen romànic, esmentat cap a l’any 1138 en la donació feta per Ramon Guillem d’Òdena , va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes , ens expliquen – el temple està tancat amb pany i forrellat - que conserva una pica baptismal d’immersió, probablement procedent de l’església de Sant Joan.
Religious site
2,328 ft
Ermita de Sant Joan de La Montanya
El castell vell de Pontons, Maspontons i els Sovals Hom creu que el castell vell de Pontons, al qual es refereixen els primers documents conservats, era situat a la masia i antiga quadra de Maspontons, on el 1960 vivien 14 h. A 850 m d'altitud, és situat a prop del límit nord-oriental amb la Llacuna i Torrelles de Foix, en un dels contraforts del puig de Carbons, de la serra dels Esgavellats, que separa les conques del riu de Foix i de l'Anoia. La quadra és centrada pel Mas Pontons, casa senyorial dels segles XVII i XVIII, que s'ha suposat emplaçat al lloc on es trobava l'antic castell de Pontons. El cens del 1370 assigna 5 focs a l'esmentat mas, que eren de Jaume d'Avinyó. El mas té al davant una petita capella, que hom identifica amb la de Sant Miquel, que al segle XVII formava la quadra de Sant Miquel de Pontons, la qual pertanyia als Boixadors. Per a la benedicció de la dita capella de Sant Miquel fou atorgada llicència episcopal el 1668. El 1777 era propietat del marquès de la Manresana. La capella s'utilitza com a estable. L'antiga quadra dels Sovals és situada en un altiplà a uns 640 m d'altitud al S de l'antiga quadia de Maspontons, a prop de la font del Soval que aboca al torrent del Soval, que baixa pel puig de Carbons. En aquesta antiga quadra hi ha la caseria de Can Ponç i els Sovals, on eren empadronats 14 h el 2005. El castell nou de Pontons i Sant Joan de la Muntanya Del castell nou de Pontons, situat dalt del puig del Fonoll, resten escassos vestigis. Tenia com a parròquia la capella romànica de Sant Joan de la Muntanya. Es troba a la riba dreta de la riera de Pontons, a mig coster de la muntanya del Fonoll, a 720 m d'altitud, dominant l'engorjat de la riera i un bell panorama de l'Alt Penedès, amb la silueta de Montserrat a la llunyania. L'església va ser consagrada el 1075 pel bisbe Humbert de Barcelona. El 1138 va ser donada a l'orde de l'Hospital per Ramon Guillem d'Òdena. Posteriorment depengué del priorat canonical de Sant Pere dels Arquells (Segarra). L'església va ser restaurada el 1968 i durant les obres hom descobrí l'ara antiga de l'altar i un reliquiari de fusta que contenia, a més, l'acta de consagració de l'església. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta, amb un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. La porta és a migdia. El 24 de juny se celebra un aplec davant laesglésia.Molinots, les Solanes i les Cases del TiquetPer a l'aprofitament de les aigües de la riera de Pontons antany s'edificaren alguns molins dins el terme. Els Molinots són situats aigua amunt del poble, i aigua avall, a la riba dreta, es troben el Molí del Mig i el Molí de Baix. Darrere la casa i a la riba esquerra de la riera, en un lloc acinglerat, hom troba, adossada en una balma, i aprofitant la roca com a absis, la capella de Sant Salvador, de planta rectangular amb el portal adovellat encarat al N. Els murs de ponent i de migdia carreguen sobre arcades de mig punt i la nau es cobreix amb volta de canó. L'altar restava al fons de la balma i al seu costat es veuen arcades ogivals. Malgrat que la capella és catalogada pels estudiosos com a romànica, l'esment més antic fins ara conegut es refereix a una visita pastoral del 1508. També consta que l'any 1777 la capella de Sant Salvador era dels bernats del castell de Pontons. Al límit del terme de la Llacuna i als contraforts de la serra dels Esgavellats hi ha el paratge de les Solanes, a prop de la capçalera de la riera de Pontons. El Mas de les Solanes és una de les primeres possessions del monestir de Santes Creus al terme de Pontons, segons donació feta l'any 1188 per Gilabert de la Granada. Abans, però, ja des del 1181 el monestir rebia una onzena part del pa i del vi de certa propietat del terme de Pontons. Actualment, la caseria de les Solanes pertany al municipi de la Llacuna que fa, en aquest lloc, com un tascó triangular que entra uns 700 m dins el terme de Pontons. A la banda de Pontons hi ha el puig de les Solanes, a redós del qual hi ha el nucli de les Cases del Tiquet, amb la riera de Carbons, que conflueix a la de Pontons després de passar pel congost de les Roques Grans, aigua amunt del cap de municipi. La Rimbalda (o la Raimbalda), a ponent de les Solanes, és una antiga masia fortificada, avui deshabitada a causa de les destruccions que hi causà un llamp el 1950. El mas és a l'extrem nord-occidental del terme, al límit amb el de Querol i a una altitud de 791 m, a prop del coll de la Rimbalda, per on passa el camí vell de Pontons a Santa Coloma de Queralt, travessant la serra dels Esgavellats. La Rimbalda fou comprada pel monestir de Santes Creus a Gombau de Rubinat i la seva muller el 1256; aleshores era del terme de Querol, però més tard s'incorporà a Pontons. Actualment hi ha la urbanització la Rimbalda, que s'enfila pels costers de les Solanes i on el 2005 hi vivien 21 h. Assenyalem que, a prop de la Rimbalda, el monestir de Santes Creus adquirí el Mas Subirats l'any 1260. El 1980 fou arrasada del tot la masia la Rimbalda. El mas de Campdàsens fou, també, adquirit per Santes Creus a Ramon Guillem d'Òdena el 2 de setembre de 1260. És a l'altiplà de la font de Cal Xemenet, on hi ha un bon nombre de masies esparses, a mig camí entre Pontons i la Rimbalda. L'accés es fa per la carretera de Pontons a Valldossera i el Pla de Manlleu. La caseria de Campdàsens, amb 21 h el 2005, es troba a mà dreta de la carretera, 2 km a ponent del poble. La història Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d'Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d'Òdena, que en posseïa l'alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d'Òdena. El 1138 Ramon Guillem d'Òdena donà a l'orde de l'Hospital unes terres i cases i l2església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d'Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d'Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d'Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l'abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l'infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d'Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d'extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.
Fountain
1,270 ft
Les Dous
Lloc fantàstic per passar un día amb la familia, amb zones de barbacoes i un petit bar.
Religious site
1,078 ft
Ermita de Sant Joan Lledó
Sant Joan de Lledó és una ermita prop del centre rural de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Aquesta humil capella ubicada en un entorn rural de conreu de vinya de ben segur que ha estat testimoni mut de conflictes entre els remences, de contractes de rabassa morta, de l'aparició de la fil·loxera... però també de la prosperitat dels seus habitants, de creixements demogràfics, de canvis... Sant Joan de Lledó és una petita esglesiola d'origen romànic, la fàbrica de la qual ha estat modificada al llarg dels anys. És un dels múltiples testimonis que s'emmarquen en el moviment repoblador d'aquestes terres de frontera. L'ermita de sant Joan de Lledó constitueix un edifici d'una sola nau amb contraforts, de gran portal adovellat emmarcat i una rosassa al damunt amb gelosia de rosa de sis pètals. L'edifici està rematat per un petit campanar de cadireta d'un sol ull. S'hi celebra missa només una vegada a l'any el dia del seu patró sant Joan. Dreceres ràpides: navegació, cerca Ermita de Sant Joan de Lledó Sant Joan de Lledó és una ermita prop del centre rural de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Aquesta humil capella ubicada en un entorn rural de conreu de vinya de ben segur que ha estat testimoni mut de conflictes entre els remences, de contractes de rabassa morta, de l'aparició de la fil·loxera... però també de la prosperitat dels seus habitants, de creixements demogràfics, de canvis... Sant Joan de Lledó és una petita esglesiola d'origen romànic, la fàbrica de la qual ha estat modificada al llarg dels anys. És un dels múltiples testimonis que s'emmarquen en el moviment repoblador d'aquestes terres de frontera. L'ermita de sant Joan de Lledó constitueix un edifici d'una sola nau amb contraforts, de gran portal adovellat emmarcat i una rosassa al damunt amb gelosia de rosa de sis pètals. L'edifici està rematat per un petit campanar de cadireta d'un sol ull. S'hi celebra missa només una vegada a l'any el dia del seu patró sant Joan.
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Com sempre...Miquel...estas fet un fiera en tot...també amb les explicacions.
Estais muy guapos los dos... https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-marti-sarroca-clapi-laliga-sant-joan-solanes-castellar-sant-marti-29-03-13-4194310/photo-2044244