Sant Martí Vell-Castell de Juià, Juià, Bosc de la Pepa, castell de Can Ginestet,Camí de Bast, Mirador de les Gavarres

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Sortida feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Magnífica ruta que ens permet tornar a visitar el castell de Juià (aquesta vegada des de Sant Martí Vell), després acostar-nos fins a Juià i el seu cementiri noucentista, passejar pel bonic bosc de la Pepa i caminar per l’Antic Camí de Bast de Sant Martí Vell, tot seguint camis forestals i corriols, la direcció dels quals és impossible narrar-la per la quantitat d’aquests viaranys...les fotografies i waypoints aportats us poden guiar fàcilment aquest recorregut.
El punt de partida és l’aparcament municipal de Sant Martí Vell, situat rere l’església de Sant Martí. Comencem a caminar per la pista que duu al Santuari dels Àngels (plafó informatiu) i que deixem a l’alçada del mas Can Noves, (pal indicador). Resseguim el mas tot començant a pujar fins el Coll de Can Noves. Seguim per una sèrie de corriols, primer en pujada i de baixada ens situa al Castell de Juià.
Aquest castell formava part d'un seguit de fortaleses que hi havia en aquests contraforts de les Gavarres, entre els quals els castells de Palagret, de Celrà i de Barbavella, que pertanyien tots ells al bisbat de Girona. Per les seves característiques el seu origen sembla molt antic (probablement del segle X).
A tot el voltant de les restes s’aprecia el fossat defensiu que envoltava el castell. La situació és privilegiada, des d’aquest punt es divisa una extensa vista: Sant Miquel, muntanya de Rocacorba, Pirineu, Alta Garrotxa, Canigó, les Salines, el Pertús, l’Albera, coll de Banyuls, serra de Rodes, el Pení i el cap de Creus. Un bon lloc per fer parada i esmorzar.
Un corriol ens baixa fins el Torrent del Gotai per seguir el vell camí dels Àngels i que aquesta vegada ens acosta a Juià (dreta). Passem pel davant de l’església de Sant Pere i pel bonic carrer de les Eres. Més enllà ens arribem fins el cementiri.
El cementiri de Juià és un projecte de l’arquitecte noucentista i gironí Rafel Masó, construït entre el 1916 i 1920. La construcció segueix les proporcions àuries i s’inscriu en l’ideari noucentista.
Seguim marques de pintura del PR (blanca-groga) un bon tram, així com també altres obagosos corriols fins arribar a la carretera local que uneix Juià i Sant Martí Vell, la qual prenem uns 160 metres per continuar pel Camí del Torrent de Sant Pere (rètol informatiu). El camí és bastant planer dins un bosc força esclarint i allargassat i que seguim un llarg tram fins arribar a una gran torre elèctrica, aquí comença el bosc de la Pepa amb les joves alzines formant una bonica estampa. Ja de baixada, passem pel costat del dipòsit d’aigües municipal i poc després arribem a la carretera GIV-6701 (Corçà-Bordils).
Avancem per l’esquerra per aquesta carretera fins la propera cruïlla (dreta), i que ens indica el camí a la Hípica C.A.V.A. per la que passem, admirant els magnífics exemplars de cavalls existents. A tocar de la hípica comença el Antic Camí de Bast.
Senyalitzat amb marques de pintura blanques i vermelles, a més de indicatius de lloc i temps. Aquest camí era el camí que permetia el pas d’animals de ferradura carregats amb sàrries i arreus, però no el pas dels carros). Aquestes marques ens condueixen en primer lloc fins les runes de Cal senyor Pere o mas Ginestet (s.XIII). Aquesta va ser una casa fortificada que va esdevenir un autèntic castell. L’estil arquitectònic dels arcs és clarament gòtic i pertanyia a la sala principal. Aquest arcs apuntats són molts similars a la del castell de Montsoriu amb cronologia gairebé idèntica.
Seguim les indicacions del camí de Bas que ens porten, per uns esplèndids senders, a la barraca de pedra i tot seguit fins el mirador de les Gavarres, una magnífica talaia amb vistes del poble de Sant Martí Vell amb el fastuós teló de fons de les Gavarres.
El camí ven marcat i amb un sòl empedrat ens baixa fins la riera de Sant Martí Vell i que, per superar-la, hem de seguir el llindar del camp (erm i vegetació força altra en aquest moment), fins arribar a un canyissar on es troba l’entrada del camp des de la carretera.
Ja estem a tocar de Sant Martí Vell, voltem pels seus carrerons plens de bonics racons fins arribar a l’església de Sant Martí i d’aquí a l’aparcament, donant així per acabada aquesta estupenda caminada.
Salut i bones caminades!!