Sant Mateu de Montnegre, Puig Montigalar (Gavarres)

Sortida i arribada poc abans del km 9 de la carretera GIV-6641 entre Quart i Montnegre, al cor de les Gavarres. En aquest punt hi ha un pal indicador del camí entre Quart (2h29’) i Monells (3h23’). Agafarem la pista indicada cap al Montigalar (26’), amb marques verdes i blanques del SL-C-1.

Es deixa la carretera per una pista forestal que s'enfila en pocs minuts, per terreny de sauló, fins un petit collet, on hi ha una cruïlla de camins: girem a la dreta. La pista s'enfila per una vessant sud, tot deixant, a l'esquerra, una sèrie de penyes quarsítiques. Al cap de poca estona canvia de vessant i planeja una mica. Als 18' d'haver sortit, en una corba de la pista cap a l'esquerra, trobem a la dreta un corriol que s'endinsa al bosc (fita de pedres). L'agafem, aquest gira de seguida a l'esquerra i va carenant per un bonic i frondós alzinar, amb arboç i sotabosc de molsa i falgueres. Es voregen per l'esquerra uns ressalts rocosos i es deixa un trencall que davalla per l'esquerra, tot pujant pel de la dreta fins que, poc abans del cim, se'ns n'uneix un altre que puja per l'esquerra. En pocs metres més som al cim del puig Montigalar (466 m). Temps d'ascensió uns 28'.

El Montigalar deu ser un dels pocs, si no gairebé l'únic, cim de les Gavarres on encara només s'hi pot arribar a peu. Que sigui així per molt de temps! Destaca en el relleu perquè és format per unes prominències de roca quarsítica molt resistent a l’erosió. Hi ha les restes descompostes d'un vèrtex geodèsic, un màstil amb senyera, un calaix metàl·lic amb llibreta de signatures, un pessebre i altres petits elements commemoratius. Malgrat la modesta alçada, gaudeix d'unes vistes fantàstiques cap a l'Empordà, des de la serra de Rodes fins al Puig d'Arques. En dies clars es divisa perfectament la badia de Roses, el Montgrí i les Medes, el Baix Ter, massís de Begur, l'Empordanet a la zona de la Bisbal, Madremanya... És un cim força conegut per excursionistes, boletaires, bikers, caçadors, i a més forma part del repte dels 100 cims de la FEEC, per la qual cosa és força visitat.

Per baixar prenem el darrer corriol que hem deixat abans d'arribar, ara a la nostra dreta, que baixa fort uns metres. Desemboquem en un altre corriol: a l'esquerra tornem pel que havíem pujat, així que ens dirigim cap al de la dreta. Aquest acaba sortint en una pista amb pal indicador. Agafant-la cap a la dreta baixaríem cap a Montnegre, nosaltres anem cap a l’esquerra. A poca distància, passada una corba amb una mica d’esplanada al costat, i seguint en lleugera pujada, es troba un corriol que s’endinsa a la dreta cap al bosc. Si seguíssim recte, la pista continua fins trobar el recorregut que hem seguit a la pujada. Per allargar-ho una mica, prenem el corriol, una antiga pista de desemboscar que ara s’ha convertit en trialera de BTT, tot baixant recte, decididament, enmig del bosc. El sender acaba girant a l’esquerra i desemboca en una altra pista. Continuem per aquesta a l’esquerra. Deixem alguns trencalls a mà dreta, sempre seguint per la pista principal, fins que arribem a la cruïlla per on havíem passat al principi, que de seguida ens deixarà de tornada a la carretera. En total, poc més d’una hora de caminada efectiva.