Sant Mateu i Turó den Baldiri per RocaForadada, RefugiFerreria i Fonts de StMateu, Perdius, Grill i Senglar desde Vallromanes

Agradable i variada ruta sortint des de Vallromanes en la que tot enllaçant corriols i senders ens endinsarem per ombrívols boscos, veurem la bonica Roca Foradada de Vallromanes (2200-1800 a.C.) i el Menhir de la Pedra del Diable, passarem per l’ermita de Sant Mateu (s.X) i l’emboscat cim homònim (499m), el refugi lliure de la Ferreria, les ben arranjades fonts de Sant Mateu, de les Perdius, del Grill i del Senglar i gaudirem de les vistes al Mediterrani des del panoràmic Turó d’en Baldiri (431m), la Roca d'en Riera i el Mirador del Sagrat Cor.

***RESSENYA: Deixem el vehicle en un aparcament que hi ha a prop de l’ajuntament i l’església de Vallromanes. Iniciem la caminada anant a l’O fins el Passeig de la Riera de Vallromanes, que seguim a l’O escoltats per grans plataners. Just despres de passar el consultori veterinari “La Riera” deixem el passeig i prenem un corriol a la dreta (NE) que va entre mig d’un carrer (que deixem a l’esquerra) i les parcel·les de les cases (que deixem a la nostra dreta). Poc mes endavant el corriol voreja el Col·legi Els Tres Pins i despres es redreça al N i comença a pujar entre alzines fins sortir a un carrer urbanitzat en la part alta. En aquest punt pugem pel C/Santa Quitèria al NE tot passant entre cases d’alt nivell adquisitiu fins arribar tot seguit a un collet on s’hi forma una cruïlla de camins i carrers. Aqui rebutgem tots els asfaltats i prenem un cami ample a la dreta (SE), inmediatament (apenes em fet uns 10m) rebutgem un cami que baixa a l’esquerra i, uns 8m mes endavant, deixem el cami ample que portem i prenem a l’esquerra (E) un corriol fressat que davalla una mica entre espessa vegetacio fins desembocar en un cami mes ample, just quan aquest fa un revolt. Seguim aquest cami a la dreta (E), d’inici fent una lleugera pujada i despres força planer tot travessant l’ombrivol i espes Bosc de Can Galvany. Ben aviat passem al costat d’un singular pessebre i el cami comença a pujar suaument, despres tomba al S i arribem a una cruïlla de senders: seguim l’erosionat sender de mes a la dreta, que d’inici s’enfila de valent i despres dibuixa un parell de llargues llaçades ascendents orientant-se al SO i despres a l’E fins sortir a una bifurcacio, on seguim el corriol de l’esquerra, que rapidament agafa tendencia al SE i va fent lleugers desnivells tot travessant el bosc i passant al costat d’un pi de molt bon tamany fins desembocar en un cami mes ample. Seguim aquest cami a la dreta (SO) i pujant i, tot seguit, quan veiem a l’esquerra uns grans rocs granitics, deixem el cami que portem i anem a l’esquerra (SE) seguint un corriol que de seguida ens deixa en la bonica Roca Foradada de Vallromanes, una cova sepulcral prehistorica que podria datarse pels voltants del 2200-1800 a.C. Vista la Roca Foradada seguim el corriol a l’E/SE molt a prop de la carena fins sortir de seguida a un cami mes ample, que seguim a l’esquerra (NE) i avall un breu tram fins desembocar en un altre cami, que prenem a la dreta, amb una tendencia a avançar al SE, fent lleugers desnivells i revoltant sempre l’emboscada carena pel seu costat N. El cami rapidament esdeve un sender fressat i despres de resseguir la carena d’aprop arribem a una bifurcacio: deixem el sender que davalla a l’esquerra i seguim el que surt recte (SE), que inmediatament ens porta a passar per un vallat metal·lic que intenta prohibir sense exit que les bicis no passin. Just passar el vallat el sender esdeve un cami mes ample que comença a davallar i finalment es redreça al S fins desembocar en una pista circulable, que seguim a la dreta (S) i pujant uns pocs metres fins la cruïlla de pistes del Coll de Forns. En el coll seguim la pista de l’esquerra, que rapidament s’orienta al S i s’enfila fortet uns pocs metres fins travessar un collet, on rebutgem un corriol a la dreta i seguim una mica mes per la pista a l’E fins una zona mes oberta on s’hi forma una bifurcacio: seguim la pista de la dreta (SE, la que portem) i, tot seguit, deixem la pista i prenem un sender a l’esquerra (S) molt fressat pel pas de les “btt” que comença a pujar entre les alzines i pins del Bosc de Can Lairet. De seguida el sender es redreça al SE, pasem al costat d’un pi força gran i arribem a una bifurcacio poc evident on seguim el sender de la dreta, que continua pujant al SE per una zona d’antigues feixes, poc despres travessem la pista d’acces a Can Martí de Dalt i el sender encara puja una mica mes (SE) fins desembocar en un cami-pista que fins fa poc temps era un cami molt bonic amb les parets cobertes de molsa i un espes i ombrivol bosc, lamentablement la “neteja de boscos” a passat una excavadora que a destrossat el cami a mes de talar arbres i deixar les restes escampades pels voltants (…). Seguim aquest cami-pista a l’esquerra, agafant rapidament tendencia al NE i en lleugera davallada, tot seguit rebutgem un cami que s’enfila a la dreta i seguim pel cami-pista (NE), poc despres rebutgem un cami que davalla a l’esquerra i inmediatament el nostre cami-pista (a dia d’avui 28-11-2017 a partir d’aquí no afectat per les excavadores) es redreça al SE i fa una lleugera davallada per bosc espes i ombrivol fins travessar el Torrent de Can Martí. Travessat el torrent el cami s’enfila uns pocs metres al N i ens fa passar al costat del Menhir de la Pedra del Diable, a la dreta del cami i tombat a terra. El Menhir, d’uns 2.3m de llarg x 0.6m d’ample el van trencar i tombar a terra sense cap mirament quan feien els treballs d’ampliacio del cami fa uns quants anys (…). Passat el menhir el cami puja una mica mes a l’E i de seguida se’ns incorpora un sender per la dreta, sender que seguim a la dreta (S) i pujant entre alzines i pins. Poc mes amunt el sender esdeve un cami mes ample i erosionat que continua pujant amb tendencia al S, despres s’aplana una mica resseguint una mena de careneta i desemboquem en un cami-pista, just quan aquest fa un revolt. Seguim aquest cami-pista a l’esquerra (S), inicialment fent una lleugera davallada i, arribats al Torrent de Sant Mateu, el deixem i prenem a la dreta (S) un corriol que s’enfila de valent fent drecera i resseguit un torrent secundari. Poc mes amunt sortim a una zona oberta de prats i feixes que anem deixant a la nostra dreta i, poc abans de desembocar en una pista ample, girem a la dreta (O) per l’ultim “prat-feixa”, que tot planejant per l’herbei de seguida ens porta a la Font de Sant Mateu, envoltada d’alguns arbres de bon tamany i que a dia d’avui no raja. Des de la font prenem un cami esglaonat (SO) que tot seguit ens porta a una pista, que tal com arribem travessem i seguim a l’altre banda per un sender fressat (senyals GR) que puja amb tendencia al S entre alzines i aviat surt a una zona mes oberta on hi han algunes vinyes, des d’on el sender continua una mica mes al S fins arribar a l’ermita de Sant Mateu (s.X), que te adossada la casa on vivien els ermitans (avui dia es un casal). Als voltants trobem alguns llocs per seure i una magnifica alzina monumental. Des de l’ermita seguim una pista (senyals GR) que planeja al SO voltant uns tancats de cavalls i ben aviat ens desviem a l’esquerra seguint un cami d’inici poc evident que revolta el turó de Sant Mateu pel seu costat S fins assolir-lo (499m), coronat per un vertex geodesic i unes vistes limitades pel bosc (on tenen que fer neteja de boscos no la fan…). Des del cim baixem seguint una senda al N que de seguida ens porta a recuperar la pista que portavem (i els senyals GR), que seguim a l’esquerra (NO) uns pocs metres fins trobar el primer cami que se’ns obre a l’esquerra (Coll de Gallemí, indicador). En aquest punt deixem la pista i els senyals GR i prenem a l’esquerra un cami (senyals SL) cap a la “Cadira del Bisbe” que davalla al S travessant el Camp de la Figuera i arribant a una pista circulable. Tal com arribem travessem aquesta pista i seguim a l’altre banda per una pista-cami (S/SE, senyals SL) que de seguida s’aplana, tot seguit rebutgem un cami a la dreta i arribem a la cruïlla de camins de la Plana del Mal Temps, on deixem els senyals SL i seguim recte (S/SE) pel cami-pista que portem, que planejant i rebutjant els pocs camins que ens surten a banda i banda ben aviat ens porta a una nova cruïlla de pistes en una mena de “clariana-collet”. En aquesta cruïlla seguim el cami de mes a la dreta i, tot seguit i abans d’arribar a una senyal de prohibit, prenem un corriol a l’esquerra que s’enfila uns pocs metres fins al Turó d’en Baldiri (431m), coronat per una caseta de güaita forestal i bones vistes del litoral. Des del cim baixem al SO per un cami fressat que aviat arriba a una mena de mirador ple de “grafitis”, des d’on esdeve un corriol que davalla a l’O/SO amb algun tram molt dret i erosionat. Poc mes avall el corriol s’endinsa al bosc, tomba al NO i acaba sortint mes avall a una bifurcacio. Des d’aquest punt ens desviem momentaneament uns pocs metres a l’esquerra (SO) fins els grans blocs granitics de la Roca d’en Riera, que forma una mena de petita foradada i a la que ens podem enfilar amb una curta i facil grimpadeta per gaudir de la vista sobre el litoral. Vista la Roca de Can Riera reprenem el corriol que portavem, que a partir d’aquí esdeve un sender fressat que continua al NO i tot seguit surt a un cami-pista, que tal com arribem travessem i seguim a l’altre banda el sender (aquí reprenem els senyals SL), que fa apenes uns metres al NO i es bifurca a l’alçada d’un pi de bon tamany: podem seguir qualsevol dels dos (el track segueix el de l’esquerra) tot continuant al NO i despres en lleugera davallada fins sortir a un cami mes ample, que seguim de baixada (O, senyals SL) uns pocs metres fins trobar unes escales a l’esquerra per les que davallem fins el Refugi lliure de la Ferreria del Vedat, que com el seu nom indica era una antiga ferreria. El refugi esta en molt bon estat i ben equipat per dins amb taula i llar de foc. Tambe trobem pels voltants del mateix mes taules i gaudim de bones vistes del litoral. Des del refugi seguim un sender fressat (senyals SL) que surt a l’O i, poc abans d’arribar al Sagrat Cor, prenem un sender esglaonat a l’esquerra que ens deixa en la bonica Font de les Perdius, a dia d’avui seca i on trobem uns bancs de granit. Reprenem el sender que portavem i no triguem en arribar al mirador del Sagrat Cor, des d’on gaudim d’una bona vista sobre el litoral i on trobem una gran escultura de marbre blanc de Jesucrist que va ser posada el 1956. Al costat del mirador s’hi forma una cruïlla de camins on seguim la pista que davalla al NO (senyals SL). Poc mes avall deixem un cami a la dreta en un revolt i la pista es redreça al S i, al següent revolt (de dretes), trobem una cruïlla de camins on deixem la pista (i els senyals SL) i seguim el cami que surt recte i davallant al S. Tot seguit el cami tomba al NO i es bifurca quan fa un revolt a l’esquerra, punt on deixem aquest cami i prenem un sender a la dreta (N) que de seguida ens porta a la curiosa raconada de la Font del Grill, ben arranjada amb taules i bancs. El sender continua al N/NO fent una breu pujadeta i aviat desemboquem de nou en la pista per on van els senyals SL, que apenes seguim uns pocs metres de baixada (N) fins arribar a la Font del Senglar, que a dia d’avui treu un rajoli i ben arranjada tambe amb taules i bancs. Des de la font tornem a la pista i aqui cal estar atents a trobar un sender que s’enfila d’inici al N/NE (un cop trobat es ben fressat) per una zona d’antigues feixes avui dia cobertes de pins. De seguida fa un parell de llaçades i, a l’alçada de la cota 227m, trobem una bifurcacio on seguim el cami de l’esquerra (O), que passa al costat d’uns ruscos d’abelles i rapidament agafa tendencia al N i surt a un cami-pista, just quan aquest fa un revolt i molt a prop de l’Urbanització Gran Vista. Seguim aquest cami-pista a l’esquerra (NO) i baixant i de seguida arribem al costat de l’urbanitzacio, on prenem un sender fressat a la dreta (N) que comença a remuntar passant al costat de les parcel·les d’algunes cases i despres continua entre alzines i pins fent llaçades. Mes amunt el cami esdeve una mica mes ample i fa un ultim tram al N mes directe que ens deixa en la cruïlla de camins senyalitzada del Coll de Can Gurgui, on seguim una pista ample a l’esquerra (O/SO) apenes uns metres fins trobar un cami a la dreta (O/SO, senyals GR) que seguim travessant una clariana on hi ha una bassa dels bombers. De seguida el cami esdeve un sender fressat (senyals GR) que s’endinsa en un bosquet d’alzines tot planejant amb tendencia al SO i passant al costat d’un petit oratori. Poc despres el sender tomba al NO i comença a davallar, deixem un cami a la dreta i, tot seguit, al següent trencall, deixem els senyals GR i prenem un sender fressat a la dreta que davalla al NO per una zona amb roques granitiques que recentment han desforestat. Ben aviat aquest sender desemboca en una pista, que seguim a la dreta (N) uns pocs metres fins trobar un sender a l’esquerra que continua davallant amb tendencia al N entre les alzines del Bosc d’en Pona tot fent un traçat directe. Poc mes avall el sender esdeve un cami que continua davallant vorejant les parcel·les, sempre dins del bosc i al N fins desembocar en una pista al costat d’una casa. Seguim aquesta pista de baixada, que inmediatament fa un revolt a l’esquerra i es bifurca: seguim la pista de la dreta, que continua davallant amb tendencia al N entre boscos d’obaga i no triga a desembocar en una pista que ressegueix el fons de la vall a prop de Can Sala Gros. Seguim la pista a l’esquerra, tot agafant tendencia al NO i deixant la gran masia de Can Sala Gros a la nostra dreta fins abastar el Passeig de la Riera de Vallromanes, que seguim a l’esquerra (NO) ben escoltats pels plataners i obviant els trencalls que trobem fins entrar a la poblacio de Vallromanes, on despres de veure la Plaça de l’Ajuntament i l’església de Sant Vicenç de Vallromanes (s.XIV), donarem per acabada la ruta.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per senders, corriols i camins fressats, pero en gran part no senyalitzats i amb força cruïlles. Ruta molt interessant per fer corrent. Durant el recorregut trobem diverssos picnics per fer l’àpat, els més interessants són el Refugi de la Ferreria i les Fonts del Grill i del Senglar (els picnics de les fonts millor per l’estiu).

***ALTRES RUTES PEL PARC NATURAL DE LA SERRALADA LITORAL I MARINA:

-”Turó d’en Galzeran i Castell St Miquel pel Sot Majordona, 5 Fonts i Dólmens de Castellruf i Can Gurri desd Sta Mª Martorelles”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turo-den-galzeran-i-castell-st-miquel-pel-sot-majordona-5-fonts-i-dolmens-de-castellruf-i-can-gurri-22474074

-“La Coscollada i turons de Fra Rafel, de l’Home i d’en Seriol pel Poblat Ibèric Maleses, Font de l’Amigò i St Pere de Reixac”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16333913

-“ Turó d’en Galzeran pel Rocar, Mirador 9 Pins, Dólmen i Poblat Ibèric de Castellruf, Basassa i Fonts de la Teula, Ferro i Alba”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16131777

-“ Puig Castellar i Creu de Montigalà pel Poblat Ibèric, ermites de St Onofre i St Climent i monestir de St Jeroni de la Murtra”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12598242

-“Castell de Burriac, Turó de l’Infern i Creu de Montcabrer per Fonts del Torrent de Burriac, Rocar d’en Vivó i Cova Encantades”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12236292

-“Fonts, Miradors i Rocs de Teià, St Mateu, Turó Baldiri i Recers i Coves d'en Pau, Joan i Granota”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9145813

-“Turons Rodó i Céllecs pel Bosc Magic, la Ruta Prehistorica de la Roca i Fonts Mansa i de St Bartomeu”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8764362

-”Turó d’en Galzeran per 5 Fonts (Fonoll, Esquerda, Eucaliptus, Safareig i d’en Mia) i el Mirador de Nou Pins des de Alella”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turo-den-galzeran-per-5-fonts-fonoll-esquerda-eucaliptus-safareig-i-den-mia-i-el-mirador-de-nou-pin-32010968

-”Castell de Burriac per l’Obaga, Rocar d’en Vivó, Turó d’en Cirers, Laberint de Cabrils i Font de Can Blanc des de Òrrius”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-burriac-per-lobaga-rocar-den-vivo-turo-den-cirers-laberint-de-cabrils-i-font-de-can-blan-34024431

-”Volta a la Vall d’Alella: Carena de Nou Pins, Turó d’en Galzeran, Fonts (3), Dólmen Can Gurri, Serra Teià i Cau de la Guineu”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/volta-a-la-vall-dalella-carena-de-nou-pins-turo-den-galzeran-fonts-3-dolmen-can-gurri-serra-teia-i-36420907

-”Turons Rodó, Céllecs i Mataró per Coves Foradades de Can Nadal i Can Gol, Bosc de Ruscalleda i Pedres de les Creus i Orenetes”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turons-rodo-cellecs-i-mataro-per-coves-foradades-de-can-nadal-i-can-gol-bosc-de-ruscalleda-i-pedres-60331086

-”De Òrrius al Coll de Parpers per Riera Riudameia, Bell-Recó, Xaragall de l’Espinal, Font Llorer, Serra d’Ameia i St Bartomeu”
es.wikiloc.com/rutas-carrera-por-montana/de-orrius-al-coll-de-parpers-per-riera-riudameia-bell-reco-xaragall-de-lespinal-font-llorer-serra-d-63451303

-“Creu de Montigalà i Turons de l’Home, Seriol i Can Nadal per Poblat Ibèric d’en Boscà, Font Amigó i Sant Jeroni de la Murtra”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/creu-de-montigala-i-turons-de-lhome-seriol-i-can-nadal-per-poblat-iberic-den-bosca-font-amigo-i-san-123821978