Sant Mateu, Turó d'en Cirers, Castell de Burriac, Turó dels Oriols des del Cros -Argentona- (Serralada de Marina)

 SERRALADA DE MARINA: SANT MATEU, TURÓ D’EN CIRERS, TURÓ DE BURRIAC I TURÓ DELS ORIOLS

Distància: 23,68 km
Temps Total: 6 h
Desnivell positiu: 1270 m
Desnivell negatiu: 1270 m

El punt d’inici i final és el Polígon Industrial del Cros, podent-hi arribar seguint les indicacions per anar a l’estació de la ITV d’Argentona (29 m). Comencem a caminar per una estreta carretera al costat dels Jardins de Can Garí i que finalitza a la B-502. Passats Can Duran i la Taberna ens desviem a l’esquerra (restes de pintura blava i groga) per una zona d’horts que queden a l’esquerra del torrent de Can Bartrina; més amunt, quan ens convingui passem a l’altra banda continuant la marxa pel camí que dona accés a la masia i que finalitza a l’esmentada B-502 que comunica Argentona amb Cabrera i Vilassar de Mar. Un cop a l’altre costat (aquí també podríem deixar el vehicle) continuem pel camí que voreja la finca de Can Parcala. Després d’un breu ascens, quan el terreny torna a planejar, ens desviem per un corriol que per l’esquerra i en fort pendent ens deixa a Torre Ametller a prop de les restes abandonades de Sant Vicenç d’Agell (150 m).

Reprenent l’orientació a ponent seguim el còmode camí que ens deixa al Collet de Burriac (299 m) i més endavant al Monòlit del Pla dels Passarell (330 m). Descens en direcció a la Font Picant de Cabrera fins a trobar indicació de l’SL-C 115 (255 m) que seguim per a la dreta fins a la cruïlla de camins de la Creu de l’Abella (294 m). Descens directe a Cabrils (SL-C 116) passant pels carrerons que ens deixen a la Santa Creu i més a baix a la BV-5022 que comunica amb Vilassar de Mar. Hem d’intentar no perdre'ns pels carrers de la població perquè si no farem una marrada com la que he fet.

Creuem la Riera de Cabrils pel pont que se situa a l’atura d’una gasolinera i enfilem cap a Vilassar de Dalt; després de passar pel costat de l’Ermita de Sant Sebastià i del cementiri davallem en direcció al nucli antic de la població. La creuem d’oest a est per la plaça de la Vila i Sant Genís i l’abandonem per la Masia de Cal Doctor (122 m), no sense abans llegir la Glosa de Vilassar i el Foraster de l’Emili Saleta.

A partir d’ara l’ascens serà la norma i un xic avorrit per la pista forestal, però ens podem aturar en algun punt per gaudir d’una vista de conjunt de Vilassar de Dalt i del seu castell. Anem tirant amunt, passem pel costat de les Colomeres, obviem alguna desviació i quan el terreny planeja, deixem la pista que rodeja el Turó d’en Bernadó per un corriol amagat que reprèn l’ascens fins a una altra que prové de Premià de Dalt. Uns metres endavant veurem indicacions de l’SL-C 112 per anar a Sant Mateu. Les seguim per la pineda fins a una cruïlla de pistes; aquí abandonem els senyals i seguim recta per un corriol que reprèn l’ascens pel Bosc de Maria Eulàlia, passa per l’Estació Receptora i acaba a la pista forestal del Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu. Aquí es coincideix amb el GR 92, el seguim uns metres i ens desviem per l’esquerre per un sender que ens deixa just a Sant Mateu (494 m).

Després d’un merescut descans durant el qual podem visitar la petita ermita anirem pel GR 92 en direcció oest al Coll de Can Boquet o de Sant Mateu. Aviat, però, ens desviarem per diferents corriols intentant evitar el màxim el transitat GR. Des de la Creu d’en Boquet (360 m) seguim pel GR, passem pel costat del Dolmen de la Roca d’en Toni i una mica després de Ca l'Arcís el deixem definitivament per la dreta fent un ascens al Pla de les Garses per davallar al Coll de Porc (420 m). Continuem per la pista a llevant fins a l’abandonada casa de Can Mastruc (403 m).

Avancem per un corriol que rodeja l’edifici i que després es fa paral·lel a la pista; abans d'arribar-hi ens desviem per la dreta per un camí que ens deixa a la part del darrere de les instal·lacions de la Mútua de Cabrils (432 m).

Seguim pel senderó fins al Coll de la Gironella (389 m) on retrobem la pista que abans hem abandonat. Si continuessim en la mateixa direcció acabaríem a Argentona, però nosaltres seguirem el sender que en fort pendent ens atansa al Turó de Cirers (467 m). Descens emboscat al Pla de les Faves i a la Bassa del Senglar (403 m); deixem el sender més evident i ens desviem per vial un xic amagat a les Roques d’en Vivo (412 m) amb una espectacular vista del Castell de Burriac. Continuem davallant a la Miranda d’Argentona (350 m) i al Coll de Burriac (308 m).

Pel corriol paral·lel a la pista que prové de Cabrera, atansem el Monòlit (330 m) i d'aquí marcat ascens al Castell de Burriac per viarany fressat pel vessant nord del turó; un cop al castell (387 m) descens pel camí arrenjat que rodeja el monticle de sud a nord. De nou a la pista baixem al Collet de Burriac (296 m) i continuem a llevant, en moderat ascens fins al Turó dels Oriols (323 m), mirador privilegiat del Castell de Burriac i del seu entorn.

Anem baixant pel traçat que més ens agradi i quan el pendent perd intensitat fem un gir a la dreta continuant en descens fins al camí que va a Agell. Un cop passada la desviació cap a Madà i Can Parcala (173 m) entrem al Bosc del Gitano (Camins de Muntanya) i seguint intuïtivament rastres de corriols, tornem a contactar amb el camí que ressegueix la finca de Can Parcala (118 m). A partir d’ara seguim el mateix recorregut que a l’ascens fins al punt d’inici (29 m).