Sant Maurici de la Quar - Mare de Déu de La Quar - Sant Pere de La Portella - Sant Isidre de La Quar

Ruta circular amb inici a Sant Maurici de la Quar. Per fi un lloc on deixar decentment el vehicle, tot just davant de l’Hostal, avui diria que tancat. Agafo d’entrada la carretera, està ben indicat, uns metres d’asfalt ja seguint el GR 4 direcció Nord. Per sort l’asfalt dura poc i en el primer revolt agafo la pista de l’esquerra que inicialment indica cap al cementiri. També deixo aquesta direcció i segueixo amunt seguint el GR, el camí per la seva condició de pista i es converteix en una zona desbrossada per sobre la qual discorre una línia elèctrica. Com que vaig a tal inimaginable velocitat en una cruïlla a mena de collet surto a la carretera, però de seguida freni i tiro enrere, he passar deixant a la dreta la Masia de Colltinyós i la carretera se’n va cap a l’oest. De la Masia estant començo a pujar ja per corriol fressat, deixant a la dreta una bona cinglera per baix de la qual està la carretera que he deixat. Passo un punt de rocs, amb sembla una mena d’esllavissada. Tot seguin vaig a sortir a una pista que segueixo cap a la dreta. Segons vaig guanyant alçada les vistes van millorant, sobretot cap a Ponent, amb l’Ensija i els Rassos i traient el cap el Pedraforca; cap a Llevant la cosa està més enteranyinada per boires baixes. De sobte, crec un cabirol, comença a córrer davant meu mes endavant s’atura i em mira, li dic hola i que marxi, lluny se senten trets i ves a saber, creu i se’n va... millor per a ell. Segueixo la pista fins el Coll de Canes i més endavant fins el Coll de la Creu de Jovell, on a la dreta segueix el GR i a l’esquerra la carretera porta al Monestir de Sant Pere de La Portella, seguin aquesta segona opció, a part de l’avorriment de l’asfalt, arribaria abans a La Portella. Però ara toca pujar, i vaja que puja l’emportlanada pista fins la Mare de Déu de La Quar, a saber fa quant temps que està la pista així però sembla aguantar bé i això si, puja de valent. Les primeres rampes són ben obagues però arribant al Collet de la Serra retrobo el sol i faig una ullada per on hauré de seguir més endavant. Continuo pujant i arribo al Santuari, un senyor edifici, sembla en part restaurat i o acondicionat per algun ús, però avui solitari i envoltat de silenci. Una ullada, quatre fotos del lloc i del paisatge i retorno al collet. Dubto entro dues entrades que estan fitades, les dues passant la tanca electrificada o no i sense passador; la primera opció a la dreta tot baixant em convenç més ja que el meu obsolescent mòbil segueix sense ubicar-me de forma fiable. Com no emet la piulada de rigor dient-me que m’he sortit de la ruta, segueixo, i al poc em diu que torno a ser-hi... coses que passen. La ruta que segueixo abans d’arribar al Coll de Gavatx gira a l’esquerra per l’obaga, però els trets que escolto venir per allà i l’aparició d’un estol de motoristes sorollosos em fan deixar el track; altra opció, senyalitzada, al mateix coll optaria per agafat un SL també direcció Oest. Segueixo la pista que careneja per L’Argelada, més assolellada i on essent més visible que no pas per l’obaga o fondalada tot evitant ensurts. El camí d’inic força transitable es força pedregós, ple de còdols de l’erosió del conglomerat dominant a la zona. Agafo el primer trencall a l’esquerra, on al pedregal s’hi suma la forta pendent, vaig de baixada a retrobar el track tot sortint a tocar del Rec del Coll de Gavatx. Per aquestes alçades me n’adono que no duc prou aigua, només la que em va sobrar de la darrera sortida, penso que “ja deia jo que la motxilla pesava menys aquest matí”, no havia ficat l’ampolla nova. Així que cal seguir i dosificar. Surto a una pista més ampla, a la dreta s’endevina la Masia de Cal Periques i la Casa Nova i a l’esquerra em dirigeixo cap a La Portella. Faig una marrada per a visitar la Font de l’Abat, on ni se’m passa pel cap omplir l’ampolla... l’edat no perdona. Torno a la pista i arribo al que queda del Monestir de Sant Pere de La Portella, lloc històric i amb història, parcialment ben conservat, i al costat del qual es troba la Casa dels Frares amb un afegit un cert anacrònic. Segueixo de baixada un corriol amb marques grogues i en una cruïlla he de seguir la pista que creua el Torrent de Cal Moliner, deixo a la dreta el Molí de La Portella. A pocs metres seguint la pista agafo el trencall que inicia la forta pujada fins el Coll dels Graus. Aquest corriol està senyalitzat amb marques grogues, algunes poc visibles, però no hi ha altra, el camí fressat és ben evident i costerut tot creuant pistes. Arribant a una d’aquestes caldrà fer un lleuger un petit descens i agafar un últim trencall a la dreta que ja portarà a la pista fins a arribar al Coll dels Graus. Des d’aquí començo a pujar ja cap al Serrat de Sant Isidre. La ruta que segueixo fa una pujada per la dreta i baixa per l’esquerra, però arribar a la cruïlla de seguir aquesta opció decideixo pujar i baixar pel més evident, fressat i progressiu camí de l’esquerra. Dalt una precària “capella” dedicada a Sant Isidre i una mica més a l’est, de un pel difícil accés, el punt on es troba el vèrtex geodèsic. Torno a la capella i observo a ponent la Roca del Capellà, que després comprovo és quatre metres més alta que el Serrat de Sant Isidre. Retorno al Coll dels Graus pel mateix camí per on he pujat i, des d’aquest, començo a baixar cap a La Baumeta. El track que porto creua aquest indret a tocar de l’edifici, i a la cartografia de l’ICC també s’hi passa, però crec que avui això ja no és possible, al menys jo no he trobat per on, ja que la Masia reconvertida en allotjament rural té ara els seus voltants encerclats amb tanques. Així que segueixo la pista tot fent una bona marrada fins que veig un trencall a ma dreta, poc retallo per a sortir de nou a la pista ara per sota de la Masia i els prats ben cuidats que l’envolten. Passat un d’aquest cal creuar l’enèsim filat i seguir direcció Sud per un corriol ben fressat i fàcil de seguir. Creu una pista i trobo un altre trencall a l’esquerra que em portaria també, com a l’inici, al Cementiri, però segueixo recte cap avall, ja anat a trobar l’Església i Rectoria de Sant Maurici de La Quar. Ja per unes escales a darrera de l’Hostal surto a la carretera i a la zona on he deixat el vehicle unes cinc hores abans.