Sant Miquel de Pera al Talló, anada i tornada per grup IAEDEN (Salvem l'Emporda)

Excursió proposada pel IAEDEN, dirigida per Ignasi Batet, habitual guia per aquest tipus de sortides.

Punt de Trobada a l’aparcament d'Oix a les nou del matí.

D'aquí, i per situar-nos a l’ inici de l'excursió hem d'anar per la carretera local que uneix Oix amb Beget.

Deixem Oix, i fem el Coll de Salomó i aparquem al trencall de Sant Miquel de Pera, on podem deixar el cotxes ben aparcats a tocar la mateixa carretera.

Tot just devant d'on tenim aparcats els cotxes, surt una pista cap el nord-est, que passant pel costat del camp de la Gila, es va desviant cap a ponent fins enllaçar altre cop amb la carretera local de Beget.

Fent un quilòmetre per aquesta via , un xic més amunt, trobem un trencant a l'esquerra que ja ens indica direcció al Talló.

Passem l’ Erm dels Masos, amb suau pujada. A continuació, el Coll Sagordi, uns 890 metres d’altura , quasi a tocar del començament de la collada del Cortal trenquem a l'esquerra i comencem a enfilar-nos poc a poc.

Un de quilòmetre més amunt, abans d'arribar a prop del mas de Llonganya, a uns mil metres d'altura, parem a esmorzar a una explanada ben solejada, que fa goig de veure.

Els gossos que porten alguns dels participants a l'excursió, s'ho passen d'allò més bé... corrent lliures, desbocats, amb una alegria que els desborda...

Amb vint minuts ja tornem a estar en condicions de tornar a sortir.

Després d'una pujada sobtada i feixuda, arribem al pla del Talló, d'una allargada de dos o dos quilometres i mig.
Ens situem al peu de la pujada més important del dia, que sense set res extraordinari, és la mes forta d'avui.

Hem de superar un desnivell d’entre 100 i 150 metres, que es pot fer amb normalitat i així poder coronar al Talló i poder gaudir de les fantàstiques vistes que ens ofereix aquesta altitud de 1277 metres.

Des de aquí podem veure:
El Puigmal i Bastiments, Costabona, Canigó mig nevat, el Camanegra, Bassagoda Bestracá, el Montgrí, el Montseny, el Puigsacalms, el Far, el Taga, l'Estela.. i molts més que no anomeno...
Cal destacar, que a part de les bones vistes, podrem gaudir d'unes fantàstiques fagedes, i d'arbres monumentals com el famós Faig del Talló, d’obligada aturada, de quasi sis metres de perímetre, a poca distancia del cim.

Una mica més amunt, trobem un segon Faig, de mides extraordinàries, encara que no tant com el primer.

Uns metres més amunt, sortim a la carena, s’obre la vista cap la vall del Bac a l'esquerra i segons com, a la dreta podem veure el Pirineus.

Una gran fita i uns rasos ens mostren que ja hem arribat al cim del Talló, a 1277 metres. Aquí tenim extenses prades i rasos que coronen el cim i baixen fins la vall de Resclusanys.

Aprofitem per dinar al cim. Uns al sol.. que deu ni do como pica, i uns altres prefereixen l'ombra.

En aquestes sortides, tots acabem agafant gana... i ningú diu que no a aturar-se a menjar.

Entre el menjar i el solet, acabarem fent una mica de migdiada.. potser d'un quart d'hora.. però que es posa d'allò mes bé...

Re-emprenem la marxa cap a las Colladicas, amb una bona baixada sense camí, però per un prat de bon baixar.

Arribem així a la pista que podria portar-nos fins al Puig Ou, per l'esquerra, o cap al coll de Pera a la dreta, a prop de la caseta de Resclusanys, on ens desviem a la dreta, deixant el camí ben fresat per un sender més petit.

Avançant per aquest camí, podem veure uns arbres ben foradats per l'acció dels Picots Negres que, segons l'Ignasi , són els autors d'aquesta acció a alguns arbres, que acaben morint si no ho estaven ja abans.

Deixant la pista còmode, agafem un corriol a l'esquerra que baixa d'una manera sobtada, en linea recta pel mig del bosc fins arribar a la pista principal un parell de quilòmetres més avall..Aquí no podem badar, és fàcil de poder caure..

Així, ens retrobem amb el camí d'anada, primer el Coll Sagordi i després cap a l’ Erm dels Massos i més tard per la carretera local de Beget a Oix, podem arribar a l'entrada del camí de Sant Miquel de Pera on tenim els cotxes.

Durant l'últim tram, he pogut veure moltes aligues marceres, que aprofiten els corrents càlids, per anar pujant sense ersforç i així tenir una bona altura per planejar cap a la direcció que els interessa.

Tornant cap a Oix, cal destacar la vista que en alguns moments tenim de la Cresta d'en Ferran, a l’ est, que es realment espectacular.

Una jornada com sempre fantàstica, que el temps ha ajudat fins última hora i que ens permet acomiadar-nos dels companys amb ganes de tornar-hi.

Agrair a IAEDEN per la seva organització i com sempre al guia Ignasi Batet , per les seves aportacions i comentaris al llarg del tot recorregut.