Sant Miquel de Solterra (100 cims), el Salt de Sant Marti, Font de la Formiga i altres per la banda de Sant Hilari Sacalm

Primer de tot enviar un agraiment al company Ambotes , hem seguit la seva ruta circular tant i tant ben explicada.

Magnifica excursió tardorenca que recorre boscos i paratges de les Guilleries, amb canvis de vegetació constants entre obagues i solanes, amb molt predomini de Faigs, castanyers, aurons, roures i alzines, i sobretot amb aquell joc de colors màgics que dóna la tardor, i els terres coberts per mil·lions de fulles que fan els nostres passos més suaus, més amens.

Partim d'un petit aparcament que trobem vora la pista mig asfaltada que surt del barri de Can Sastre de Sant Hilari Sacalm, és més o menys a uns quatre quilòmetres de la població. El primer tram ja ressegueix les senyals del GR-83, que ens portaria fins Osor, i que comença a Mataró i va fins a Sant Miquel de Cuixà. En un principi el camí fa baixada, anem a buscar un pontet de fusta per on creuem la riera de la Font del Gavatx, aneu amb una mica de compte en el darrer tram on hi ha uns esglaonets de fusta clavats amb piques de ferro per superar el darrer tram de descens. Un cop creuada la riera ens trobem en una cruïlla de camins on anirem a parar també en la tornada, per fer aquest darrer tram en comú.

A partir d'aquí el camí ja va guanyant alçada, però ho fa de forma molt suau, com en tota la jornada, on no tenim pràcticament cap pujada amb pendents massa destacables, per tant la pujada és per una ruta molt fàcil de seguir per tots els nivells, gairebé sempre per pista o per corriols molt agradables de seguir. En tot cas la pista que agafem en la crüilla passa de seguida a tocar d'un petit salt d'aigua que ens alegra la vista i la oïda, per apareixer de seguida en un revolt la Font de les Fontiques de Can Pla, a tocar de la Masia del mateix nom. Des d'aquest punt, albirem de el cim que assolirem en una estona i que ja anirem veien pràcticament tota l'estona en la nostra aproximació.

Deixant Can Pla enrere seguim el GR-83 per una pista que guanya poc a poc alçada, rodejats de castanyers i faigs, i en arribar a una collada amb cruïlla de camins, punt on més o menys ja deixarem a la dreta la pista del GR-83, per seguir nosaltres les indicacions del Puig de Sant Miquel de les Formigues; podem contemplar aquí una postal idil·lica amb un gran auró, ben pelat en aquesta època, i un mantell de fulles a terra que omplenen tota l'escala de colors del groc al vermell. Més endavant, després d'haver deixar enrere molts cartells indicadors del Puig de Sant Miquel, sempre restant metres, arribem a una cruïlla on deixarem la pista per agadar un corriol que s'enfila a l'esquerra, abans però, ens aproparem a la Font de Sa Guarda que es troba just en la mateixa cruïlla.

A partir d'aquest punt el camí s'enfila una miqueta més, però res massa exagerat i a més el paissatge que ens rodeja en aquest punt amb una espectacular fageda al voltant del corriol que seguim, ens regala els sentits de tal forma que el cansament no es nota gens ni mica; a més ja sóm a tocar del cim de Sant Miquel, en arribar a un gir a l'esquerra assenyalat amb una fletxa vermella, fem la darrera remuntada per arribar a un plà just sota el rocallam que ens permet accedir al mateix cim, amb força espai per fer-hi una estirada, o seure a fer un mós i contemplar les fantàstiques vistes que se'ns obren; al sud tot el Montseny, al Nord, les Guilleries, Collsacabra i més lluny el Pirineu amb les muntanyes nevades.

La creu del cim, coronada per una gran estelada, té en la seva base tres formigues, en honor al nom del Sant, al que se suposa que van picar, i van quedar condemnades a pujar al cim a retre-li homenatge, de fet són formigues alades que se que anualment pugen al cim a morir just en començar el Setembre. També veiem 3 grans F, que venen del grup excursionista de Sant Hilari Forces, Forts i Ferms, que també hi han muntat un bonic pessebre, amb naixement carbassa inclós. Després del descans encarem la baixada, de seguida ens desviarem del camí de pujada, que ha sigut ben còmode i que ara serà molt més aventurer, sobretot en un principi, en que agafem un trencant a l'esquerra gairebé just deixar el cim i ens deixem caure avall, seguint les muntanyetes de pedra que assenyalaran el nostre camí. Estarem trepitjant fullaraca, la baixada en un primer tram no és del tot fàcil, en en alguns punts hem d'intuir la ruta, però en tot cas estigueu atents a les fites de pedra que anireu trobant de continüu. Passem a tocar d'una tartera, creuant-la pel bell mig, i anirem baixant baixant fins que finalment anem a petar en una pista molt a prop de les restes de la Masia del Borrell.

A partir d'aquest punt el camí ja serà per pista, i per tant molt més fàcil i ràpid de fer, és curiós el canvi de vegetació que anem trobant, a mesura que desapareixen els faigs, apareixen més alzines i algun avet, o trams amb molt poca arbreda, en tot cas a mesura que ens anem apropant a la riera de la Font del Gavatx, la flora va guanyant humitat i el paissatge es fa més obac. És en una corba a l'esquerra on sentim la remor insistent de l'aigua, ens desviarem a la dreta i baixarem a buscar un corriol que ens apropa a l'origen d'aquesta remor. És el Salt de Sant Martí que cau sobre el Gorg de del Torrent de la Font del Gavatx, un indret magnífic per acabar d'arrodonir la jornada, el salt preciós enmarcat en un indret que també està a l'alçada del mateix. Després del gaudi, desfem un tros els passos per abans de retornar a la pista apropar-nos fins la Font de la Formiga, amb una taula i cadires de pedra.

Tot tornats a la pista aquesta ja recorre paral·lela a la riera de la Font del Gavatx i podrem visitar la font del mateix nom i un pèl després la Font del Vern. De totes les fonts que hem vist avui en rajava aigua, tot i que ha estat una tardor amb molt poca pluja. Una mica més endavant de la Font del Vern arribem a la cruïlla on haviem passat gairebé a l'inici de l'excursió a tocar del pont de fusta que ens ha servit per creuar la riera. Ara només tocar remuntar uns quants metres per arribar al punt inicial de la caminada i acabar l'excursió amb un bon dinar a Ca la Marta a Sant Hilari Sacalm.

Només esmentar que Sant Miquel de Solterra o de les Formigues forma part de la llista de 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.