Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues)

Sant Hilari Sacalm - Can Calabrès - Torrent de la Font del Gavatx - Camps de can Pla - coll de Llevanyes - Font Sa Guarda - St. Miquel de Solterra - el Borrell - Font de la Formiga - Torrent de la font del Gavatx - Can Calabrès

Una sortida molt popular de més de 3 hores i que no arriba a les 4, que puja un cim i baixa al torrent per espesses fagedes i algun gran avet.
Sortim d'un petit aparcament que hi ha a la carretera de Sant Hilari al castell de Vilavechia o el Subirà, just abans d'arribar a la casa de el Calabrès.
A pocs metres de l'aparcament, només d'agafar la pista que s'endinsa al bosc un camí a la dreta ens baixa cap al fons de la vall on una reformada palanca ens deixa travessar el petit torrent de la font del Gavatx.
Travessem la pista i enfilem un camí ample, antiga pista, que ja comença a pujar.
Tot pujant ens trobem la font de can Pla. Després de passar per la font arribem als camps i la casa de can Pla que vorejarem per continuar avançant i, en poc estona, agafem la pista que ens ha de conduir al coll de la font de Sa Guarda on hi ha el camí, ven traçat i marcat, però dret i feréstec, que ens mena fins els cim del puig de Sant Miquel de Solterra, on encara hi ha restes del castell del mateix nom (ensorrat en els terratrèmols del segle XV) i d'una capella dedicada al sant. Avui hi ha una creu amb estelada i al peu les formigues que recorden la llegenda d'aquest sant.
El camí fins el cim és fàcil i ben senyalitzat, amb cartell indicadors i unes artístiques pilones de fusta tornejada amb els colors del camí que ens marca en cada ruta. Una molt bona decisió dels responsables de l'idea de mantenir i condicionar el paratge pels seus conciutadans.
Per a la tornada baixem pel camí que trobarem a pocs metres del cim i que tomba cap a l'esquerra. Un camí molt dret i costerut. Cal anar en compte que les fulles no ens enganyin i amaguin el que tenen a sota.
El camí ens deixa a una pista, prop mateix de les runes de mas el Borrell, avui enrunat però amb alguna paret encara dreta. Les plantes han resguardat el típic portal de la masia catalana, però el que s'han endut és la pedra dovella que travava la volta del portal, peça que solia estar gravada amb un símbol religiós, de la propietat o la data.
Seguim les voltes de la pista fins arribar al fons de la vall. Tornem a ser al torrent de la font del Gavatx a l'alçada de la font de la Formiga, que si la volem anar a visitar, haurem de recular uns metres un cop siguem a la pista de baix de tot i a la vora del torrent.

Hem de seguir la pista fins arribar a la palanca que ja coneixem, que hem travessat a l'anada. El camí de la pista circula al costat del torrent, sempre acompanyats de la oportuna i encertada senyalització de petites i ben cuidades fonts.
Un cop a la palanca tornem pel mateix camí que hem fet a primera hora del matí.
Hem observat en tota aquesta zona que segueix al torrent una important presència d'arbres caiguts i que queden tombats sobre el torrent o en mig dels prats i ribes. Probablement és el producte d'algun dels temporals que han assotat el nostre país darrerament. La natura es viva i es refarà, però de moment, no només fan nosa al camí, sinó també al desenvolupament de l'entorn i, també, a la vista.